Les llengües rufiji-ruvuma són un grup de llengües bantus identificades com a grup filogenètic per Gloria Waite (1979) i subsegüentment confirmat per altres investigadors: N10 (excepte el manda), P10 (el ngindo es reclassificà dins de N10), P20.[1]
Les llengües del grup dins juntament amb el seu codificiació dins de la classificació de Guthrie de les llengües bantus són:
Ruvuma (P20):
Mbinga
Songea (N10): Ngoni
Entre les llengües considerades per Guthrie el ndonde-mawanda mancava de classificació específica i va ser classificat com a P20 (ja que suposadament era proper al mwera); nindi (N10, suposadament proper al ndendeule); i el tonga de Malawi (N10).
Nurse reclassifica el manda dins del grup bena-kinga, encara que Ehret el manté com Guthrie.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües rufiji-ruvuma són:[2]
| GLOSA
|
Yao |
Makonde |
Matumba |
Matengo |
Ndengereko |
Ndenduele |
Ngoni
|
PROTO-
RUFIJI-RUVUMA
|
| '1' |
yimo |
íːmo |
imoᵑga |
ʤíːmu |
yimo |
-mo |
-ˈiːmu |
*ji-mo
|
| '2' |
sivili |
mbíːli |
siʋɨlɪ |
íbeːli |
íbeːle |
-bele |
-ˈveːna |
*-βeli
|
| '3' |
sitatu |
nnáːtu |
sidatu |
itâːtu |
ítaːtu |
-tatu |
-ˈtaːtu |
*-taːtu
|
| '4' |
nʧeʧe |
nʧeːʃɛ |
nʧeʧe |
ńsɛːsi |
íne |
nʧeʧe |
nˈʧɛːʧɛ |
*-nʧeʧe
|
| '5' |
nsaːno |
mwáːnu |
muhanʊ |
ŋ́haːnu |
ítaːno |
-nhanu |
ˈŋaːnu |
*-cʰaːno
|
| '6' |
5+1 |
5+1 |
5+1 |
5+1 |
(síta) |
5+1 |
5+1 |
*5+1
|
| '7' |
5+2 |
5+2 |
5+2 |
5+2 |
(sába) |
5+2 |
5+2 |
*5+2
|
| '8' |
5+3 |
5+3 |
5+3 |
5+3 |
ínaːne |
5+3 |
5+3 |
*5+3 /
-naːne
|
| '9' |
5+4 |
5+4 |
5+4 |
5+4 |
(-tísa) |
5+4 |
5+4 |
*5+4
|
| '10' |
likúmí
límo |
(li)kúːmi |
likumi
imoᵑga |
likomi
líːmu |
kʊmi |
komi |
ˈkoːmi |
*-kuːmi
|
Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'origen àrab que foren presos a través del suahili.
Referències
Bibliografia
- Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.
|
|---|
| Llengües oficials | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Llengües de signes | |
|---|
