Manuel Armiñán Gutiérrez (Benavente, 1827 - Barcelona, 14 de juliol de 1891) fou un militar i polític espanyol, senador per Cuba i Capità general de les Illes Balears durant la minoria d'edat d'Alfons XIII.
En 1843 ingressà en l'Acadèmia General Militar i en 1847 fou ascendit a subtinent d'infanteria. Va lluitar a la guerra dels matiners i en 1848 va participar en l'atac a la Plaça Mayor de Madrid. En 1857 fou destinat a Cuba, on fou ascendit a capità. Després participà en l'annexió de Santo Domingo (1860), on fou ferit, i en 1864 acompanyà al general Joan Prim i Prats en la intervenció francesa a Mèxic. Durant aquestes accions va ascendir a comandant i tinent coronel, i el 1870 arribaria a coronel. Després fou enviat novament a Cuba, on es va enfrontar a Máximo Gómez i participà en l'acció de Guásimas, mercè la qual fou condecorat. En 1874 fou ascendit a brigadier i tornà a la Península, on va participar en la tercera guerra carlina. El desembre de 1875 fou nomenat comandant general de Santa Clara i en desembre de 1876 fou ascendit a mariscal de camp i nomenat segon cap de la Capitania general de Cuba.[1]
A les eleccions generals espanyoles de 1879 fou elegit diputat pel districte de l'Havana, escó que va revalidar a les 1881, 1884 i 1886.[2] En 1887 fou ascendit a tinent general i nomenat president de la Junta Superior Consultiva de Guerra, alhora que era escollit senador per Pinar del Río, càrrec que va ocupar fins 1990.[3] El 1888 fou nomenat Capità general de les Illes Balears, i durant el seu mandat va crear una comissió que va aixecar un plànol topogràfic de Palma i voltants.[4] En juliol de 1891 va emmalaltir i es traslladà a Barcelona, on va morir poc després.[5]
Referències
.svg){kind=small}
