El Manifest de Rauma va ser publicat el 31 de juliol de 1980 a Rauma, Finlàndia, durant el 36è Congrés Internacional dels Joves Esperantistes (Internacia Junulara Kongreso - IJK). El Manifest de Rauma va donar origen al raumisme, un corrent ideològic dins del moviment esperantista. Els principals redactors del Manifest van ser Giorgio Silfer i Jouko Lindstedt.[1]
El Manifest critica el moviment esperantista tradicional, conegut com a finvenkisme, que busca la implantació universal de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional. En contraposició, el raumisme defineix la comunitat esperantista com una minoria lingüística diaspòrica autoelegida, responent al desencantament després de dècades sense assolir els objectius desitjats pels finvenkistes.[2][3]
El Manifest de Rauma proposa una nova visió segons la qual l'oficialització de l'esperanto és improbable i innecessària, i substituir l'anglès com a llengua auxiliar no és una tasca per a la comunitat esperantista. En canvi, el raumisme busca ampliar l'ús de l'esperanto en diversos àmbits com la cultura, l'art i el turisme, fomentant una identitat cultural pròpia i una comunitat cohesionada al voltant de la llengua.[4]
Referències
Vegeu també
Enllaços externs