Aquesta llista d'escultures públiques d'Esplugues recull la relació d'escultures situades a les vies públiques de la població baixllobregatina d'Esplugues de Llobregat incloses a l'inventari de béns mobles escultòrics elaborat per l'Ajuntament d'Esplugues[1] i per la Diputació de Barcelona.[2]
Títol
Descripció
Autor/Data
Material
Localització
Codi
Imatge
Dona amb guitarra
Escultura en bronze i disposada sobre una peanya prismàtica de granit
Escultura de 250 cm; una flama de bronze sobre una base de pedra i amb les quatre barres de Catalunya al darrere. Inscripció: "Commemoració de l'arribada de la flama del Canigó el 1972. III Congrés dels Focs de Sant Joan. Països Catalans, juny 1985.".[3]
Placa, sobre un fragment de pedra devastada, com a homenatge de totes les entitats a Àngels Sardà i on es reprodueix un fragment de la cançó popular "El cant dels ocells".
Escultura minimalista formada per dos elements iguals i paral·lels, fets amb sengles perfils metàl·lics verticals, units a un segon perfil metàl·lic simple en forma arquejada, que tenen la forma de T. "Aquest conjunt escultòric vol ser un element de reflexió sobre la naturalesa de la Constitució, sòlida com la biga i alhora vulnerable com l'arc; la implicació de la ciutadania serà el que la consolida."[4]
Bloc rectangular amb una placa de bronze amb un relleu que representa una dona amb vestimenta clàssica i tres motius a sota que representen una espiga (l'agricultura), el símbol del comerç i una roda dentada, símbol de la indústria.[5] Aquesta obra se situa dins la tradició acadèmica i realista.[2]
Escultura abstracta en homenatge al polític republicà Laureà Miró i Trepat. Element vertical està conformat per quatre poliedres sobreposats de manera irregular i pintats de vermell a sobre d'un parterre enjardinat. Inscripció: "ESPLUGUES DE LLOBREGAT / A / LAUREÀ MIRÓ / 1883-1916 / PER LA LLIBERTAT / I EL PROGRÉS DEMOCRÀTIC / AL SERVEI DE CATALUNYA"[6]
Prisma rectangular recobert per davant i per darrere amb 55 peces de gres quadrades decorades amb motius abstractes de colors vius i l'escut de la població.[7]
Escultura en marbre damunt d'un pòdium de granit que indica el nom del parc del Pou d'en Fèlix. Restaurada, el 2007 es va traslladar a l'emplaçament actual.
Escultura abstracta feta en bronze amb una placa de ferro amb el nom de l'obra i l'autor al peu de la mateixa escultura. L'obra representa el cap d'un samurai amb un barret i tot ple de documents i d'armes que feien servir aquests lluitadors orientals. L'obra va néixer després dels contactes de Corberó amb l'artista japonès Masayuki Nagare, que prové d'un llinatge amb avantpassats samurais.[2]
Element de formigó de 7 m d'alçària ancorat a terra, compost de dos monolits sobre els quals hi ha les marques i els senyals dels noms d'alguns models produïts per Montesa i les dates de producció. Entre els dos blocs de formigó, un encofrat en franges horitzontals i l'altre amb textura abuixardada, hi ha, maclats, tot tipus d'elements de les carrosseries de les motos de la fàbrica Montesa. L'escultura s'emmarca en la línia del Nou Realisme o del Pop Art americà.[9]
Monòlit de pedra amb una placa de ceràmica amb dos rostres enfrontats sobre un fons amb la senyera, roses i espigues i la llegenda Onze de Setembre.[11]
Sobre un parterre d'herbes boscanes, un pedestal de marbre blanc amb un bust naturalista del mateix material. Inscripció: "A / Blas Infante / padre de la patria andaluza / 1 de mayo de 1994". 180 cm[12]
Escultura. A les grades d'un hemicicle hi ha dues figures que representen un mestre assegut a una de les grades i una nena dreta que li lliura un quadern amb els seus deures. No es conserva la dedicatòria, que es trobava a terra.
Element escultòric de planta estrellada d'estructura piramidal amb un buit central, la porta pròpiament dita. Està constituït per delgues metàl·liques horitzontals i separades a manera de gelosia, tot creant una transparència i relació amb l'entorn. Dedicada als Geganters d'Esplguues. Era situada a la plaça de Josep Català.[13]
Font en forma de prisma quadrangular de granit, amb una aixeta de llautó i amb una base circular de relliga d'acer galvanitzat, emmarcada per un paviment radial amb llamborda de formigó tipus "bétulo".[2]
Creu de forma llatina, aixecada sobre un pedestal prismàtic d'arestes aixamfranades, que a la part superior s'estreny formant dos graons per rebre la creu. El pedestal, a la vegada, descansa en una base de quatre graons, l'inferior de ciment i els tres superiors, de pedra de marès picada, que pertanyen probablement a la creu medieval. Tant el pedestal com la creu són de ciment, de superfícies llises. Els graons de la base estan disposats de manera concèntrica i dibuixen un octàgon.[2]
Conjunt del mur i la porta ferro d'entrada a Ca n'Hospital. La porta de ferro forjat, amb lleugeres influències neogoticistes i modernistes, ve emmarcada per dos pilars a banda i banda i per una paret baixa de lleugera ondulació. Es va reformar l'any 2000.[2]
L'obra és una figura humana construïda amb lletres d'acer inoxidable de vuit alfabets diferents —llatí, àrab, xinès, ciríl·lic, japonès, indi, hebreu i grec— i es tracta d'una "metàfora de la diversitat i globalitat" del món, segons l'autor.[14]