PROFILPELAJAR.COM

Laurent de Gouvion Saint-Cyr
	Laurent Gouvion Saint-Cyr, Mariscal de l'Imperi
Biografia
Naixement	13 abril 1764 ; Toul (França)
Mort	17 març 1830 (65 anys); Ieras (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 37
Ministre de guerra de França
Par de França
Governador militar d'Estrasburg
Activitat
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	Mariscal de l'Imperi
Conflicte	Guerres de la Revolució Francesa ; Guerres Napoleòniques
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 190AP]; Servei Històric de Defensa [ GR 6 YD 24] ;
Altres
Títol	Comte
Fills	Laurent-François de Gouvion-Saint-Cyr
Cronologia
17 octubre 1813-11 novembre 1813	Siege of Dresden (en)
Premis
	Gran Creu de la Legió d'Honor; mariscal de França; Gran Creu del reial i militar orde de sant Lluís; Mariscal de l'Imperi; Noms inscrits sota l'Arc del Triomf ;

Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr. Casat el 1795 amb la seva cosina, Anne de Gouvion, de qui va tenir un únic fill, Laurent (1815-1904). El van fer marquès en 1817. El nom de Gouvion Saint-Cyr està gravat a l'arc de Triomf de París.

Revolució

Després el provar el teatre i el dibuix, Laurent Gouvion tria la carrera militar i entra en 1789 al personal del protector nacional de París, gràcies al seu parent, l'important general de brigada Jean-Baptiste Gouvion.

S'ofereix voluntari l'1 de setembre de 1792 amb el 1r batalló de caçadors republicans, on afegeix al seu nom el de la mare per distingir-se dels altres de l'escola militar de Sant-Cyr. Ell és capità, l'1 de novembre, ajudant del general Léonard Honoré Gay de Vernon el febrer de 1793, comandant i cap d'estat major del general Claude-François Ferey el setembre de 1793. En l'exèrcit del Rin durant la guerra de la Primera Coalició, fa una carrera fulgurant: general de la brigada el 5 de juny de 1794 i de divisió l'11.

En el bloqueig de Magúncia (1795) sota les ordres de Jean-Charles Pichegru i de Jean-Baptiste Kléber, organitza la retirada i experimenta una derrota a Pfrimm al novembre de 1794, però pren Zweibrücken, el 5 de desembre de 1794. Comandarà l'ala esquerra de l'exèrcit del Rin-i-Mosel·la, i més tard el centre.

Directori

En 1796, batalla a Rastadt, Ettlingen, i pren Stuttgart el 18 de juliol, llavors defensa Kehl a finals d'any. Substituint Lazare Hoche, difunt, com a cap de l'exèrcit del Rin-i-Mosel·la, envaïx Basilea a finals de 1797. Llavors substitueix André Masséna per abús de poder, torna a Alemanya i demana l'esquerrà a l'exèrcit del Danubi, que està a Stockach (el 25 de març de 1799), llavors passa a l'exèrcit d'Itàlia, controla Gènova i torna a l'exèrcit del Rin com ajudant de Jean Victor Marie Moreau, guanyant a Biberach el 9 de maig de 1800.

Consolat i Primer Imperi

No es va entendre amb Jean Victor Marie Moreau i demana una llicència a Napoleó Bonaparte, que el designa conseller d'estat i l'envia a comandar els exèrcits Franco-Espanyols durant la Guerra de les Taronges (1801). Ambaixador a Madrid (1801) al costat de Lucien Bonaparte, Gouvion demana llavors l'exèrcit de Nàpols. No havent expressat la seva adherència a l'imperi, se l'elimina de la llista dels mariscals. El 1805, a Itàlia segueix sent el cap de l'exèrcit de Nàpols. De finals de 1806 a l'agost de 1808, es queda al comandament dels camps de Boulogne-sur-Mer.

El maig de 1808, s'adhereix a l'Imperi i és enviat durant l'agost a Catalunya per combatre en la Guerra del Francès. Notable tàctic, Gouvion obté diverses victòries i trenca el Bloqueig de Barcelona. Rebutjant realitzar l'ordre d'assetjar simultàniament Girona, Tarragona i Tortosa, és substituït per Charles Pierre François Augereau.

Empresonat fins al 1811, quan és rehabilitat. Demana el 6è cos d'exèrcit a la campanya de Rússia, on surt victoriós, però ferit seriosament a la batalla de Polotsk, el 18 d'agost de 1812, i finalment ascendit a mariscal de l'Imperi, que la seva rudesa i manca de sociabilitat havien evitat que obtingués abans. L'agost de 1813, defensa Dresden fins que cau en mans dels austríacs, amb la capitulació de la ciutat.

Restauració

Ministre de la marina i després de guerra de 1817 a 1819, reorganitzarà a exèrcit d'una manera notable i deixarà el seu nom a la llei del reclutament.