Des de molt jove va ser aficionat a la muntanya i a la fotografia.[1] El 1937, decebut pels constants enfrontaments entre les diferents faccions que lluiten contra Franco, decideix exiliar-se. Travessa els Pirineus a peu, des de Berga fins a França, on viu quasi dos anys fent tota mena de treballs. Finalment, el 1940 va poder viatjar fins a Colòmbia on es va casar amb la catalana Palmira Puig i es van traslladar al Brasil, on van fixar la seva residència a finals de la dècada del 1940.[1]
Brasil
Al Brasil Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i va acabar dedicant-s'hi professionalment.[1] El 1953 va obrir el seu propi estudi a São Paulo, Estúdio Giró.[1] Marcel Giró va esdevenir un dels principals fotògrafs del país, membre del que es va conèixer com a Escuela Paulista.[2] Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna (fotografia modernista) al Brasil va néixer al voltant del Foto Cine Club Bandeirante,[3] a la dècada del 1950, i del qual Giró en va formar part[4] juntament amb fotògrafs com ara José Yalenti, Thomaz Farkas, Benedito Junqueira Duarte, Gertrudes Altschul, Eduardo Salvatore, Chico Albuquerque, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, Ademar Manarini, Willian Brigato, Emil Issa, German Lorca, Moacir Moreira, Alfio Trovato i Gaspar Gasparian entre d'altres.[5]
Giró va ser també un dels pioners de la fotografia publicitària al Brasil.[1] Al seu estudi van treballar joves assistents que després serien grans fotògrafs, com ara J.R. Duran[6] i Marcio Scavone.[3]
Retorn a Catalunya
Després de la mort de la seva esposa, el 1978, va deixar la fotografia professional i la fotografia artística. Va vendre l'estudi i va tornar a Catalunya. Durant les dècades del 1980 i 1990 es va dedicar a viatjar amb la seva companya Paquita Raigal i va començar a pintar, amb un criteri molt proper al de les seves fotografies de la dècada del 1950.
