Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 12 de febrer de 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952[1]) fou escriptor i un periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.
Biografia
Va néixer a Barcelona, fill de Joan Almerich i Perpiñán, natural de València, i de Margarida Sellarés i Claret.[2]
Totalment autodidacta, va exercir el periodisme a revistes de Barcelona i de Lleida, essent col·laborador habitual d'En Patufet[3] on va fer amistat amb el seu director Josep Maria Folch i Torres.
En els anys 20 i 30, va publicar un bon nombre de novel·les de gran èxit, essent l'autor únic (i també editor) de la Biblioteca Damisel·la que va publicar 41 títols[4] des de 1925 fins a 1930.[5] Les seves novel·les, d'un cert valor literari, van des de la literatura infantil i juvenil fins a la novel·la rosa.
Després de la Guerra Civil Espanyola va publicar, en català i castellà, algunes obres històriques.
Es va casar amb Maria Padró i Borràs.[6]
Bibliografia (incompleta)
- La puntaire (1926), que també va escenificar i de la que se'n van arribar a editar 70.000 exemplars.[7] També es va editar en castellà, amb el títol de La novia del emigrante.[8]
- La taberna d'en Mallol (1927)
- L'home que vengué el seu cor (1926)
- Història dels carrers vells de Barcelona (1949-1950)
- Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques (1947)
- Els dos tartaners (1926)
Referències
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 13-11-1952, pàg. 15.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 904.
- ↑ Pi i Vendrell, pàgina 90.
- ↑ Llista completa dels 41 títols a Pi i Vendrell, pàgines 78 a 80.
- ↑ Pi i Vendrell, pàgines 77 a 96.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 08-11-1952, pàg. 14.
- ↑ Espinet i Burunat, Tresserras i Gaju, pàgina 91. Real Mercadal ho rebaixa a 20.000, pàgina 34.
- ↑ Pi i Vendrell, pàgina 84.
Bibliografia
