PROFILPELAJAR.COM

197 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	197 aC (cxcvii aC)
Islàmic	844 aH – 843 aH
Xinès	2500 – 2501
Hebreu	3564 – 3565
Calendaris hindús	-141 – -140 (Vikram Samvat); 2905 – 2906 (Kali Yuga)
Persa	818 BP – 817 BP
Armeni	-
Rúnic	54
Ab urbe condita	557
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
	220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
	200 aC 199 aC 198 aC - 197 aC - 196 aC 195 aC 194 aC

El 197 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Ceteg i Rufus (o, més rarament, any 557 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «197 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Ptolemeu V Epífanes perd les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) que passen a mans dels selèucides. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Làmpsac), es declaren lliures, acollint-se a la declaració romana que restaura la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfales.^[2]

Inici del regnat d'Èumenes II de Pèrgam a la mort del seu pare Àtal I, que continua la política filo-romana del seu antecessor.^[3]

Tit Quinti Flaminí avança per la Ftiòtida i s'enfronta a Filip V de Macedònia en la batalla de Cinoscèfales, una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica. Al principi semblava que la victòria era per a Filip V, però l'exèrcit romà reacciona i venç als macedonis. Segons Polibi, en la batalla moren 8.000 macedonis i 5.000 són fets presoners. Els romans només perden 700 homes.^[4]

Aquest any són elegits cònsols Gai Corneli Ceteg i Quint Minuci Rufus.^[5]
Ceteg, derrota els ínsubres i els cenomans en una batalla vora el riu Mincius, on va ser capturat el cartaginès Hamílcar, que després va participar com a captiu en la celebració del triomf del cònsol.^[6]
Rufus venç els ilvats, una tribu lígur i després és enviat a fer la guerra als bois, però no aconsegueix els honors del triomf i el celebra de manera privada al Mont Albà.^[7]

Creació de la Hispania Citerior.^[8] La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis és una de les dues províncies en què es divideix Hispània després de la conquesta romana. La governen procònsols elegits extra ordinem.^[9]
Revolta ibera de 197 aC^[10] La transformació del territori en província provoca canvis administratius i fiscals,^[11] i la imposició del stipendium no l'accepten les tribus locals. Esclata una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania per l'espoli a que els sotmeten. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que mantenen una certa estructura política i capacitat de reacció, consideren el fet una injustícia.^[12]

Àtal I de Pèrgam. Assisteix a una assemblea a Tebes per separar als beocis de l'aliança amb Macedònia. Pateix una apoplexia i el porten a Pèrgam on mor amb 72 anys, després de 44 de regnat.^[13]
A la revolta dels ibers mor el pretor Gai Semproni Tudità que tenia la Hispània Citerior com a província. En un enfrontament, pateix fortes pèrdues i queda ferit. Mor d'aquesta ferida poc temps després.^[14]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 197 aC

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Polibi. Història, XVIII, 37
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 30-34
↑ Polibi. Història, XVIII, 19-27
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 7
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 30
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 30; XXXII, 22-23
↑ «División territorial de Hispania» (en castellà). Museo de Historia local de Córdoba, 20-08-2018. [Consulta: 7 desembre 2023].
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 38
↑ Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804.
↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078.
↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4.
↑ Polibi. Història, XXII, 2
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 25