Va destacar per la seva extraordinària valentia a la Segona Guerra Púnica. Encara que va perdre la mà dreta i va rebre 23 ferides diverses en dues campanyes, va continuar a l'exèrcit i va combatre quatre vegades contra els cartaginesos només amb la mà esquerra. Va ser pretor urbà l'any 197 aC, un any en què es van elegir sis pretors per primera vegada.[1]