Es va graduar a l'escola Politècnica el 1860, passant després a l'Escola de Mines, on es va convertir en professor el 1868, després d'un període com a enginyer a Llemotges. El 1881 va ser nomenat Enginyer Principal de Mines, el 1894 Inspector General de Mines, i el 1901 degà de l'Escola Nacional de Mines, càrrec que va ocupar fins al 1907.
Altres càrrecs professionals i polítics:
1881: enginyer en cap de mines
1884: membre de l'Académie d'agriculture
1894: inspector general de mines
1895: Membre de l'Académie des sciences
1903: Comandant de la Legió d'Honor
1892-1895: President de la Societat per a la instrucció alimentària
1903: President de la Comissió dels Annales des mines
1902-1908: President del Consell general de la Charente,
1901-1920: President de l'Alliance Démocratique (de Waldeck-Rousseau)
1907: President del Consell d'administració del gas de París
Obra
Carnotita
Va fer importants contribucions en referència als mètodes d'anàlisi químic d'aigües minerals i, també, de minerals que exposà a la seva obra: Traité d'analyse des substances minérales (1898). Va descobrir minerals de bismut a Corrèze (Llemosí). Va donar les composicions de sòls destinats a l'agricultura. Va realitzar treballs sobre la presència de fluor en els fosfats.
Un nou mineral va ser descobert l'any 1899 per Charles Friedel i Cumenge, la qual composició química és un vanadat d'uranil i de potassi, K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O, que varen anomenar carnotita en honor d'Adolphe Carnot.
.jpeg)
