Leonid Íovitx Gaidai (en rus: Леони́д И́ович Гайда́й) (Svobodni, 30 de gener de 1923 – Moscou, 19 de novembre de 1993) fou un director de cinema, actor i guionista soviètic. Artista del Poble de l'URSS (1989). Guanyador del Premi Estatal de la RSFSR Els germans Vassíliev (1970).[1][2]
Biografia
Leonid Gaidai va néixer el 30 de gener de 1923 a la ciutat de Svobodni (actualment en l'óblast de l'Amur, Rússia). El mateix any, la seva família es va traslladar a Txità i després a Irkutsk, on va viure a l'assentament ferroviari Glazkov.
Entre el 1941 i el 1943 va participar en la Segona Guerra Mundial. El 20 març de 1943 va ser greument ferit al peu dret, després d'haver trepitjat una mina antipersonal. Des de juny de 1943 fins a gener de 1944 va ser tractat a un hospital d'Ivànovo, óblast d'Ivànovo.[3]
El 1947 es va graduar de l'escola de teatre del Teatre Dramàtic Regional d'Irkutsk (actualment el Teatre Dramàtic d'Irkutsk N.P. Okhlópkov), on va treballar com a il·luminador i actor.
Del 1949 al 1955 va estudiar al departament de direcció de l'Institut de la Cinematografia VGIK a Moscou.
Des del 1955 va ser director de l'estudi de cinema "Mosfilm".
El 1956 va realitzar la seva primera pel·lícula com a director (juntament amb Valentín Nevzórov), El camí llarg (Долгий путь, Dolgui put), basada en les històries siberianes de Vladímir Korolenko.
El 1958 es va estrenar la pel·lícula satírica El nuvi del més enllà (Жених с того света, Jenikh s togo sveta) que gairebé li va costar la carrera com a director. Després d'haver editat i eliminat totes les escenes que no havien agradat a les autoritats, de la pel·lícula es va quedar una mica més de la meitat. Malgrat el favor del director de Mosfilm, Ivan Píriev, Gaidai va ser pràcticament apartat de la feina de director.
Només el 1960, després de l'estrena de la pel·lícula Ressuscitat tres vegades (Трижды воскресший, Trijdi voskresxi), ideològicament "correcta" (de la que ell mateix parlaria mai), Gaidai va ser "perdonat".
El 1961 Gaidai va continuar amb els curtmetratges El gos Barbós i la cursa insòlita (Пёс Барбос и необычный кросс, Pios Barbós i neobitxni kross) i Els fabricants d'aiguardent casolà (Самогонщики, Samogónsxiki). Aquestes obres van fer famós tant a Gaidai com al llegendari trio El Covard (Трус, Trus), El Totxo (Балбес, Balbés) i L'Experimentat (Бывалый, Bivali).
L'any següent, 1962, Gaidai va adaptar al cine tres novel·les d'O. Henry, com a part de la seva pel·lícula Els homes pràctics (Деловые люди, Delovie liudi).
Després d'un descans de tres anys, el director va fer una sèrie de tres pel·lícules que van tenir un èxit aclaparador. La pel·lícula de comèdia L'operació "I" i altres aventures de Xúrik (Операция «Ы» и другие приключения Шурика, Operàtsia "I" i druguie prikliutxénia Xúrika), que consta de tres parts, va ser líder de recaptació el 1965, tant com les dues següents pel·lícules: La captiva del Caucas, o Les noves aventures de Xúrik (Кавказская пленница, или Новые приключения Шурика, Kavkàzskaia plénnitsa, ili Nóvie prikliutxénia Xúrika) (1966) i Bril·liàntovaia rukà (Бриллиантовая рука, literalment: "El braç de brillant") (1968).[4]
El 1995, la seva comèdia excèntrica Bril·liàntovaia rukà va ser reconeguda com la millor comèdia nacional dels últims 100 anys, guanyant en una enquesta entre teleespectadors, per la qual cosa Gaidai va ser guardonat pòstumament amb el Premi de la televisió russa RTR "Zolotoi bilet" ("Entrada d'or").[5]
En la dècada de 1970, Gaidai va adaptar al cine obres clàssiques d'autors russos: Ilià Ilf i Ievgueni Petrov, Mikhaïl Bulgàkov, Mikhaïl Zósxenko i Nikolai Gógol.
Entre el 1981 i el 1988 va rodar materials per a la revista cinematogràfica "Fitil" ("El ble"). En aquest període, també va realitzar noves pel·lícules, però aquestes no van ser rebudes pels espectadors tan bé com les anteriors.
La seva ultima pel·lícula va ser Bon temps a Deribàssovskaia, o A Brighton Beach plou de nou (На Дерибасовской хорошая погода, или На Брайтон-Бич опять идут дожди, Na Deribàssovskoi khoróixaia pogoda, ili Na Braiton-Bitx opiat idut dojdí), que va aparèixer el 1992.
Els guions per les seves pel·lícules va escriure conjuntament amb Iàkov Kostiukovski, Morís Slobodski, Vladlén Bakhnov, Roman Fúrman, Arkadi Inin i altres. Va ser membre de la Unió de Cinematografistes de l'URSS.
Leonid Gaidai va morir el vespre del 19 de novembre de 1993, a l'edat de 70 anys, en un hospital de Moscou, a conseqüència de l'embòlia pulmonar. Va ser enterrat al cementiri de Kúntsevo de Moscou.[6]
Filmografia
Referències
.jpg)
