Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera. El seu nom s'ha volgut fer equivaldre a "Marta" i a "Mateua" (en francès, Mathée); en realitat, sembla que és un diminutiu de Matilde. Era filla de Joan I, comte d'Armanyac, i Beatriu de Clermont, besneta de Lluís IX de França.[1]
En aquest context, el comte Joan I d'Armanyac, un dels principals senyors feudals d'Occitània i, sobretot, un vassall lliure del rei de França, apareixia, als ulls del rei Pere i tot i que havien estat enemics durant la Guerra dels dos Peres, com una bona assegurança contra el perill castellà. Per al comte d'Armanyac suposava reforçar la seva posició a Occitània i a França, i obtenir un bon aliat contra el seu rival, el comte de Foix. Les negociacions s'iniciaren l'estiu de 1372 i el contracte matrimonial de Mata i Joan fou signat el 27 de març de 1373. El dot ascendia a l'astronòmica xifra de 150.000 lliures torneses, l'obtenció de les quals no fou fàcil per al comte i menys encara per als seus vassalls. Mata fou rebuda amb gran solemnitat a la frontera, a Salses, per l'infant Martí, d'acord amb un cerimonial curosament preparat per Pere III.
Mata tenia un caràcter tranquil i conciliador, trets que li garantiren una bona integració a la nova família i al nou país. Exercí una influència moderadora en Joan, que tenia un caràcter força oposat i que l'aprecià profundament. També es va saber guanyar el sogre, Pere III, que la tractà amb gran afecte, i en general tots els membres de la família reial. Elionor de Sicília l'acollí com a filla pròpia i Sibil·la de Fortià hi mantingué una relació cordial, tot i l'actitud de Joan envers la seva madrastra. La Crònica de Pere el Cerimoniós (apèndix) li dedica un notable elogi:
«
Fem prendre per muller al dit nostre primogènit, duc Joan de Gerona, la filla del comte d'Armanyac apellada Mata, molt bona e honesta dona, de la qual procreà una filla, apellada Joana; la qual duquessa, nora nostra, visqué poc temps, la qual, per sa bondat, fo molt planta per Nós e per la terra
»
D'acord amb Pere el Cerimoniós, Mata aconseguí l'aliança del seu germà, el comte Joan II d'Armanyac, contra Jaume III de Mallorca. Igualment, els seus dots diplomàtics foren essencials per acabar, si més no temporalment, amb la guerra de bàndols que assolava València entre els Centelles i els Vilaragut. La seva intervenció aconseguí la formalització d'una pau el 1377.
Tot i els recursos limitats de què disposava, mantingué una cort fastuosa i a la seva taula mai no mancaren delicioses menges, sobretot el peix i el marisc de l'Empordà.
Mort i enterrament
Mata morí a Saragossa el 13 de juliol de 1378 i fou enterrada al convent de Sant Francesc (Framenors) de la ciutat.
El 1381 les seves despulles foren traslladades al monestir de Poblet. Tot i que mai no arribà a ser reina, per desig de Joan I fou enterrada al panteó reial, al mateix sepulcre del rei, amb una bella figura jacent amb una garlanda de roses al cap i que sosté una corona reial sobre el pit, obra de Jordi de Déu. Destruït aquest sepulcre, com tots els altres panteons reials de Poblet, el 1835, les seves despulles foren traslladades (1837) a l'església de l'Espluga de Francolí i, més tard, a la catedral de Tarragona. Tornaren a Poblet el 1952, per ser col·locades als nous sepulcres reconstruïts per Frederic Marès.
Áurea L. Javierre Mur, Matha de Armanyach, duquesa de Gerona, Madrid, Tip. de Archivos, 1930.
Áurea L. Javierre Mur, Mata d'Armanyac, duquessa de Girona, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la història, 88), 1967.
Josep M. Madurell i Marimon, "Les noces de l'Infant Joan amb Matha d'Armanyac", Estudis Universitaris Catalans, 19 (1934).
Rafael Olivar Bertrand, Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón: política matrimonial de los príncipes de Aragón y Cataluña, con respecto a Francia, en el siglo XIV, Barcelona, Alberto Martín, 1947.
Josep Trenchs, "El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta", a Ir Col·loqui d'història de l'alimentació a la Corona d'Arago. Edat Mitjana. Actes, vol. 2, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995, pp. 309-328.
