Txugàiev creà el 1918 l'Institut per a l'estudi del platí i dels metalls nobles; s'encarregà de l'organització de la indústria del platí a la Unió Soviètica fins al 1922; fou un dels fundadors de l'Institut Científic i Tècnic de Nutrició el 1918 i de l'Institut de Química Aplicada el 1919. Entre els alumnes que formà destaquen I. I. Chernyaev, A. A. Grinberg, V. G. Khlopin, V. V. Lebedinsky i F. V. Tserevitinov.[4]
Txugaev morí prematurament a l'edat de 49 anys degut a les males condicions de vida que es donaren en el període post-revolucionari a Rússia. Degut a aquesta situació havia traslladat la seva dona i els seus dos fills a Vologda, al nord de Moscou. Durant una visita a la seva família emmalaltí de tifus i morí.[3]
En 1899 Txugàiev realitzà una sèrie d'experiments sobre la química dels terpens que després amplià en la seva tesi doctoral “Recerca en el camp dels terpens i de la càmfora” de 1903. Aquestes investigacions li permeteren ser el primer a sintetitzar terpens. El mètode, anomenat "dels xantogens" es basa en l'eliminació de Txugàiev, que consisteix en la deshidratació d'alcohols per a produir alquens. Mitjançant l'acció del disulfur de carboni, CS₂, i del iodur de metil, CH₃I, en medi bàsic d'hidròxid de sodi, NaOH, s'obté un xantat, el qual escalfat a 200 °C es descompon en metilmercaptà, disulfur de carboni i l'alquè (vegeu figura adjunta).[5] Aquest mètode fou un clàssic durant moltes dècades.
Eliminació de ChugaevEstructura del Ni(dmgH)2Mostra de Ni(dmgH)2
Els estudis que realitzà sobre les propietats òptiques dels composts orgànics li permeteren formular el 1908 la “regla de la distància”, per la qual l'activitat òptica d'un compost orgànic s'incrementa en funció amb la disminució de la distància de la part inactiva de la molècula al carboni asimètric. L'any 1911 descobrí un nou tipus de rotació òptica condicionada per la superimposició interna dels efectes òptics oposats dels carbonis asimètrics individuals.[4]
En el camp de la química dels complexos de coordinació dugué a terme estudis de la síntesi i estereoquímica de complexos de coure, níquel, argent, cobalt i platí; i estudis sobre els mètodes de separació i purificació del platí i metalls semblants. En el camp dels complexos destaquen els realitzats amb els complexos d'imida amb coure, níquel i cobalt i els de α-dioxima amb níquel, coure, ferro, cobalt, platí i pal·ladi.[4] El 1906 demostrà que la teoria de Baeyer de l'estabilitat dels anells de carboni també és aplicable als composts de coordinació, així els complexos més estables contenen 5 o 6 cicles mentre que els de 4 o 3 són poc estables.[3] I el 1908 conclogué que la formació de l'estructura cíclica depèn de l'estereoquímica dels components.
Txugàiev establí l'estructura dels isòmers del platí (II) amb sulfurs orgànics i amb isonitrils, i investigà la isomeria dels complexos de platí amb nitrils, hidrazina i hidroxilamina.[4] El 1915 sintetitzà el [Pt(NH₃)₅Cl]Cl₃, triclorur de cloropentaaminplatí (IV), anomenat "sal de Txugàiev", predit per la teoria d'Alfred Werner i que no s'havia aconseguit sintetitzar. També sintetitzà hidrats, com [Pt(NH₃)₅OH]3+, [Co(NH₃)₅OH]2+, etc. que donaren suport a la teoria àcid-base de Johannes Nicolaus Brønsted.[3]
El 1905 introduí la dimetilglioxima, abreviada dmgH, com a reactiu específic en l'anàlisi del níquel (II) i després en descobrí d'altres: el verd de malaquita (4-[(4-dimetilaminofenil)-fenil-methil]-N,N-dimetil-anilina) per a l'iridi, la carbilamida pel platí i la tiocarbamida o tiourea per l'osmi. Els estudis de Txugàiev indicaren els valors dels quelats molt emprats després en química analítica.[4]
Referències
↑En la literatura es pot trobar escrit també com Leo Alexandrovitsch Tschugaev.
↑Fins al 1918 a Rússia s'emprà el calendari julià, mentre que a gran part d'Europa ja s'emprava el calendari gregorià, el 4 d'octubre rus era el 16 d'octubre a la majoria de països.
↑ 4,04,14,24,34,4Soloviev, Y. I. «Chugaev, Lev Aleksandrovich» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008. [Consulta: 13 abril 2010].
2.JPG)
