PROFILPELAJAR.COM

Martina Pierra de Poo
Biografia
Naixement	8 febrer 1833 ; Camagüey (Cuba)
Mort	31 maig 1900 (67 anys); l'Havana (Cuba)
Activitat
Ocupació	poetessa, actriu, escriptora

Martina Pierra de Poo (Camagüey, 8 de febrer de 1833 - l'Havana, 31 de maig de 1900) nom de ploma de María Martina de Pierra y Agüero,^[1] va ser una poeta, actriu i revolucionària cubana.^[2]

Biografia

Va nàixer a Camagüey el 8 de febrer de 1833, filla de María Francisca del Rosario de Agüero y Arteaga i Simón Joseph de Pierra y Ruiz del Canto, tinent d'infanteria de l'exèrcit espanyol.^[3] Amb onze anys va escriure els seus primers versos,^[4] i als quinze va publicar el seu primer poema Una Noche de Luna al periòdic El Fanal de Puerto-Príncipe.^[2]^[4]

Poc abans del juliol de 1851 va enviar el sonet A los camagüeyanos al entregarles su Bandera al seu oncle Joaquín de Agüero, independentista cubà i alliberador d'esclaus, i el dia 4 de juliol va participar junt amb ell en una revolta independentista, vestida amb roba masculina de soldat i muntada a cavall.^[3]^[5] En diverses ocasions i sobretot quan escrivia poemes sobre la independència, escrivia des d'una veu masculina, de la mateixa manera, es vestia amb roba masculina quan es trobava en aquests ambients.^[6]^[7]

Amb el fracàs de la revolta, el seu oncle va ser comdemnat a mort i ella desterrada.^[3] Va marxar a l'Havana en 1859, on va iniciar la seua carrera com a actriu al drama de Rodríguez Rubí La trenza de sus cabellos amb el paper de protagonista, i poc després va tornar a participar a l'obra Borrascas del corazón.^[4] L'abril de 1961 es va casar amb José Desiderio de Poo y Álvarez,^[3] amb qui va tindre cinc fills.^[2] En aquesta època no va abandonar les seues activitats a favor de la independència cubana,^[2] i va escriure en diverses publicacions peròdiques, com La Tertulia,^[8] La Niñez i Mensajero de las Damas.^[9]

El 1898 va morir el seu marit per les ferides causades per una explosió d'una bomba al teatre on es trobava.^[3] El 1899 es va fundar l'Asociación de Damas Patrióticas, de la qual Martina va ser vicepresidenta.^[10]^[11] Va morir el 31 de maig del 1900 a l'edat de 67 anys.^[3]

Obra

Entre molts altres poemes, va escriure:

Una noche de Luna (1847)
El numen (1848)
Ser algún dia hijos de un pueblo libre
A los camagüeyanos al entregarles su Bandera (1851)
A la muerte de Joaquín de Agüero
Desaliento (1852)
A Manuel de Nápoles y Fajardo (1855)
El amor (1860)
El viajero
Improvisación al pasar el entierro de don José de la Luz y Caballero (1862)
Al ateneo
La Habana y el Camagüey (1868)
Lucrecia (1878)
El león y el esclavo (1878)
A Italia (1883)
Al Bélico (1883)
A María de la Concepción Chacón y Calderón (1883)

Referències

↑ José Miguel Isamat, Aurelio. «Doña María Martina de Pierra y Agüero» (en castellà). La Musoteca, 1968. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Martina Pierra de Poo» (en castellà). Ecured. Arxivat de l'original el 11/09/2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 García de Coronado, Domitila. Album poético fotográfico de escritoras y poetisas cubanas (en castellà). Tercera edició. University of Miami. Library. Cuban Heritage Collection: Imprenta de "El Figaro", 1926. OCLC 567871.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 García de Coronado, Domitila. Album poético-fotográfico de las escritoras cubanas (en castellà). L'Havana: Imprenta Militar de Viuda e Hs. de Soler, 1868.
↑ Galletti Hernandez, Danay. «Mujeres vestidas de hombres para eludir tabúes de su época» (en castellà). Prensa latina. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ Moris Campos, Judith; Aznar Soler, Manuel. «Hacia una desarticulación del tópico de la ’virgen triste’ en el Epistolario de Juana Borrero» (en castellà). UAB, 2007. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ «Masculinidades en conflicto: una mujer vestida de hombre» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ «20 de novembre de Fundación de “La Tertulia» (en castellà). Radio Cadena Agramonte. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ Diversos autors. Diccionario de la literatura cubana III, 2019. ISBN 9788499539522.
↑ «La Historia el 8 de febrer» (en castellà). Agencia Cubana de Noticias. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 11 setembre 2021].
↑ «Proyecto del centro cultural padre felix varela» (en castellà). Espacio Laical. Arxivat de l'original el 19/01/2021. [Consulta: 11 setembre 2021].