Sandawe

Infotaula de llenguaSandawe
Sandaweeki  ([sàndàwěːkí])
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsaprox. 40.000
Parlants nadius40.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deVall del Rift
EstatTanzània
Classificació lingüística
llengua humana
llengües khoisànides Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sad Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3sad Modifica el valor a Wikidata
Glottologsand1273 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesad Modifica el valor a Wikidata
IETFsad Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2826 Modifica el valor a Wikidata

El sandawe o sandawi és una llengua tonal parlada per unes 40.000 persones del poble sandawe a la regió de Dodoma, a Tanzània. L'ús de la llengua és enèrgic, tant entre els adults com entre els joves, amb parlants monolingües en algunes zones. Des d'Albert Drexel, als anys 20, el sandawe s'ha classificat com a llengua khoisànida, sobretot pel fet de contenir clics. Investigacions recents (Güldemann) mostren que el sandawe podria incloure's dins les llengües khoe, família que alguns consideren branca de la família khoisànida.

La llengua consta de dos dialectes, el nord-oriental i el sud-occidental. Les diferències entre aquests dialectes inclouen velocitat de parla, elisió de vocals, paraules tabú, i petites diferències lèxiques i gramaticals. Alguns alagwa han substituït la seva llengua pel sandawe, i es consideren membres del clan sandawe.

SIL International va començar a treballar en el sandawe l'any 1996 i Daniel i Elisabeth Hunziker i Helen Eaton continuen treballant en l'anàlisi de la llengua. De moment, ja s'han elaborat una descripció fonològica, un informe dels dialectes i diversos articles sobre aspectes gramaticals.

Sons

To

Hunziker et al. (2008) en descriuen set tons: alt [á], mitjà [ā], baix [à], alt descendent [â],mitjà descendent [ā̀], baix descendent [ȁ], i ascendent [ǎː] (només en vocals llargues).

Els tons alts i baixos són fonamentals. Els tons alts descendents són necessaris per a la representació subjacent, per exemple a [tsʼâ] "aigua", encara que de vegades són només resultat de la seqüència de tons. Tal com succeeix en la llengua Twi, el to mitjà no apareix al principi. Hunziker et al. l'interpreten com un to alt amb downstep (desplaçament cap a baix del to): //Alt-Baix-Alt// es realitza [Alt-Alt-Mitjà]. Aquest desplaçament dels tons cap a la dreta és un procés general en el sandawe. Aquesta interpretació implica l'assumpció que hi ha tons baixos flotants vehiculats per grups consonàntics, i es creu que reflecteixen una vocal històrica que va ser eliminada. Els tons baix i mitjà descendents tenen un efecte prosòdic, que es troba en les síl·labes finals, o en penúltimes síl·labes seguides per una vocal sorda; aquest desplaçament del to cap a l'esquerra abans de les vocals sordes (que no tenen dins la seva natura cap to) és un altre procés general del sandawe. El to ascendent es troba sols en vocals llargues i pot ser observat com una seqüència alt-baix.

Així, a nivell fonèmic, calen els tons alt, baix, descendent i downstep. El to només s'escriu de manera indirecta en frases genitives, on s'afegeix un guionet.

Vocals

El sandawe té 5 qualitats vocals:

i u
e o
a

Totes 5 es poden trobar com a vocals curtes orals /a/, llargues orals /aː/, i llargues nasals /ãː/. Hi ha, llavors, 15 fonemes vocàlics bàsics. També hi ha vocals nasals curtes, que aparentment provenen de l'elisió històrica d'una consonant nasal que encara s'empra en formes afins. Les vocals llargues s'escriuen doble aa, i les nasals llargues amb titlla, ã.

Consonants

Consonants no-clic

Els glifos en cursiva són l'ortografia pràctica desenvolupada per Hunziker i Hunziker, seguit pels equivalents aproximats en l'IPA:

Labial Alveolar Postalveolar
o palatal 		Velar Glotal
Central Lateral
Nasal m [m] n [n]
Oclusiva
i
africada 		Sorda b [b] d [d] (dl) [dɮ] dz [dʒ ~ dz] g [ɡ]
Tenuis bp [p] dt [t] (tl) [tɬ] tc [tʃ ~ ts] gk [k] ’ [ʔ]
Aspirada p [pʰ] t [tʰ] tch [tʃʰ ~ tsʰ] k [kʰ]
Ejectiva tsʼ [tsʼ] tlʼ [tɬʼ] k’ [kʼ]
Fricativa (f) [f] s [s] lh [ɬ] kh [x]
Aproximant r [ɾ] l [l] (y) [j] w [w] h [h]

Tc i dz són [tʃ] i [dʒ] en el dialecte nord-oriental, però sovint [ts] i [dz] o fins i tot [z] en el sud-occidental. [tsʰ] per tch també succeeix però és menys comú.

Les consonants entre parèntesis són rares.

Referències

Bibliografia

  • Dalgish, Gerard (1979) 'Subject Identification Strategies and Free Word Order: The Case of Sandawe' a Studies in African Linguistics, Volum 10, número 3, pp 273–310
  • Dobashi, Yoshihito (2001) 'Agreement and Word Order in Sandawe' a Cornell Working Papers in Linguistics, 2001, 18, pp 57–74.
  • Eaton, Helen C. (2002) 'A Grammar of Focus in Sandawe' (tesi doctoral, Universitat de Reading).
  • Elderkin, Edward D. (1989) 'The Significance and Origin of the Use of Pitch in Sandawe' (tesi doctoral, Universitat de York).
  • Güldemann, Tom i Edward D. Elderkin 'On external genealogical relationships of the Khoe family. Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine.' A Brenzinger, Matthias i Christa König (eds.), Khoisan languages and linguistics: the Riezlern symposium 2003. Quellen zur Khoisan-Forschung 17. Köln: Rüdiger Köppe.
  • Hunziker, Daniel, Elisabeth Hunziker, & Helen Eaton (2008) A Description of the Phonology of the Sandawe Language. SIL Electronic Working Papers [1]
  • Kagaya, Ryohei (1993) 'A Classified Vocabulary of The Sandawe Language', Asian & African Lexicon vol 26. Tokyo: Institute for the Study of Languages and Cultures of Asia and Africa (ILCAA).
  • Sands, Bonny E. (1998) 'Eastern and Southern African Khoisan: evaluating claims of distant linguistic relationships.' Quellen zur Khoisan-Forschung 14. Köln: Köppe.
  • Voogt, A.J. de (1992) Some phonetic aspects of Hatsa and Sandawe clicks (Unpublished MA thesis in African Linguistics, Leiden University).
  • Wright, Richard, Ian Maddieson, Peter Ladefoged, Bonny Sands (1995). 'A phonetic study of Sandawe clicks', UCLA Working Papers in Phonetics, No. 91: Fieldwork Studies in Targeted Languages III.

Vegeu també

Enllaços externs