Máis Galiza (+G), abans anomenada Máis BNG o +BNG, fou un partit polític, creat originalment com a corrent interna del Bloc Nacionalista Gallec en 2009 i del que es va escindir en 2012. La seva creació es va dur a terme per independents del BNG i membres del Col·lectiu Socialista, Partit Nacionalista Gallec-Partit Galleguista, Esquerda Nacionalista i Inzar[1] en un congrés realitzat al març de 2012. Al juny d'aquest any es va integrar en Compromiso por Galicia, en el congrés constituent del qual es van dissoldre els partits interns per fundar una organització única de militància individual.[2]
El corrent sorgeix a la primavera de 2009, i s'hi agrupen militants del BNG, que després de la dissolució del govern bipartit del PSdG i el BNG després de les eleccions al Parlament de l'1 de març de 2009, pretenen escometre una renovació profunda del discurs i de l'acció política del BNG, així com ampliar la base social del BNG.
En l'Assemblea Nacional Extraordinària celebrada pel BNG el 10 de maig de 2009, +BNG va presentar una llista al Consello Nacional encapçalada per Carlos Aymerich, diputat pel BNG al Parlament de Galícia i ex-diputat en el Congrés, que va obtenir finalment 18 representants dels 50 totals. Així mateix, en l'elecció de l'Executiva Nacional, la llista encapçalada per Carlos Aymerich i afavorida per +BNG va obtenir 969 vots (44,9%) i 7 representants, enfront dels 1.189 vots (55,1%) i 8 representants que va obtenir la llista promoguda per UPG i encapçalada per Guillerme Vázquez, qui serà escollit finalment com a portaveu del BNG.
Al juliol de 2009, Máis Galiza fa la seva presentació pública i acorda aprofundir en la renovació del BNG amb un discurs, en la seva opinió, actualitzat a la realitat de la societat gallega del segle XXI a partir de l'experiència adquirida pels nacionalistes al Govern gallec entre 2005 i 2009 i als ajuntaments, desenvolupant un treball polític orientat a incrementar la presència del Bloc Nacionalista Gallec en la societat gallega i a definir un missatge polític al seu entendre més atractiu que el que actualment mostra el BNG, sustentat en la concepció de Galícia com una nació i en el caràcter transformador del nacionalisme gallec. El 21 de novembre del 2009 es va constituir definitivament com a corrent dins del BNG.
El seu plantejament polítics aspiren a centrar-se a incrementar el benestar i la qualitat de vida de les majories socials de Galícia, a aconseguir la plena normalització de la llengua i de la cultura gallega i a generar desenvolupament basat en el creixement econòmic amb polítiques de redistribució, en la conservació del medi ambient i en el progrés social.
Durant la XI Assemblea Nacional de Galiza Nova, la branca juvenil de +G va presentar una ponència anomenada Entre tots, Galiza Nova posant com a referents per a Galícia "les democràcies escandinaves". Enfront d'aquesta proposta, l'Assemblea va escollir finalment la presentada per la Unión da Mocidade Galega, que assenyalava els règims polítics vigents en Cuba, Veneçuela, Bolívia i l'Equador com a models polítics a aplicar a Galícia.
Així, finalment l'11 de març de 2012 Máis Galiza va decidir en Assemblea, amb un 69% dels vots a favor, constituir-se en partit polític i abandonar el BNG. Xoán Bascuas va resultar escollit Secretari Xeral de la formació i van ser aprovats uns nous estatuts i document polític. No obstant això, el seu cap fins llavors Carlos Aymerich va anunciar la seva continuïtat en el BNG, així com previsiblement el 29% de l'assemblea favorable.[13] Entre els que s'oposaren a l'escissió hi havia dirigents histórics del nacionalisme gallec com l'antic líder d'Unidade GalegaCamilo Nogueira Román o Xesús Veiga Buxán d'Inzar.[14] Malgrat l'escissió, la major part dels càrrecs electes de Máis Galiza, és a dir, 11 alcaldes, diversos regidors i els 4 diputats autonòmics, optaren per no abandonar el BNG.[15]
Al maig de 2012, Máis Galiza s'integra al costat dels partits Acción Galega i Espazo Ecosocialista Galego en una plataforma conjunta denominada Compromiso por Galicia, amb vista a formar un referent nacionalista gallec alternatiu que aglutini un espectre ideològic des del centre progressista a la socialdemocràcia i l'esquerra ecologista.[16]
