Manuel Moliné i Muns

Plantilla:Infotaula personaManuel Moliné i Muns
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1833 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1901 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
ArtCaricaturista
Signatura

Manuel Moliné i Muns (Barcelona, 1833 - Barcelona, 26 d'abril de 1901)[1] fou un litògraf, dibuixant humorístic, caricaturista, fotògraf,[2] pintor, il·lustrador, il·luminador, considerat un dels principals caricaturistes polítics catalans del segle xix. Publicà la seva obra a diferents diaris i revistes de Barcelona de la seva època com Un tros de paper i L'Esquella de la Torratxa.

Biografia

Caricatura de Manuel Moliné.[3]

Manuel Moliné i Muns va néixer a Barcelona el 1833. Fill d'Ignacio Moliné, dedicat a la passamaneria, i Antonia Muns. Es casà amb Josefa Petit i tingueren dos fills, Manuel, casat amb Dolores Villar, i Leocadia que morí de pleuropneumònia l'onze de novembre de 1878, als vint-i-un anys. Durant un temps visqué al carrer Lauria, 46, 4t de Barcelona, però posteriorment canvià la seva residència al carrer del Carme, 38, 4t.

Realitzà els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, l'escola de la Llotja de Mar, entre els anys 1849 i 1853. A l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona rebé diferents premis: el 1849, un premi per un model de guix en dibuix i el 1850 el tornà a guanyar. A l'arxiu de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona hi consten algunes dades del seu expedient acadèmic, com per exemple dues assignatures de teoria i història de les belles arts, 1850 i 1851,[4] i tres d'anatomia, de les quals dues les perdé per falta d'assistència.[5]

En l'àmbit professional, Moliné fou molt prolífic; es dedicà a la pintura durant la seva etapa acadèmica amb diferents crítiques; posteriorment fou il·luminador de fotografia al taller que compartia juntament amb el seu cunyat Albareda. També va treballar com a il·lustrador de diferents llibres i, finalment, va triomfar en el vessant de la caricatura publicant en una gran quantitat de revistes i diaris de l'època.

En una entrevista realitzada a Gaietà Cornet es declara admirador de Manuel Moliné, considerant-lo el seu mestre. En la mateixa entrevista Gaietà Cornet revela la causa per la qual no es limita a fer d'artista: el desencoratjà l'estat de pobresa en que Manuel Moliné passà els seus darrers dies.[6] La figura de Manuel Moliné feu que els dibuixants posteriors, com Apel·les Mestres, reivindiquessin la seva tasca i reclamessin el reconeixement del seu art.

Manuel Moliné i Muns morí de tuberculosi a les sis del matí del 26 d'abril del 1901 a Barcelona.

Obra

Retrat de Francesc Esteve i Sans.[7]

Inicià la seva carrera professional com a pintor de retrats i de pintura de gènere de tarannà costumista, escenes típiques barcelonines com Cuestación callejera, on es reflecteix un estil no inclòs dins l'academicisme. Segons l'historiador Josep Francesc Ràfols les seves obres van ser majoritàriament adquirides per un lord anglès, gran admirador de les seves obres.[8] El que sí que es conserva és l'obra que pintà conjuntament amb el pintor Marià Fortuny, el retrat de Francesc Esteve i Sans, on Manuel Moliné realitzà el cap i la resta la pintà Marià Fortuny.

El 1855, als vint-i-dos anys i acabats els seus estudis a l'Acadèmia, Manuel Moliné s'instal·là com a pintor a l'estudi Mattey, al carrer Aroles, 5, 1r. Exposà les seves obres conjuntes al carrer del Duc de la Victòria, sota els arcs del Passatge Madoz i al costat de la botiga de xocolata del senyor Juncosa.[9]

Fotografia de Lleida realitzada per Moliné i Albareda

[10]

Després d'un any de col·laboració amb Mattey, Moliné s'associà amb el seu cunyat, el fotògraf Rafael Albareda,[11] casat amb la germana de Manuel Moliné. Van obrir un estudi fotogràfic al terrat d'una casa del mateix carrer Aroles, que s'especialitzà en retrats per a l'alta burgesia barcelonina, sent durant molt anys un dels més importants de Barcelona. La seva tasca a l'estudi se centrà en la il·luminació de les fotografies realitzades per Rafael Albareda. En aquell moment, la fotografia encara era considerada com un art menor i la il·luminació d'aquesta pretenia donar-li un cert prestigi d'obra d'art.

El 1871, el rei Amadeu I de Savoia visità Lleida i Moliné i Albareda foren els encarregats de realitzar una guia de la ciutat per aquest motiu. La sèrie de fotografies realitzades són vistes de la ciutat que mostren la vessant més artística dels dos fotògrafs. Les fotografies foren firmades a mà i tenen el mateix toc que ells donaven al seu estudi.[12]

La tasca d'il·luminador no li donà fama individual en el seu temps, en canvi, quan començà la seva etapa de caricaturista i dins el món de la il·lustració va ser quan es va convertir en un personatge reconegut, com es pot veure en la gran quantitat d'articles que el mencionen:

Se encuentra enfermo, desde hace algunos días, el distinguido artista y hàbil caricaturista D. Manuel Moliné, à quien deseamos un pronto y completo restablecimiento[13]

Paral·lelament a la tasca d'il·luminador i caricaturista també es dedicà a la il·lustració de llibres. Algunes de les obres amb les que treballà van ser: La guía satírica de Barcelona de Manuel Angelón (1854); Singlots Poètichs de Pitarra i Del bressol al cementiri, viatje bufo-tragich de Juli Francesc Guibernau (1882). També se seguí dedicant a la fotografia de retrat o paisatgística i a la pintura de forma esporàdica.

Els col·laboradors de La guía satírica de Barcelona.[14]

Fou en el vessant de caricaturista on Moliné aconseguí renom a Barcelona, publicant la seva obra a diferents diaris: El Café (1859-1861), El Cañón Rayado (1859-1860), El pájaro Verde (1860), Un tros de paper (1865-1866), La Flaca (1869-1873), La mosca (1883-1884), La Tramontana, La Campana de Gràcia (1879-1901) i L'Esquella de la Torratxa (1879-1901).

La seva obra es basava en la caricatura i crítica política, on podem veure un retrat de l'escena política catalana i espanyola. Segons el Diccionari biogràfic d'artistes de Catalunya de Josep Francesc Ràfols i Fontanals, les caricatures referents a la política internacional foren reproduïdes en premsa estrangera. Manuel Moliné fou l'últim caricaturista de Catalunya que pintà en tinta grassa sobre paper de calcar.

Caricatura de Rius i Taulet

Moliné va centrar part de la seva caricatura, publicada a l'Esquella de la Torratxa, en satiritzar la figura de l'alcalde barceloní Francesc de Paula Rius i Taulet, sobretot en la seva quarta candidatura. Amb la caricatura de Rius i Taulet es pot fer una descripció de la situació política i social del moment. Podem observar com magnifica alguns dels seus trets, físics i psicològics, més destacats:

Caricatura de Rius i Taulet.[15]

La panxa, el bigoti, les abundoses patilles i l'afició per la bona taula[16]

Manuel Moliné criticà l'actitud ociosa de l'alcalde, com es veu en la imatge Barcelona paga;[16] es descriu la preferència de l'alcalde per la bona taula i la bona vida a costa de la pretesa productivitat de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). També es critica el deute que Rius i Taulet contreu per realitzar aquestes transformacions. Aquesta mala gestió econòmica es veu reflectida en algunes caricatures de Moliné amb l'aparició de sacs de diners.

A més de satiritzar els trets físics de l'alcalde, apareixen una sèrie d'elements externs que ens mostren les transformacions urbanístiques de la Barcelona de finals del segle xix. Rius i Taulet va ser l'alcalde promotor de l'Exposició Universal, gràcies a la qual va ser possible la modificació de la ciutat tal com la coneixien fins aleshores.

Manuel Moliné també reflecteix els canvis urbanístics que realitzà l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, que es va dur a terme del 8 d'abril al 9 de desembre i participaren 22 països de tot el món. Aquest projecte fou concebut originàriament per un empresari gallec anomenat Eugenio Serrano de Casanova, però per la gran magnitud del projecte, Rius i Taulet se'l va fer seu, com una de les seves metes polítiques. Creà el “grup dels vuit”, un consell econòmic d'empresaris per incentivar les relacions internacionals d'un comerç barceloní que tenia la intenció de revifar l'economia catalana.

Alguns exemples dels edificis construïts per aquest esdeveniment són plasmats en l'obra de Moliné. La caricatura En Moret, protegint l'exposició mostra el que possiblement era l'Umbracle i l'Hivernacle. També trobem el Monument a Colom ubicat a l'entrada del Port de Barcelona i el passeig que la unia amb l'entrada marítima de l'Exposició. Seguidament, veiem l'Hotel Internacional, construït en molt poc temps, 53 dies, per Lluís Domènech i Muntaner, que havia d'allotjar totes les delegacions internacionals que visitaren la ciutat. També trobem altres edificis com el Teatre Principal, situat a la Rambla. Moltes de les construccions realitzades per a l'Exposició Universal foren enderrocades a la seva finalització; aquest fet fou fortament criticat per Manuel Moliné.

No només fou criticada la mala gestió econòmica de Rius i Taulet, sinó que també ho fou la seva ambició per obtenir títols nobiliaris. Des d'un inici, va ser nomenat alcalde de Barcelona durant l'etapa de restauració borbònica, per la reina regent Maria Cristina. Aquest fet demostra la seva proximitat amb la monarquia espanyola, motiu de gran controvèrsia dins la societat catalana per la imposició des del govern espanyol d'un home molt proper i favorable a la monarquia. Finalment, les seves aspiracions van culminar en la concessió del títol de Marquès d'Olèrdola.

Recepció de l'obra

El darrer retrat de Manuel Moliné.[17]

Pel que fa al vessant com a pintor de Manuel Moliné, ens trobem amb diferents crítics opinant tan positiva com negativament de la seva obra. Un exemple d'aquesta diversitat la trobem l'any 1933, ja un cop mort. En aquest any es va exhibir una pintura seva a l'Exposició de Retrats Femenins organitzada pel diari El Mirador. A partir d'aquesta mostra van sorgir una sèrie de comentaris sobre el retrat en qüestió i la seva pintura en general. Segons Cent Anys de retrat femení en la pintura catalana, 1830-1930:

Res no sabem d'aquest pintor, que no ha deixat rastre en la nostra bibliografia d'art ni en la memòria de la gent. Si hem de jutjar del seu talent artístic per aquesta mostra, no n'hi ha, en veritat, per mostrar-nos-en molt convençut. És un retrat pintat amb més bona fe que qualitat pictòrica[18]

Per altra banda, ens trobem amb una crítica positiva alabant els seus dots pictòrics i on es qüestiona l'autoria del retrat exposat:

Aquesta pintura, que és quasi del tot desconeguda, no té res en comú amb la d'un altre Moliné que signava un retrat fluix fins a la dolenteria, exhibit a l'exposició de retrats femenins, organitzada la primavera passada pel nostre periòdic. Aquell retrat era de mà d'un altre Moliné o bé de mans del nostre Manel Moliné infant. La pintura del mestre Moliné era rica i distingida de color si hem de jutjar-la per l'única obra que coneixem; i era sòlida de dibuix, treballada de composició, pel que es veu en el present retrat i en les reproduccions que d'obres de gènere publicaren alguns periòdics.[19]

Finalment, fou en el vessant de caricaturista on obtingué més popularitat, tot i ser titllat de groller i vulgar pels artistes i els intel·lectuals de la fi del segle xix, considerats per alguns crítics emmetzinats de romanticisme pre-rafaelista i força idealitzats per la literatura pariona d'aquell romanticisme pictòric, on la literatura manava i disposava.

Catàleg d'obra

  • Retrat de dona (Biblioteca de Catalunya)
    Retrat de dona (Biblioteca de Catalunya)
  • Camí de l'era[20]
    Camí de l'era[20]
  • En diverses èpeques de la seva vida[21]
    En diverses èpeques de la seva vida[21]
  • La pesca à l'encesa[22]
    La pesca à l'encesa[22]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Vistes de Lleida[10]
    Vistes de Lleida[10]
  • Guía satírica de Barcelona[14]
    Guía satírica de Barcelona[14]
  • Guía satírica de Barcelona[14]
    Guía satírica de Barcelona[14]
  • Guía satírica de Barcelona[14]
    Guía satírica de Barcelona[14]
  • Guía satírica de Barcelona[14]
    Guía satírica de Barcelona[14]
  • Guía satírica de Barcelona[14]
    Guía satírica de Barcelona[14]
  • De Alella a Olérdola y vice-versa[23]
    De Alella a Olérdola y vice-versa[23]
  • Ambo de monuments[24]
    Ambo de monuments[24]
  • Hotel Internacional[25]
    Hotel Internacional[25]
  • En Moret, protegint l'Exposició[26]
    En Moret, protegint l'Exposició[26]
  • Monument a Colón[27]
    Monument a Colón[27]
  • Ocupacions del benemérit D. Francisco[28]
    Ocupacions del benemérit D. Francisco[28]
  • Lo gran gall[29]
    Lo gran gall[29]
  • Un nou viatje[30]
    Un nou viatje[30]
  • Aquí tenen lo que La Esquella ha fet ballar en vint anys[31]
    Aquí tenen lo que La Esquella ha fet ballar en vint anys[31]
  • La vara y D. Francisco[32]
    La vara y D. Francisco[32]
  • Últims regalos[33]
    Últims regalos[33]
  • L'home del tupè y 'l de las patillas[34]
    L'home del tupè y 'l de las patillas[34]
  • ¡L'últim Adios![35]
    ¡L'últim Adios![35]
  • ¡Adeu, Vara![36]
    ¡Adeu, Vara![36]
  • Mangalo=mania[37]
    Mangalo=mania[37]
  • Tot és comensar[38]
    Tot és comensar[38]

Referències

  1. ↑ «AMA, Índex de Defuncions any 1901, registre núm. 982.». .
  2. ↑ Retrat del passat : la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2003. 
  3. ↑ «Almanach de La Esquella de la Torratxa : per a l'any 1902». Barcelona : Llibreria Espanyola de Lopez Bernagossi, 1888-1932 (Barcelona : Estampa de Lluís Tasso Serra), 1902, pàg. 132.
  4. ↑ «Expedient 289.2.1.1.». Arxiu de la Real Academia de les Belles Arts.
  5. ↑ «Expedient 289.2.2.2.». Arxiu de la Real Academia de les Belles Arts..
  6. ↑ Castillo, Monserrat. Grans Il·lustradors catalans. Barcelona: Editorial Barcanova, 1997, p. 42. 
  7. ↑ Fortuny Marsal i Moliné Muns,, Marià i Manuel «Retrat de Francesc Esteve i Sans». MNAC, Cap a 1853-1855.
  8. ↑ Ràfols, Josep Francesc. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña. Barcelona: Editorial Millá, 1953. 
  9. ↑ Lleida : Universitat de Lleida, Fundació 700 Aniversari, cop. 2000. Lleida 1871 : la visita del rei Amadeu I de Savoia / fotografies de Moliné i Albareda. Universitat de Lleida, Fundació 700 Aniversari, cop. 2000, 2000, p. 36. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Goñi Gracenea, Xavier. Lleida 1871 : la visita del rei Amadeu I de Savoia / fotografies de Moliné i Albareda. Lleida: Edicions Universitat de Lleida, 2000. ISBN 84-8409-047-7. 
  11. ↑ «Moliné y Albareda» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
  12. ↑ Lleida 1871 : la visita del rei Amadeu I de Savoia / fotografies de Moliné i Albareda. LLeida: Universitat de Lleida, 2000. 
  13. ↑ «La Publicidad. 28 de gener del 1893. Pàg. 2».
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Angelón, Manuel. Guía satírica de Barcelona. Barcelona: Ediciones Millá, 1854. 
  15. ↑ La Esquella de la Torratxa, 517, (de desembre 1888, pàg. 779.
  16. ↑ 16,0 16,1 Solà i Dachs, Lluís. La caricatura política i social a Catalunya 1865-2005. Dux Editorial, 2005, p. 33. 
  17. ↑ La Esquella de la Torratxa, 1164, pàg. 306.
  18. ↑ «Cent Anys de retrat femení en la pintura catalana, 1830-1930.». 1r Saló Mirador. A les Galeries Laietanes., Del 15 al 29 abril 1933., pàg. 53.
  19. ↑ «Mirador. Número 253. Pàg. 7.». Mirador, 07-12-1933.
  20. ↑ «Camí de l'era». La Esquella de la Torratxa, 1164, 03-05-1901, pàg. 310.
  21. ↑ «En diverses èpeques de la seva vida». La Esquella de la Torratxa, 1164, 03-05-1901, pàg. 306.
  22. ↑ «La pesca à l'encesa». La Esquella de la Torratxa, 1164, 03-05-1901, pàg. 309.
  23. ↑ «De Alella a Olérdola y vice-versa». La Esquella de la Torratxa, 535, 13-04-1889, pàg. 227.
  24. ↑ «Ambo de monuments». La Esquella de la Torratxa, 490, 02-06-1888, pàg. 347.
  25. ↑ «Hotel Internacional». La Esquella de la Torratxa, 526, 09-02-1889, pàg. 83.
  26. ↑ «En Moret, protegint l'Exposició». La Esquella de la Torratxa, 455, 01-10-1887, pàg. 567.
  27. ↑ «Monument a Colón». La Esquella de la Torratxa, 522, 12-01-1889, pàg. 20.
  28. ↑ «Ocupacions del benemérit D. Francisco». La Esquella de la Torratxa, 483, 14-04-1888, pàg. 231.
  29. ↑ «Lo gran gall». La Esquella de la Torratxa, 415, 25-12-1886, pàg. 405.
  30. ↑ «Un nou viatje». La Esquella de la Torratxa, 405, 16-10-1886, pàg. 325.
  31. ↑ «Aquí tenen lo que La Esquella ha fet ballar en vint anys». La Esquella de la Torratxa, 1000, 11-03-1898, pàg. 164-165.
  32. ↑ «La vara y D. Francisco». La Esquella de la Torratxa, 362, 19-12-1885, pàg. 1.
  33. ↑ «Últims regalos». La Esquella de la Torratxa, 578, 08-02-1890, pàg. 83.
  34. ↑ «L'home del tupè y 'l de las patillas». La Esquella de la Torratxa, 322, 14-03-1885, pàg. 1.
  35. ↑ «¡L'últim Adios!». La Esquella de la Torratxa, 518, 15-12-1888, pàg. 787.
  36. ↑ «¡Adeu, Vara!». La Esquella de la Torratxa, 572, 28-12-1889, pàg. 827.
  37. ↑ «Mangalo=mania». La Esquella de la Torratxa, 566, 16-11-1889, pàg. 725.
  38. ↑ «Tot és comensar». La Esquella de la Torratxa, 567, 23-11-1889, pàg. 739.

Bibliografia

  • Solà i Dachs, Lluís. La caricatura política i social a Catalunya 1865-2005. Barcelona: Dux Editorial, 2005. ISBN 84-934590-0-3. 
  • Castillo, Monserrat. Grans il·lustradors catalans. Barcelona: Editorial Barcanova, 1997. ISBN 84-489-0343-9. 
  • Cadena, Josep M. Els alcaldes de Barcelona en caricatura. Barcelona: Edicions La Campana, 1991. ISBN 84-86491-55-X. 
  • Ràfols, Josep F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Volum 2. Editorial Millá, 1953. 
  • Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc. Història de l'art català, Volum VII. Barcelona: Edicions 62, 1985. 
  • Goñi Gracenea (co), Xavier. Lleida 1871 : la visita del rei Amadeu I de Savoia / fotografies de Moliné i Albareda. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, Fundació 700 Aniversari, cop. 2000, 2000. ISBN 84-8409-047-7. 

Enllaços externs

Read other articles:

Innsbruck

Sudut kota Innsbruck Innsbruck adalah kota di Austria yang menjadi pusat pemerintahan negara bagian Tirol. Kota yang terletak di bagian barat ini berpenduduk 140.000 jiwa (daerah urban). Di wilayah suburban berjumlah 250.000 jiwa (2005) dan pernah jadi tuan rumah Olimpiade musim dingin 1964 dan Olimpiade musim dingin 1976 innsbruck merupakan jantung kota di austria karena terletak di tengah pegunungan. Innsbruck Artikel bertopik geografi atau tempat Austria ini adalah sebuah rintisan. Anda da...

 

 

Bank sampah

TPA Bantar Gebang, Jakarta, salah satu tempat pembuangan sampah terbesar di dunia, dengan luas mencapai 110 hektar.[1] Bank sampah adalah suatu tempat yang digunakan untuk mengumpulkan sampah yang sudah dipilah-pilah.[2] Hasil dari pengumpulan sampah yang sudah dipilah akan disetorkan ke tempat pembuatan kerajinan dari sampah atau ke tempat pengepul sampah.[2] Bank sampah dikelola menggunakan sistem seperti perbankkan yang dilakukan oleh petugas sukarelawan .[2]...

 

 

Wyszanów massacre

Wyszanów massacrePart of the Invasion of Poland (1939)Mass grave of the massacre victims at the cemetery in WyszanówWyszanów massacre (Poland)LocationWyszanów, PolandCoordinates51°21′30″N 18°09′41″E / 51.35833°N 18.16139°E / 51.35833; 18.16139DateSeptember 2, 1939 (1939-09-02)Attack typeMass murderDeaths24Perpetrators10th Infantry Division of the Wehrmacht The Wyszanów massacre, which occurred on September 2, 1939, in the village of Wysz...

John Barnard

John BarnardPekerjaanDesainer mobilTahun aktif1968-1997 John Barnard (lahir tahun 1946) merupakan seorang desainer mobil balap, yang terkenal berkat jasanya sebagai pionir penggunaan serat karbon di ajang Formula 1. Barnard merupakan seorang diploma dari Watford College of Technology, Inggris. Ia sempat bekerja di Lola pada 1968 di mana ia saat itu berkenalan dan kemudian dibina oleh Patrick Head. Pada 1972 ia bergabung dengan McLaren, dan turut membantu tim tersebut menjuarai musim 197...

 

 

Manifesto degli intellettuali antifascisti

Manifesto degli intellettuali antifascisti AutoreBenedetto Croce 1ª ed. originale1 maggio 1925 Generepolitica Lingua originaleitaliano Modifica dati su Wikidata · Manuale Il Manifesto degli intellettuali antifascisti, noto anche come Antimanifesto, fu pubblicato il 1º maggio del 1925 sui quotidiani Il Mondo[1][2] e Il Popolo[3], rispettivamente con i titoli: La protesta contro il “Manifesto degli intellettuali fascisti” e La replica degli intellettuali non ...

 

 

The Buccaneer (resort)

Robert A. Armstrong, owner of the Buccaneer Hotel in 1998. The Buccaneer, formally known as The Buccaneer Beach & Golf Resort, is a luxury historic hotel and beach resort about 3 miles (4.8 km) northeast of Christiansted, on the island of Saint Croix, U. S. Virgin Islands, beyond Altona Lagoon.[1] Set in 240 acres with an 18-hole golf course and three private beaches, it was opened by the Armstrong family as an inn in 1947 and was listed on the National Registry of the Histor...

Politics of Iraq

Overview of the political system in Iraq Politics of Iraq Member State of the Arab League Constitution Government Federal government President (list) Abdul Latif Rashid Prime Minister (list) Mohammed Shia' Al Sudani Cabinet Current cabinet Legislature Council of Representatives Speaker: Mohamed al-Halbousi Judiciary Supreme Court Administrative divisions Governorates (provinces) Districts Kurdistan Region Kurdistan Regional Government Kurdistan Parliament Elections Political parties Electoral...

 

 

International Date Line

Imaginary line that demarcates the change of one calendar day to the next Date line redirects here. For other uses, see Dateline (disambiguation). This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: International Date Line – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (July 2022) (Learn how and when to remove th...

 

 

Chioggia

Disambiguazione – Se stai cercando altri significati, vedi Chioggia (disambigua). Chioggiacomune (dettagli) Chioggia – VedutaVista della città nella laguna veneta LocalizzazioneStato Italia Regione Veneto Città metropolitana Venezia AmministrazioneSindacoMauro Armelao (centro-destra) dal 4-10-2021 TerritorioCoordinate45°13′08.08″N 12°16′42.74″E / 45.21891°N 12.27854°E45.21891; 12.27854 (Chioggia)Coordinate: 45°13′08.08″N 12°...

Basque Country (greater region)

For other uses, see Basque Country. Cultural and historic land of the Basque people Basque CountryEuskal Herria Flag Coat of arms Motto: Zazpiak Bat (The seven are one)Location of the Basque CountryThe seven historical provinces usually included in the definition of the greater region of the Basque Country.Largest cityBilbaoOfficial languagesBasqueFrenchSpanishDemonym(s)BasqueArea• Total20,947 km2 (8,088 sq mi)Population• 2017 estimate3,155,597• D...

 

 

Megaro Mousikis metro station

Athens Metro station Μέγαρο ΜουσικήςMegaro MoussikisStation platformsGeneral informationLocationAthens Concert HallAthensGreeceCoordinates37°58′43″N 23°45′09″E / 37.97861°N 23.75250°E / 37.97861; 23.75250Managed bySTASYLine(s)Platforms2Tracks2ConstructionStructure typeUndergroundAccessibleYesKey dates28 January 2000Opened[1]Services Preceding station Athens Metro Following station Evangelismostowards Dimotiko Theatro Line 3 Ambelokipit...

 

 

2014 Reading Borough Council election

2014 UK local government election Map of the results of the 2014 Reading Borough Council election. Labour in red, Liberal Democrats in yellow, Conservatives in blue and the Greens in green. Elections to Reading Borough Council took place on 22 May 2014, with 15 council seats up for election. The Labour Party repeated their wins of 2012 gaining Church, Katesgrove, Redlands, Kentwood and Caversham wards, giving them a total of 31 Councillors. The Conservative Party lost three seats but gained P...

Ifni

IfniProvinsi di Spanyol1958–1969 Coat of arms Peta yang menunjukkan lokasi Ifni yang dikelilingi oleh wilayah MarokoIbu kotaSidi IfniLuas • 19691.502 km2 (580 sq mi)Populasi • 1964 51517 SejarahSejarah • Didirikan 12 Januari 1958• Dikembalikan kepada Maroko 4 Januari 1969 Didahului oleh Digantikan oleh Afrika Barat Spanyol Maroko Ifni adalah provinsi Spanyol yang terletak di sebelah selatan kota Agadir di Maroko. Luas provinsi ini te...

 

 

大里贝朗

大里贝朗Ribeirão Grande市镇大里贝朗在巴西的位置坐标：24°05′56″S 48°21′54″W / 24.0989°S 48.365°W / -24.0989; -48.365国家巴西州圣保罗州面积 • 总计332.071 平方公里（128.213 平方英里）海拔690 公尺（2,260 英尺）人口（2007） • 總計7,046人 • 密度21.2人/平方公里（55人/平方英里） 大里贝朗（葡萄牙语：Ribeirão Grande）是巴西圣...

 

 

V. Nagayya

Indian actor (1904–1973) Chittoor NagayyaBornVuppaladadiyam Nagayya Sarma(1904-03-28)28 March 1904Repalle, Madras Presidency, British India (present-day Andhra Pradesh, India)Died30 December 1973(1973-12-30) (aged 69)Occupation(s)Actor, composer, director, producer, writer and playback singerYears active1938–1973AwardsPadma Shri (1965) Vuppaladadiyam Nagayya Sarma (28 March 1904 – 30 December 1973), popularly known as Chittoor Nagayya, was an Indian actor, singer, music compos...

Felice Fontana

Ritratto di Felice Fontana Busto di Fontana alla Specola di Firenze Felice Fontana (Pomarolo, 15 aprile 1730 – Firenze, 10 marzo 1805) è stato un fisico, anatomista e biologo italiano. È stato inoltre un illustre tossicologo e studioso dell'occhio umano. Indice 1 Biografia 1.1 Studi e insegnamento 1.2 Viaggi 2 Opere 3 Note 4 Bibliografia 5 Altri progetti 6 Collegamenti esterni Biografia Nato nel 1730 a Pomarolo, in Trentino, era fratello del matematico Gregorio Fontana. Studi e insegnamen...

 

 

Abdominoplasty

Surgical procedure to make the abdomen thinner and firmer This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these messages) This article possibly contains original research. Please improve it by verifying the claims made and adding inline citations. Statements consisting only of original research should be removed. (February 2016) (Learn how and when to remove this message) This article needs additional citations f...

 

 

Attacco di Itamar

Questa voce o sezione sull'argomento guerra non è ancora formattata secondo gli standard. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Attacco di Itamarmassacro TipoAccoltellamento, sparatoria Data11 marzo 201100:00 (UTC+2) LuogoItamar Stato Palestina Coordinate32°10′20.57″N 35°18′29.62″E32°10′20.57″N, 35°18′29.62″E ResponsabiliAmjad Awad, Hakim Awad MotivazioneSeconda intifada ConseguenzeMort...

Peter Carey

Questa voce sull'argomento scrittori australiani è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Peter Carey Peter Carey (Bacchus Marsh, 7 maggio 1943) è uno scrittore e sceneggiatore australiano, due volte vincitore del prestigioso Booker Prize. Indice 1 Biografia 1.1 Vita privata 2 Opere 2.1 Romanzi 2.1.1 Romanzi non pubblicati 2.2 Libri per ragazzi 2.3 Raccolte di racconti 2.4 Saggistica 3 Filmografia 3.1 Produttore 3.2 Sceneggiatore 4 Collegament...

 

 

Peter Bosz

Peter BoszBosz nel 2016Nazionalità Paesi Bassi Altezza178 cm Peso75 kg Calcio RuoloAllenatore (ex centrocampista) Squadra PSV Termine carriera1º luglio 1999 - giocatore CarrieraSquadre di club1 1981-1984 Vitesse81 (2)1984-1985 AGOVV0 (0)1985-1988 RKC Waalwijk105 (4)1988-1991 Tolone93 (0)1991-1996 Feyenoord156 (6)1996-1997 JEF United33 (1)1997-1998 Hansa Rostock14 (0)1998-1999 NAC Breda26 (1)1999 JEF United15 (1) Nazionale 1991-1995 Paes...