La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721. El territori, estava format per la part sud de la moderna Estònia (incloent l'illa de Ösel cedida per Dinamarca després del Segon Tractat de Brömsebro (1645) i la part nord de la moderna Letònia (la regió de Vidzeme), obtingut arran de la conquesta de la major part del Ducat de Livònia durant la Guerra Poloneso-Sueca, entre 1600 i 1629. Parts de Livònia i la ciutat de Riga estaven ja sota control suec el 1621, i la situació es va formalitzar en la Treva d'Altmark el 1629, però el territori no va ser cedit fins al Tractat d'Oliva el 1660. Una part minoritària del Voivodat de Wenden fou retinguda per la Confederació de Polònia i Lituània, que li va canviar el nom a Voivodat d'Inflanty (Principat de Livònia), que avui es correspon amb la regió de Latgàlia a Letònia. Riga era la segona ciutat més gran de l'Imperi suec en aquell moment.
El territori, al seu torn va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca.
Governadors generals
![]()
Mapa de la Livònia sueca, Estònia i Curlàndia del 1705
El domini va ser governat per Governadors General, però va conservar la seva pròpia dieta.
Militar
- Regiments d'infanteria
- Regiments de cavalleria
- Regiments temporals de cavalleria
.svg)
