A Azusa (Califòrnia) viu en Rocky (Eric Stoltz), un adolescent simpàtic i intel·ligent que pateix una malaltia fatal que causa desfiguració facial. És fill de la motorista Rusty (Cher), i és acceptat sense problemes pel nòvio de la seva mare (Sam Elliott) i els seus companys de moto, la seva "família", però alhora és tractat amb pietat, condescendència i fàstic per gran part del món exterior. Rusty lluita pels drets del seu fill per matricular-lo a l'escola secundària, en contra del director d'aquesta, i aleshores Rocky fa amistats fàcilment tant a l'escola com al campament d'estiu. També s'enamora de Diana (Laura Dern), una noia cega que no pot veure la deformitat de la seva cara i, en canvi, se sent fascinada per l'amabilitat i la compassió del noi. Quan ja té la seva pròpia vida en ordre, Rocky intenta deslligar la seva mare de la seva depressió crònica i allunyar-la de les drogues.
Les crítiques van ser molt positives: Roger Ebert va escriure sobre la pel·lícula, "Una pel·lícula meravellosa, una història de grans esperits i esperança i coratge".[7] La ressenya de The New York Times deia: Mask és una de les pel·lícules que s'esforcen tant per fer arribar el seu missatge suposadament universal (no ens amaguem tots darrere d'una màscara d'alguna mena?) que és probable que molestin més sovint que no pas provoquin una petita i solitària llàgrima".[1]
Mask va resultar ser un èxit financer molt necessari per al director; però, tot i recaptar un total de quasi 50 milions de dòlars,[8] malauradament no va arribar prou aviat per evitar la seva declaració de fallida personal[9] provocat pel fracàs de la seva pel·lícula anterior, Tothom va riure (1981).[10]
Bogdanovich en principi havia pensat fer servir diverses cançons de Bruce Springsteen (el cantant favorit de Rocky Dennis) en la banda sonora de la pel·lícula, però a causa d'un atzucac entre el segell Universal Pictures i el del cantant, Columbia Records, les cançons van ser eliminades de la pel·lícula i substituïdes per temes de Bob Seger per al llançament cinematogràfic original. Això va provocar una demanda de 19 milions de dòlars per Bogdanovich contra l'estudi.[11][9] Les cançons de Springsteen finalment es van restaurar per al llançament en DVD del muntatge del director, el 2004. Tot i això, l'èxit de la pel·lícula, tant del públic com de la crítica, no va aconseguir revitalitzar la carrera de Bogdanovich.
