Llista de llibres sobre el rei Artús

Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868).

Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. El conjunt d'obres artúriques, més d'altres amb fonts d'origen celta, com les obres tristanianes o els Lais de Maria de França, se sol anomenar "matèria de Bretanya". La matèria de Bretanya s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace[1] el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-.

El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda. L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra. Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred. Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britànnia. Hi ha una batalla pel regne, i tant Mordred com el rei Artús són ferits de mort, però amb una diferència: el primer troba la mort i el segon és traslladat a l'illa d'Avalon per guarir-li les ferides.

Així doncs, el Roman de Brut resulta ser una ampliació d'aquest anterior. La finalitat d'aquestes cròniques era política i estètica: aconsegueixen ressuscitar un cabdill bretó mític i emparentar-lo amb la dinastia normanda però, a més a més, en fer-ho, van convertir la imatge del rei Enric II Platagenet en un monarca d'una cort ideal i totalment cavalleresca amb què la cort d'aquest aspirava a identificar-se.

Tot i això, el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia. Un altre fet inèdit que apareix en el relat és la presència literària de les dones durant els entrenaments militars, les quals anaven a mirar el seu estimat com s'entrenava.

Tot i que, en aquesta matèria, la figura de Perceval i la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal i malgrat la ressonància literària que al segle següent va tenir, hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres.

Una llista de les obres més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació:

Segle VI

Llatí

Segle IX

Llatí

Segle X

Llatí

Gal·lès

  • Preiddeu Annwfn [cat. El botí de Annwfn]. Poema inclòs en el Llibre de Taliesin [gal·lès: Llyfr Taliesin].[5]
  • Pa Gur yv y Porthaur [cat. Qui és el porter?] (segle X) (es menciona la lluita de Keu amb el Cath Palug).[6]
  • Englynion y Beddau [cat. Estrofes de les tombes] (segle IX-X) (es menciona la tomba del rei Artús dient que la seva localització és un misteri).[7]

Segle XI

Llatí

  • Llegenda de St. Goeznou (circa 1019).[8]

Gal·lès

  • Trioedd Ynys Prydein [cat. Tríades de l'illa de Bretanya] (datació incerta, s. XI-XIV)[9]

Segle XII

Il·lustració que representa el rei Artur en una versió de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth

Gal·lès

Llatí

  • Vita Sancti Cadoc de Lifris of Llancarfan (circa 1061-1104)[11]
  • Vita Sancti Carannog (circa 1100) (Artus demana ajuda al sant)[12]
  • Vita Sancti Euflami (circa 1100) (Artus lluita amb un drac)[13]
  • Vita Sancti Paternus (circa 1120) (menciona Artús i Caradoc).[14]
  • Gesta Regum Anglorum de William of Malmesbury (1125) (Artús porta una imatge de la Verge).[15]
  • Historia Anglorum de Henry of Huntingdon (1129) (menciona Artús).[16]
  • Vita Santi Gildae de Caradoc of Llancarfan (circa 1120-1130) (versió primerenca del tema del rapte de Ginebra).[17]
  • Obres de Geoffrey de Monmouth
  • Vida de Sant Kentigern de Jocelyn de Furness (circa 1185) (conté una versió de la llegenda de Merlí).[20]
  • Vita Sancti Illtud (circa 1190) (es menciona la cort d'Artús i també el rei Marc de Cornualla)[21]

Francès antic i els seus dialectes

Alt alemany

Manuscrit del s. XV del Tristany d'Eilhart von Oberge (Biblioteca de la Universitat de Heidelberg)
  • Tristrant d'Eilhart von Oberge (circa 1170).[35]
  • Obres de Hartmann von Aue
    • Erek (darreries del segle XII) (adaptació de l'Erec de Chrétien de Troyes)
    • Iwein (darreries del segle XII) (adaptació de l'Yvain de Chrétien de Troyes)
  • Lanzelet d'Ulrich von Zatzikhoven (darreries del segle XII; traducció a l'alt alemany d'una versió del tema del Cavaller de la carreta, possiblement anterior a la versió que coneix Chrétien de Troyes)

Segle XIII

Francès antic i els seus dialectes

Occità

Gal·lès

Anglès

Alt alemany

Manuscrit de Diu Crône

Noruec

  • Traduccions en prosa de Fra Robert
    • Tristrams saga ok Ísöndar (1226) (traducció al noruec del Tristany de Thomas)
    • Ivens Saga (1226) (traducció al noruec de l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Erex Saga (autoria discutida; traducció al noruec d'Erec i Enide de Chrétien de Troyes)
    • Möttuls saga (adaptació del tema del Mantel mautaillé)
  • Strengleikar (traducció dels lais de Marie de France)
    • "Geitarlauf" (traducció del lai del Chevrefoil)
    • "Januals ljóð" (traducció del lai de Lanval)

Neerlandès

  • Walewein en het schaakbord de Penninc i Pieter Vostaert
  • Roman van Ferguut (traducció i adaptació del Roman de Fergus)
  • Lancelot-Compilatie (adaptació del cicle de Lancelot-Graal i altres romans)[49]
    • Lanceloet
    • Perchevael
    • Morien (Moriaen)
    • Queeste vanden Grale
    • Wrake van Ragisel (adaptació de la Vengeance Raguidel)
    • Ridder metter mouwen (cat. El cavaller de la màniga)
    • Walewein ende Keye
    • Lanceloet en het hert met de witte voet (cat. Lancelot i el cérvol del peu blanc)
    • Torec de Jacob van Maerlant
    • Arturs doet

Segle XIV

Il·lustració del manuscrit de Sir Gawain and the Green Knight

Francès

Català

Anglès

  • Morte Arthure en versos al·literatius (anònim) (circa 1400)
  • Morte Arthur en estrofes (anònim)
  • The Avowyng of Arthur [cat. El jurament d'Artús] (anònim) (circa 1375-1425)
  • The Weddynge of Syr Gawen and Dame Ragnell [cat. La boda de Sir Gauvain i dama Ragnell] (anònim)
  • The Awntyrs off Arthure [cat. Les aventures d'Artús] (anònim)
  • Sir Cleges (finals del segle XIV-principis del XV)
  • Sir Gawain and the Green Knight [cat. Sir Gauvain i el cavaller verd] (anònim, del mateix autor que Pearl)
  • Sir Launfal de Thomas Chestre (versió del lai de Lanval)
  • Libeaus Desconus
  • Yvain and Gawain
  • Sir Perceval of Galles
  • Lancelot of the Laik

Gal·lès

[la data de les obres gal·leses és discutida]

  • Mabinogion
  • Contes gal·lesos
    • Owain, o la Dama de la font (relacionat amb l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Geraint i Enid (relacionat amb Erec i Enide, de Chrétien de Troyes)
    • Peredur, fill d'Efrawg (relacionat amb el Perceval de Chrétien de Troyes)

Segle XV

Francès

  • Ysaÿe le Triste (finals del XIV o principis del XV)
  • Le chevalier au Papegau (finals del XIV o principis del XV)

Anglès

Italià

Segle XX

  • Howard Pyle
    • "The Story of King Arthur and His Knights" (1903)
    • "The Story of the Champions of the Round Table" (1905)
    • "The Story of Sir Launcelot and His Companions" (1907)
    • "The Story of the Grail and the Passing of King Arthur" (1910)

Segle XXI

Notes

  1. ↑ Anònim. «Postfaci». A: La mort del rei Artús. Traducció: Lola Badia Pàmies. Barcelona: Cal Carré, p. 357. ISBN 978-84-127255-1-3. 
  2. ↑ «Gildas». A: The New Arthurian Encyclopedia. Garland, 1986. 
  3. ↑ Nennius; Mark the Anchorite; Bill Gunn The "Historia Brittonum". J. and A. Arch, 1819. 
  4. ↑ John Williams. Annales Cambriae. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860. 
  5. ↑ Norris J. Lacy. Medieval Arthurian Literature: A Guide to Recent Research. Taylor & Francis, 17 octubre 2014, p. 1890–. ISBN 978-1-317-65694-4. 
  6. ↑ Ross Heaven. Walking with the Sin Eater: A Celtic Pilgrimage on the Dragon Path. Llewellyn Worldwide, 8 setembre 2010, p. 26–. ISBN 978-0-7387-2192-7. 
  7. ↑ Thomas PRICE (called Carnhuanawc.). Hanes Cymru a chenedl y Cymry o'r cynoesoedd hyd at farwolaeth Llewelyn ap Gruffydd, ynghyd a rhai cofiaint perthynol i'r amseroedd o'r pryd hynny i waered. Argraffwyd a chyhoedd wyd gan Thomas Wilhains, 1842, p. 267–. 
  8. ↑ R.P. Natalis Alexandri ... Historia ecclesiastica veteris novique testamenti ab orbe condito ad annum post Christum natum millesimum sexcentesimum ... Editio omnium nouissima ... Opera et studio Constantini Roncaglia ... Quibus accedunt, præter animadversiones a P. Joanne Dominico Mansi ... Tomus primus [-nonus], 1778, p. 495–. 
  9. ↑ Lacy, 1997, p. 565–7.
  10. ↑ Celtic Culture: A-Celti. ABC-CLIO, 2006, p. 125–. ISBN 978-1-85109-440-0. 
  11. ↑ White, 1997, p. 13–16.
  12. ↑ White, 1997, p. 16–17.
  13. ↑ «Saint Efflam, texte inédit de la vie ancienne de ce saint». Annales de Bretagne. Facultés des Lettres et Sciences Humaines, Universities of Rennes et Nantes, VII, 1891, pàg. 279-. (p.299)
  14. ↑ Sir Thomas Duffus Hardy. Descriptive Catalogue of Materials Relating to the History of Great Britain and Ireland: To the End of the Reign of Henry VII.. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1862, p. 129–. 
  15. ↑ William (of Malmesbury). Gesta regum Anglorum. Sumptibus Societatis, 1840. 
  16. ↑ Henricus (de Huntingdon.); Henry of Huntingdon Henrici archidiaconi huntendunensis Historia Anglorum: The history of the English. Longman & Company, 1879. 
  17. ↑ Gloria Torres Asensio. Los orígenes de la literatura artúrica. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 142–. ISBN 978-84-8338-387-2. 
  18. ↑ Geoffrey (of Monmouth, Bishop of St. Asaph); Tysilio; Albert Schulz Historia regum Britanniae. E. Anton, 1854. 
  19. ↑ Geoffrey (of Monmouth); Francisque Xavier Michel; Thomas Wright Galfridi de Monemuta vita Merlini Vie de Merlin: attribuée à Geoffroy de Monmouth, suivie des Prophéties de ce barde, tirées du IVe livre de l'Histoire des Bretons, 1837, p. 93–. 
  20. ↑ Brendan Smith. Britain and Ireland, 900–1300: Insular Responses to Medieval European Change. Cambridge University Press, 29 juliol 1999, p. 81–. ISBN 978-1-139-42533-9. 
  21. ↑ White, 1997, p. 24.
  22. ↑ Wace. Le roman de Brut. E. Frère, 1838. 
  23. ↑ Thomas ((Anglo-Norman poet)); Thomas (the Rhymer) Sir Tristrem: A Metrical Romance of the Thirteenth Century. Archibald Constable ; Longman, Hurst, Rees, Orme, and Browne, 1819. 
  24. ↑ Béroul. The romance of Tristan: a poem of the twelfth century. B. Blackwell, 1939. 
  25. ↑ Marie de France; Marie (de France) Lanval. Librairie Droz, 1958. ISBN 978-2-600-02395-5. 
  26. ↑ Katharina M. Wilson. Medieval Women Writers. University of Georgia Press, 1984, p. 67–. ISBN 978-0-8203-0641-4. 
  27. ↑ Erec and Enide. Traducció Comfort.
  28. ↑ Philippe Ménard. Le rire et la sourire dans le roman courtois en France au Moyen àge 1150-1250. Librairie Droz, 1969, p. 365–. ISBN 978-2-600-02809-7. 
  29. ↑ Chrétien (de Troyes). Li romans dou Chevalier au Lyon. Rümpler, 1862. 
  30. ↑ Godefroy de Laigny. Chretien de Troyes et Godefroy de Laigny Le Roman du Chevalier de la Charette, 1849. 
  31. ↑ Chrétien (de Troyes). Perceval le Gallois: ou, Le conte du Graal. Dequesne-Masquillier, 1866. 
  32. ↑ Robert : de Boron; Francisque Michel Le roman du Saint Graal Robert de Boron. de l'Imprimerie de Robert Faye, 1841. 
  33. ↑ Emma Jung; Marie-Louise von Franz La leyenda del Grial: desde una perspectiva psicológica. Editorial Kairós, 1999, p. 253–. ISBN 978-84-7245-424-8. 
  34. ↑ Jean Henri Bormans. Observations philologiques et critiques sur le texte du Roman de Cléomadès. J.G. Carmanne, 1867, p. 68–. 
  35. ↑ Chrétien (de Troyes); Chrétien de Troyes Cliges: Chretien de Troyes. Yale University Press, 1997, p. 231–. ISBN 978-0-300-07021-7. 
  36. ↑ Guillaume (le Clerc). Le roman des aventures de Fregus. Imprimé le club d'Abbotsford, 1841. 
  37. ↑ Antònia Carré. Narrativa catalana medieval en vers (El Jaufré i l'Espill de Jaume Roig). Editorial UOC, 2007, p. 77–. ISBN 978-84-9788-664-2. 
  38. ↑ International Arthurian Society. Congress. Arturus Rex: Acta Conventus lovaniensis 1987. Leuven University Press, 1987, p. 317–. ISBN 978-90-6186-461-5. 
  39. ↑ Lacy, 1999, p. 595.
  40. ↑ François-Just-Marie Raynouard. Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. 1. Silvestre, 1838, p. 48–. 
  41. ↑ Manuel Milá y Fontanals. De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal. J. Verdaguer, 1861, p. 151–. 
  42. ↑ Antònia Carré. Narrativa catalana medieval en vers (El Jaufré i l'Espill de Jaume Roig). Editorial UOC, 2007, p. 76–. ISBN 978-84-9788-664-2. 
  43. ↑ Mabinogion. The Mabinogion, from the Llyfr coch o Hergest, and other ancient Welsh MSS., with an Engl, 1849, p. 371–. 
  44. ↑ Layamon. Lazamons Brut. Society of antiquaries of London, 1847. 
  45. ↑ Thomas ((Anglo-Norman poet)); Thomas (the Rhymer) Sir Tristrem: A Metrical Romance of the Thirteenth Century. Archibald Constable ; Longman, Hurst, Rees, Orme, and Browne, 1819, p. 210–. 
  46. ↑ Wirnt (von Grafenberg). Wigalois: Eine erzählung. G.J. Göschen, 1847, p. 269–. 
  47. ↑ Gottfried v. Strassburg; Karl Simrock Tristan und Isolde. Brockhaus, 1855. 
  48. ↑ Neil Thomas. Diu Crône and the Medieval Arthurian Cycle. DS Brewer, 2002, p. 5–. ISBN 978-0-85991-636-3. 
  49. ↑ Lacy, 1999, p. 387–8.
  50. ↑ T. H. White. The Sword in the Stone (Essential Modern Classics). HarperCollins Publishers, 1 abril 2010. ISBN 978-0-00-737074-0. 
  51. ↑ T. H. White. The Witch in the Wood: Special Edition. CreateSpace Independent Publishing Platform, 7 abril 2018. ISBN 978-1-986940-24-5. 
  52. ↑ T.H. White. The Book of Merlyn: The Unpublished Conclusion to The Once and Future King. University of Texas Press, 25 juliol 2012, p. 12–. ISBN 978-0-292-74299-4. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de llibres sobre el rei Artús
  • The Arthur of the Welsh : the Arthurian legend in medieval Welsh literature, edited by Rachel Bromwich, A.O.H. Jarman, Brynley F. Roberts. Cardiff : University of Wales Press, 1991
  • The Arthur of the Germans : the Arthurian Legend in Medieval German and Dutch Literature, edited by W. H. Jackson and S. A. Ranawake. Cardiff : University of Wales Press, 2000
  • The Arthur of the English : the Arthurian Legend in Medieval English life and literature, edited by W. R. J. Barron. Cardiff : University of Wales Press, 2001
  • The Arthur of the French : the Arthurian legend in medieval French and Occitan literature, edited by Glyn S. Burgess and Karen Pratt. Cardiff : University of Wales Press, 2006
  • The Arthur of the North : the Arthurian legend in the Norse and Rus' realms, edited by Marianne E. Kalinke. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • The Arthur of the Italians : the Arthurian legend in Medieval Italian literature and culture, edited by Gloria Allaire and F. Regina Psaki. Cardiff : University of Wales Press, 2014
  • The Arthur of Medieval Latin literature : the development and dissemination of the Arthurian legend in Arthurian legend in Medieval Latin, edited by Siân Echard. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • Victoria Cirlot, La novela artúrica: orígenes de la ficción en la cultura europea. Barcelona: Montesinos, 1995
  • Gloria Torres Asensio, Los orígenes de la literatura artúrica. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2003
  • Vegeu també la Bibliografia sobre mitologia celta.