Mapa de l'imperi romà l'any 125 dC, sota l'emperador Hadrià, que mostra la Legio XI Claudia, estacionada al riu Danubi a Durostorum (Silistra, Bulgària), a Moesia Inferior.
La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies. No se sap quin era el seu emblema, però probablement utilitzava la imatge de la lloba Luperca, com altres legions fundades per Cèsar.
La legió va ser enviada als Balcans, però després de la derrota romana a la batalla del bosc de Teutoburg l'any 9, August va redistribuir les legions de les fronteres del nord i va anar a Burnum, a Dalmàcia, juntament amb la Legió VII
L'any 42, el governador de Dalmàcia Marc Furi Camil Escribonià, es va revoltar contra l'emperador Claudi. La Legió XI i la Legió VII es van posar al costat de l'emperador i van reduir la rebel·lió d'Escribonià. Claudi va premiar a les dues legions amb el cognomen de Claudia amb l'afegit de Pia Fidelis.[1]
Referències
↑Le Bohec, Yann (ed.); Catherine Wolff (ed.). Les légions de Rome sous le Haut-Empire. Lió: De Boccard, 2000, p. 127-131. ISBN 9782904974199.
