La candidatura va estar impulsada per la UPG i es va crear com agrupació d'electors per presentar-se a les eleccions generals de 1977, ja que tant la UPG com l'ANPG no eren encara legals. En aquestes eleccions va obtenir 22.771 vots, el 2,02% dels vots gallecs.[2] La candidatura, ja com a coalició, va repetir en les eleccions generals de 1979, en les quals va obtenir 60.889 vots i el 5,95% dels vots gallecs.[3] En cap de les dues eleccions va obtenir representació parlamentària. En les eleccions municipals de 1979 va aconseguir el seu sostre electoral, obtenint el 7,1% dels vots gallecs i representació en cinc dels principals ajuntaments de Galícia, amb un total de 253 regidors.
En les eleccions al Parlament de Galícia de 1981 es va presentar en coalició amb el Partit Socialista Gallec (PSG). La coalició va obtenir 61.870 vots (6,15%), que es van traduir en sengles escons a La Corunya, Lugo i Pontevedra. Dos van correspondre al BNPG (els dos per UPG, entre ells el seu líder, Bautista Álvarez) i el restant pel PSG.[5]
el Bloque Nacional Popular Galego (BNPG) tiene como punto de partida el de que la soberanía política de Galicia corresponde al pueblo gallego, «cuya nación podrá federarse a nivel de Estado, bajo condiciones mínimas que no reduzcan las facultades de autoorganización y autogobierno»
