Lluís Maria de Llauder i de Dalmases

Plantilla:Infotaula personaLluís Maria de Llauder i de Dalmases
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1837 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1902 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de desembre de 1870 – 2 de gener de 1871
CircumscripcióVic
13 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
← -
CircumscripcióBerga
  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de març de 1891 – 5 de gener de 1893
CircumscripcióBerga
Dades personals
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Nom de plomaTanyeman Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats

Circumscripció electoral: Districte electoral de Berga
Modifica el valor a Wikidata

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (castellà: Luis María de Llauder) (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]

Biografia

Fill de Ramon de Llauder i Freixes i de Maria Mercè de Dalmases i Bufalà,[2] va néixer a Madrid, però de ben petit s'establí amb la seva família a Barcelona (vegeu Casa Llauder) i després a Mataró (vegeu Torre Llauder).

El 1858 es va llicenciar en dret civil a la Universitat de Barcelona, però decidí dedicar-se al periodisme. Durant el sexenni democràtic, col·laborà als diaris El amigo del pueblo i El criterio católico, i des de 1870 dirigí les publicacions La Verdad Católica i La Convicción, des d'on defensà els drets monàrquics del carlisme, encara que s'oposava a la intervenció armada. Fou elegit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869[3] i pel de Berga a les de 1871.[4] Després de l'escissió del Partit Integrista el 1888, fou nomenat cap dels carlins de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou elegit diputat per Comunió Tradicionalista pel districte de Berga.[5]

Després de la Tercera Guerra Carlina continuà la seva tasca com a periodista i com a dirigent de l'Associació de Catòlics. Juntament amb Fèlix Sardà i Salvany fou un dels principals publicistes del catolicisme carlí del segle xix. El 1878, adquirí El Correo Catalán (nom adoptat per La Convicción), que dirigí fins a la seva mort, i el 1884 fundà la revista La Hormiga de Oro,[6][1] que el 1885 esdevingué llibreria, i el 1887, impremta i editorial.[7]

El 1898, el pretendent carlí Carles VII li concedí el títol de marquès de Valldeix.[1] No va tenir fills i morí el 1902[6] d'una meningoencefalitis.[cal citació]

Obres

  • El desenlace de la Revolucion española: apuntes y consideraciones que es conveniente tener en cuenta para decidirse con acierto en las circunstancias escepcionales en que nos encontramos (1869)
  • Una polémica instructiva (1892)
  • La Europa judía (amb el pseudònim de Tanyeman, 1892)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lluís Maria de Llauder i de Dalmases». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Subiñà Coll, 1998, p. 95.
  3. ↑ «LLAUDER Y DALMASES, LUIS MARIA DE». Congreso de los Diputados, 1869-1871.
  4. ↑ «LLAUDER Y DALMASES, LUIS MARIA DE». Congreso de los Diputados, 1871-1872.
  5. ↑ «LLAUDER Y DALMASES, LUIS MARIA DE». Congreso de los Diputados, 1891-1892.
  6. ↑ 6,0 6,1 Subiñà Coll, 1998, p. 93.
  7. ↑ Reixac i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, segles XVIII i XIX. Mataró: Caixa Laietana, 2008, p. 673 (Premi Iluro 2007). 

Bibliografia

Vegeu texts en castellà sobre Lluís Maria de Llauder i de Dalmases a Viquitexts, la biblioteca lliure.