Es va casar dues vegades: la primera, amb el periodista Josef Stivin i, la segona, amb l'artista gràfic Slavoboj Tusar.[4]
Estil literari
La primera etapa narrativa de Majerová va estar influïda pels cànons del naturalismefrancès (Virginitat, 1907), però es va donar a conèixer sobretot per les seues novel·les emmarcades en el realisme social: El més bell dels mons (1923) i Sirena (1935), en les quals descriu els ambients miners del Kladno de finals del segle xix. Ha estat, a més, autora de nombrosos relats infantils (La petita Robinson, 1940), de novel·les de temàtica femenina (Filles de la meva pàtria, 1910) i de l'obra autobiogràfica Pàgines íntimes (1966).[5]
La major part de les seues novel·les han estat traslladades al cinema i també escriví reportatges periodístics.[6]
L'escriptor i editor txecocanadenc Josef Škvorecký va afirmar que el personatge de Marie Burdychova en la seua novel·la The Miracle Game estava basat físicament en la figura de Marie Majerová.[8]
Obres selectes
Náměstí republiky (Plaça de la República), novel·la del 1914.
Nejkrásnější svět (El Món més Bonic), novel·la del 1920.