Llista de batlles de Girona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes de Girona[1] des del 1814, ordenada de manera cronològica ascendent. L'alcaldia de Girona és, com arreu d'Espanya, fruit de la Constitució Espanyola de 1812 que institueix la figura del municipi actual. L'elecció de l'alcalde, avui en dia i des del desenvolupament de la Constitució Espanyola de 1978 és elegit per sufragi universal lliure.

Presidència
Imatge
Alcalde
Inici del mandat
Fi del mandat
Partit polític
1
Marià Berga 12 de març de 1814 3 d'abril de 1814
2
Narcís de Foixà 3 d'abril de 1814 24 d'octubre de 1814
3
Francesc de Delàs i Taurinyà 24 de març de 1820 1 de gener de 1821
4
Francesc de Camps i Font 1 de gener de 1821 1 de gener de 1822
5
Josep Antoni de Ferrer 1 de gener de 1822 1 de gener de 1823
6
Valentí Comas 1 de gener de 1823 7 de maig de 1823
7
Joan Danís i Bassegoda 16 de març de 1836 18 d'octubre de 1836
8
Narcís de Carles i d'O'Doyle 10 d'octubre de 1836 7 de maig de 1838
9
Narcís Germen 7 de maig de 1838 5 de juny de 1838
10
Marià Cors i de Niubò 5 de juny de 1838 29 de juny de 1838
11
Baldiri Simon i Corominas 29 de juny de 1838 12 d'agost de 1839
12
Francesc Camps i Roger 12 d'agost de 1839 1 de gener de 1840
13
Antoni Martí i Serra 1 de gener de 1840 8 de gener de 1840
14
Francesc Camps i Roger 8 de gener de 1840 28 d'abril de 1840
15
Marià Cors i de Niubò 28 d'abril de 1840 1 de gener de 1841
16
Narcís Sicars i Lligoña 1 de gener de 1841 18 de gener de 1841
17
Joan Urgell i Marí 18 de gener de 1841 1 de gener de 1842
18
Joan Martell i Domènech 1 de gener de 1842 10 de gener de 1842
19
Tomàs Narcís Blanch i Feliu 10 de gener de 1842 17 de gener de 1842
20
Ramon Contreras i Carbonell 17 de gener de 1842 24 de gener de 1842
21
Joan Martell i Domènech 24 de gener de 1842 9 de gener de 1843
22
Josep de Fonsdeviela i Huguet
marquès de la Torre 		9 de gener de 1843 28 de març de 1844
23
Josep de Caramany 31 de març de 1844 1 de gener de 1846
24
Ventura Mercader i Pallola 2 de gener de 1846 1 de gener de 1854
25
Josep Coll i Lliura 1 de gener de 1854 2 d'octubre de 1854
26
Joan Balari i Bertran 2 d'octubre de 1854 27 de juliol de 1856
27
Marià Hernández i de Nogués 27 de juliol de 1856 12 d'octubre de 1862
28
Joaquim Rigau 12 d'octubre de 1862 1 de gener de 1863
29
Ignasi Bassols i de Rovira 1 de gener de 1863 30 de setembre de 1866
30
Pere Viñas i Reixach del Pla 4 de novembre de 1866 1 de gener de 1867
31
Joaquim de Cors i Guinart 3 de gener de 1867 20 de gener de 1868
32
Francesc López Martínez
(corregidor) 		20 de gener de 1868 3 d'octubre de 1868
33
Pere Barragán i García 3 d'octubre de 1868 12 de febrer de 1869 Partit Progressista
34
Joaquim Massaguer i Vidal 12 de febrer de 1869 21 de febrer de 1872 Partit Progressista
35
Pere Barragán i García 21 de febrer de 1872 23 de febrer de 1873 Partit Liberal
36
Joaquim Riera i Bertran 23 de febrer de 1873 1 de maig de 1873 Partit Republicà Democràtic Federal
37
Narcís Farró i Albert 1 de maig de 1873 29 de maig de 1873
38
Josep Prats i Font 29 de maig de 1873 8 de gener de 1874
39
Ignasi Bassols i de Rovira 8 de gener de 1874 15 d'octubre de 1874
40
Pere Grahit i Vié 15 d'octubre de 1874 30 de maig de 1875
41
Marià de Camps i de Feliu 16 de juliol de 1875 1 de març de 1877
42
Josep Mollera i Calvet 1 de març de 1877 21 de març de 1881
43
Pere Grahit i Vié 21 de març de 1881 26 de maig de 1881
44
Martí Coll i Lliura 26 de maig de 1881 11 de maig de 1882
45
Joan Romaní i Miguel 11 de maig de 1882 30 de juny de 1883
46
Francesc de Paula Massa i Vall-llosera 30 de juny de 1883 1 de juliol de 1885
47
Andreu Tuyet i Santamaria 1 de juliol de 1885 1 de març de 1886
48
Francesc de Paula Massa i Vall-llosera 1 de març de 1886 1 de juliol de 1887
49
Emili Grahit i Papell 1 de juliol de 1887 25 d'abril de 1891
50
Agustí Garriga i Mundet 25 d'abril de 1891 30 de juny de 1891
51
Andreu Tuyet Santamaria 30 de juny de 1891 20 d'agost de 1892
52
Francesc de Ciurana i Hernández 20 d'agost de 1892 30 de juny de 1895
53
Joaquim d'Espona i de Nuix 30 de juny de 1895 16 d'octubre de 1897
54
Antoni Boxa i Bagué 16 d'octubre de 1897 30 de juny de 1899
55
Manuel Català i Calzada 19 de juliol de 1899 31 de desembre de 1903
56
Francesc de Ciurana i Hernández 1 de gener de 1904 1 de gener de 1906
57
Frederic Bassols i Costa 1 de gener de 1906 23 de febrer de 1907
58
Manuel Català i Calzada 23 de febrer de 1907 30 de juliol de 1909
59
Francesc Montsalvatge i Fossas 30 de juliol de 1909 22 de novembre de 1909 Lliga Regionalista
60
Francesc de Ciurana i Hernández 22 de novembre de 1909 31 de desembre de 1909
61
Artur Vallès i Rigau 1 de gener de 1910 31 de desembre de 1913 Partit Liberal Fusionista
62
Francesc Coll i Turbau 1 de gener de 1914 31 de desembre de 1915
63
Lluís de Llobet i de Pastors 1 de gener de 1916 20 de juliol de 1917
64
Frederic Bassols i Costa 20 de juliol de 1917 3 de desembre de 1917
65
Albert de Quintana i Serra 3 de desembre de 1917 31 de desembre de 1917 Lliga Regionalista
66
Frederic Bassols i Costa 1 de gener de 1918 31 de març de 1920
67
Albert de Quintana i Serra 1 d'abril de 1920 13 de gener de 1921 Lliga Regionalista
68
Francesc Coll i Turbau 28 de gener de 1921 30 de gener de 1923
69
Frederic Bassols i Costa 30 de gener de 1923 1 d'octubre de 1923
70
Lluís de Puig i Viladevall 1 d'octubre de 1923 3 d'abril de 1924 Dictadura de Primo de Rivera
71
Joan Tarrús i Bru 3 d'abril de 1924 31 de juliol de 1924
72
Jaume Bartrina i Mas 31 de juliol de 1924 23 de març de 1925
73
Frederic Bassols i Costa 23 de març de 1925 31 de maig de 1927
74
Jaume Bartrina i Mas 31 de maig de 1927 25 de febrer de 1930
75
Joaquim Tordera i Girbau 26 de febrer de 1930 13 de març de 1930
76
Francesc Coll i Turbau 13 de març de 1930 13 d'abril de 1931
77
Miquel Santaló i Parvorell 13 d'abril de 1931 22 de setembre de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
78
Josep Maria Dalmau i Casademont 26 de gener de 1934 5 de març de 1934
79
Francesc Tomàs i Martín 5 de març de 1934 6 d'octubre de 1934 Lliga Regionalista
80
Joaquim de Camps i Arboix
(alcalde-gestor durant
els fets del sis d'octubre) 		6 d'octubre de 1934 7 d'octubre de 1934 Esquerra Republicana de Catalunya
81
Francesc Tomàs i Martín 7 d'octubre de 1934 20 de juliol de 1936 Lliga Regionalista
82
Llorenç Busquets i Ventura 20 de juliol de 1936 1 d'agost de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
83
Joaquim de Camps i Arboix 1 d'agost de 1936 9 d'octubre de 1936
84
Expedit Duran i Fernández 9 d'octubre de 1936 27 de maig de 1937 Confederació Nacional del Treball
85
Llorenç Busquets i Ventura 27 de maig de 1937 8 de juny de 1937 Esquerra Republicana de Catalunya
86
Pere Cerezo i Hernáez 8 de juny de 1937 28 de gener de 1939
87
Joan Ballesta i Molinas 28 de gener de 1939 4 de febrer de 1939 Partit Socialista Unificat de Catalunya
88
Joan Tarrús i Bru 6 de febrer de 1939 23 d'octubre de 1939 Franquisme
89
Albert de Quintana i Vergés 23 d'octubre de 1939 2 de desembre de 1946
90
Antoni Franquet i Alemany 2 de desembre de 1946 31 d'agost de 1957
91
Joan Maria de Ribot i de Balle 1 de setembre de 1957 21 de setembre de 1957
92
Pere Ordis i Llach 21 de setembre de 1957 5 de febrer de 1967
93
Josep Bonet i Cufí 5 de febrer de 1967 3 de març de 1972
94
Ignasi de Ribot i de Balle 3 de març de 1972 19 d'abril de 1979
95
Joaquim Nadal i Farreras 19 d'abril de 1979 2 de gener de 2002 Partit dels Socialistes de Catalunya
96
Anna Pagans i Gruartmoner 19 de gener de 2002 21 de maig de 2011
97
Carles Puigdemont i Casamajó 1 de juliol de 2011 11 de gener de 2016 Convergència i Unió / Junts
98
Albert Ballesta i Tura 22 de gener de 2016 8 de març de 2016
99
Marta Madrenas i Mir 18 de març de 2016 17 de juny de 2023
100
Lluc Salellas i Vilar 17 de juny de 2023 En el càrrec Guanyem Girona

Referències

  1. ↑ «Alcaldes contemporanis de Girona (1814–2011)». Ajuntament de Girona, 2011.

Bibliografia