Blau va representar Suïssa en set Olimpíades d'escacs (de 1954 a 1968),[2] catorze cops a la Copa Clare Benedict (des de 1953 fins a 1972, i hi guanyà quatre medalles individuals i dues - d'or - per equips),[3] i en matxs amistosos contra França (1946, 1965), Iugoslàvia (1949, 1950), RFA (1951, 1952), Espanya (1953, 1954), Àustria (1953, 1955), i Itàlia (1951, 1952, 1958, 1969).
En torneigs, el 1947 empatà als llocs 7è-8è al Torneig Zonal de Hilversum; el 1949/50 guanyà el torneig de Luzern; el 1952 fou 4t a Zuric; el 1959 empatà als llocs 15è-16è a Zuric, i el 1961 va guanyar a Birseck.[22]
↑Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy (1986, 1987). Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka. Warszawa. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z)
Enllaços externs
Estimació Elo de Max Blau a «chessmetrics.com». [Consulta: 5 maig 2011].(anglès)