Lucien Tesnière

Plantilla:Infotaula personaLucien Tesnière

(1954) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1893 Modifica el valor a Wikidata
Mont-Saint-Aignan (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAnglaterra
Ljubljana
Estrasburg
Viena
Florència
Leipzig
Montpeller Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale des langues orientales vivantes (1919–1920)
Universitat de París (1912–1913)
Universitat de Leipzig
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaForms of Dual in Slovene (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEslavística, dependency grammar (en) Tradueix i didàctica de la llengua Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, escriptor, gramàtic, intèrpret, traductor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montpeller (1937–)
Universitat d'Estrasburg (1924–1937)
Universitat de Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enEslovè i rus Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntoine Meillet Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i cítara Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeJeanne Roulier (1921–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lucien Tesnière (Mont-Saint-Aignan, 13 de maig de 1893 - Montpeller, 6 de desembre de 1954) va ser un lingüista francès.

Professor a Estrasburg (1924) i Montpeller (1937), va publicar treballs sobre les llengües eslaves, però se'l recorda especialment per la seva original teoria sintàctica, exposada en el seu llibre pòstum Éléments de syntaxe structurale (Elements de sintaxi estructural) (1959), en què proposava una formalització de les estructures sintàctiques de la frase, basant-se en exemples extrets d'un gran nombre de llengües.

Aquest model es basa en l'stemma, representació gràfica de les relacions verticals i horitzontals en les construccions sintàctiques. En aquesta representació, el verb és l'element de nivell jeràrquic més elevat i regeix els complements, que al seu torn regeixen uns elements subordinats. Els stemmen de Tesnière prefiguren els arbres sintàctics de la gramàtica generativa.

Obres

  • Petite grammaire russe, Henri Didier, Paris 1934.
  • Cours élémentaire de syntaxe structurale, 1938.
  • Cours de syntaxe structurale, 1943.
  • Esquisse d'une syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1953.
  • Éléments de syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1959. ISBN 2-252-01861-5
  • Éléments de syntaxe structurale, Klincksieck, Paris 1988. Préface de Jean Fourquet, professeur à la Sorbonne. Deuxième édition revue et corrigée, cinquième tirage. ISBN 2-252-02620-0