Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy. qui dimití el 1887 per un escàndol en unes condecoracions, i ocupà el càrrec del 1887 al 1894 mercè el suport. Durant el seu mandat tingué lloc l'actuació del general Georges Boulanger (1886-89), l'escàndol del canal de Panamà (1892) —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l'agreujament dels problemes socials. Morí assassinat a Lió per l'anarquista italià Sante Caserio.