PROFILPELAJAR.COM

Mary Martin
Biografia
Naixement	1r desembre 1913 ; Weatherford (Texas)
Mort	3 novembre 1990 (76 anys); Rancho Mirage (Califòrnia)
Causa de mort	càncer colorectal
Formació	Royal College of Art
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de televisió, cantant, actriu de teatre
Activitat	1938 -
Gènere	Musical
Instrument	Veu
Segell discogràfic	RCA Victor
Família
Fills	Larry Hagman
Premis
	(1960) Premi Tony a la millor actriu protagonista de musical; (1956) Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra Producers' Showcase (en) ; (1955) Premi Tony a la millor actriu protagonista de musical; (1950) Premi Tony a la millor actriu protagonista de musical; Kennedy Center Honors; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Mary Virginia Martin (1 de desembre de 1913 – 3 de novembre de 1990) va ser una actriu teatral i cinematogràfica estatunidenca, guanyadora de Premis Tony. Entre els papers que li van donar fama es troba el de Nellie Forbush a South Pacific i el de Maria a The Sound of Music.^[1] Va ser nomenada Kennedy Center Honoree el 1989.

Biografia

Primers anys

Nascuda a Weatherford, Texas, la infància de Martin, segons ella mateixa descriu en la seva autobiografia My Heart Belongs, va ser feliç i segura. Va tenir relacions molt estretes amb els seus pares i amb els seus germans. La seva autobiografia detalla com la jove actriu tenia una oïda instintiva per a recrear sons musicals.

El pare de Martin, Preston Martin, era advocat, i la seva mare, Juanita Presley, professora de violí.^[2] Tenia una germana gran, Geraldine.

Matrimoni

Martin es va comprometre amb Benjamin Jackson Hagman estant en l'escola secundària, abans de ser enviada al Ward-Belmont Collage de Nashville, Tennessee. A més d'imitar Fanny Brice cantant, pensava que l'escola era avorrida, i se sentia confinada per les regles estrictes. Trobava a faltar Weatherford, a la seva família i a Hagman. Durant una visita, Mary i Benjamin van convèncer a la mare de Mary perquè els permetés casar-se.^[3] Es van casar, ella amb 17 anys, i Martin va quedar embarassada del seu primer fill, l'actor Larry Hagman, la qual cosa la va forçar a abandonar l'escola. Va començar una nova vida, i per a ella no hi havia res millor que la interpretació.

A causa de la seva joventut, la lluna de mel va tenir lloc a casa dels seus pares. El viure a la casa paterna després del seu matrimoni la va desanimar, però la seva germana li va suggerir que ensenyés ball. Martin va obrir un estudi de dansa. Aquí va crear els seus propis moviments, imitant als famosos ballarins que ella veia a les pel·lícules.

Inicis de la seva carrera

Desitjant aprendre més sobre la dansa, Martin es va traslladar a Califòrnia per a aprendre en una acadèmia de ball, obrint el seu propi estudi a Mineral Wells, Texas. Aquí va aprendre a cantar amb un micròfon i a frasejar cançons de blues.^[4]

Després de l'incendi del seu estudi, va deixar tot i va viatjar a Hollywood. Allí Martin es va sotmetre a nombroses proves. La seva primera prova i treball professionals van arribar per a una emissora de ràdio nacional. Va cantar en un programa anomenat Gateway to Hollywood. Després de diverses proves, Oscar Hammerstein II va sentir Martin cantar una de les seves cançons, i va lloar la seva interpretació. Aquest moment va marcar l'inici de la seva carrera.

Carrera posterior

Mary Martin va lluitar durant gairebé dos anys per a aconseguir l'èxit en el món de l'espectacle. Va començar una carrera cantant a la ràdio de Dallas i a clubs de Los Angeles. La seva actuació en un club va impressionar a un productor teatral, i va ser escollida per treballar en una obra a Nova York. Aquesta producció no va arribar a estrenar-se, però va aconseguir un paper en l'obra de Cole Porter Leave It to Em!. Amb aquesta obra es va fer popular a Broadway i va aconseguir l'atenció dels mitjans nacionals cantant "My Heart Belongs to Daddy".^[5]

Encara que va actuar en nou pel·lícules en la seva carrera, Mary explicava que no gaudia rodant pel·lícules, perquè no tenia la "connexió" amb l'audiència que existia en el teatre.^[6] La seva interpretació més ajustada a la teatral va ser en televisió, amb Peter Pan. Encara que no gaudia amb les versions cinematogràfiques, aparentment sí que ho feia amb les adaptacions televisives, les quals va interpretar amb freqüència.

Martin va fer la seva última actuació el 1980 a Londres, interpretant "Honeybun", de South Pacific.

Defunció

El 1982 va sofrir un accident de trànsit, que li va ocasionar lesions greus i en el qual va morir l'agent de premsa Ben Washer. Gaynor i el seu marit Paul Gregory, 61, i Martin i el seu agent de premsa, Ben Washer, 76, viatjaven en un taxi quan van xocar contra una furgoneta.

Mary Martin va morir als 76 anys a causa d'un càncer colorectal al seu domicili de Rancho Mirage, Califòrnia, el 1990.^[7]^[8] Està enterrada al Cementiri East Greenwood de Weatherford, Texas.^[9]

Actuacions

Teatre

Leave It to Me! (1938) (Broadway)
One Touch of Venus (1943) (Broadway)
Pacific 1860 (1946) (Londres)
Lute Song (1946) (Broadway)
Annie Get Your Gun (1947) (gira nacional)
South Pacific (1949) (Broadway)
South Pacific (1951) (Londres)
Kind Sir (1953) (Broadway)
Peter Pan (1954) (Broadway)
The Skin of Our Teeth (1955) (Broadway, Washington DC, i París)
The Sound of Music (1959) (Broadway)
Jennie (1963) (Broadway)
Hello, Dolly! (1965) (Londres i gira mundial)
I Do! I Do! (1966) (Broadway i gira nacional)
Together on Broadway: Mary Martin & Ethel Merman (1977) (Broadway)
Do You Turn Somersaults? (1978) (Broadway i gira nacional)
Legends! (1986) (gira nacional)

Cinema

The Shopworn Angel (1938)
Battle of Broadway (1938) - Linda Lee
The Great Victor Herbert (1939) - Louise Hall
Fashion Horizons (1940, Short subject) - Ella mateixa
Rhythm on the River (1940) - Cherry Lane
Love Thy Neighbor (1940) - Mary Allen
Kiss the Boys Goodbye (1941) - Cindy Lou Bethany
Birth of the Blues (1941) - Betty Lou Cobb
New York Town (1941) - Alexandra Curtis
Star Spangled Rhythm (1942) - Ella mateixa - número 'Hit the Road to Dreamland'
Happy Go Lucky (1943) - Marjory Stuart
True to Life (1943) - Bonnie Porter
Night and Day (1946) - Ella mateixa
Main Street to Broadway (1953) - Ella mateixa

Televisió

America Applauds: An Evening for Richard Rodgers (1951)
The Ford 50th Anniversary Show (1953)
General Foods 25th Anniversary Show: A Salute to Rodgers and Hammerstein (March 28, 1954)
Noël Coward & Mary Martin – Together With Music (1955)
Producers' Showcase: Peter Pan (1955 i 1956)
Annie Get Your Gun (1957)
Magic with Mary Martin (1959)
Peter Pan (1960)
The Bing Crosby Show for Clairol (1962)
Mary Martin: Hello, Dolly! Round the World (1966)
Mary Martin at Eastertime (1966)
Valentine (1979)
Over Easy (host from 1981–1983)
Rodgers and Hammerstein: The Sound of American Music (1985)^[10]

Referències

↑ Block, Geoffrey. Enchanted Evenings. Oxford University Press, 1997, p. 180. ISBN 978-0195167306.
↑ «GenealogyMagazine.com - larryhagman». genealogymagazine.com. Arxivat de l'original el 2017-03-03. [Consulta: 16 agost 2019].
↑ Davis, p. 16
↑ Davis, pp. 26–29, 31
↑ Davis, p. 41
↑ Crowther, Bosley «Movies: About Main Street to Broadway». The New York Times [Consulta: 12 maig 2010]. Arxivat 18 de novembre 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-18. [Consulta: 11 març 2022].
↑ Gussow, Mel «Mary Martin, 76, First Lady of Musicals, Dies». . «Mary Martin, America's favorite leading lady of musical comedy, as Ens. Nellie Forbush in "South Pacific," Maria von Trapp in "The Sound of Music" or the title role in "Peter Pan," died Saturday afternoon at her home in Rancho Mirage, Calif. She was 76 years old.»
↑ «Milestones». Time, 05-11-1990 [Consulta: 25 juny 2008]. Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-04-08. [Consulta: 16 agost 2019].
↑ Waymarking.com
↑ " Rodgers & Hammerstein: The Sound of American Music (TV), March 16, 1985" Paley Center, accessed July 30, 2019

Bibliografia

Davis, Ronald L. Mary Martin, Broadway Legend. University of Oklahoma Press, 2008. ISBN 978-0-8061-3905-0. Free preview at Amazon.com
Kaufman, David. Some Enchanted Evenings: The Glittering Life and Times of Mary Martin. Nova York: St. Martin's Press, 2016. ISBN 978-1-250-03175-4.
Kirkwood, James, Jr. (1989). Diary of a Mad Playwright: Perilous Adventures on the Road with Mary Martin and Carol Channing, about production of the play "Legends" (Dutton)
Martin, Mary. Mary Martin's Needlepoint. Galahad Books, 1969. ISBN 978-0883650929.
Martin, Mary. My Heart Belongs. Nova York: Morrow, 1976. ISBN 0-688-03009-2.