El 1946 s'exilià a París a causa de la persecució que patia per ser membre del Consell Rector de la Unión de Intelectuales Libres. Allí acabà els estudis d'Història. En aquest període també publica nombrosos articles en premsa vinculada als partits comunistes de diversos països.
El 1964 s'inicia la seva etapa com a professor i catedràtic d'Història d'Espanya i de la Literatura Espanyola a la Universitat de Pau, on des de 1970 a 1980 fou l'organitzador dels Col·loquis d'Història Contemporània d'Espanya, que impulsaren els estudis d'Història Social i que constituïren un punt de trobada i debat on hi anaven molts estudiosos de diverses universitats espanyoles.
A la mort de Francisco Franco, tornà a Espanya i continuà la seva activitat docent com a professor a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat del País Basc. L'obra de Tuñón de Lara ha estat fonamental per a la revisió de la historiografia franquista i per estudiar el moviment obrer,
