Sandra Fabara (Ambato, 1964),[1] més coneguda pel nom artístic Lady Pink,[2] és una artista estatunidenca dedicada als grafits i els murals.[3] És considerada la «primera dama del graffiti», perquè va ser una de les primeres dones actives a principis dels anys 1980[4][5] de la subcultura del graffiti al metro de Nova York.[6]
Trajectòria
El 1980, va crear la crew femenina del graffiti Ladies of the Arts.[7] Al cap d'uns anys, va començar a anar amb les colles grafiteres TC5 (The Cool 5) i TPA (The Public Animals). Del 1979 al 1985, va pintar trens de metro de Nova York. El 1987 va fer un breu parèntesi en l'art de carrer.[8] Del 1993 al 1997, va treballar en trens de mercaderies amb el seu marit Roger Smith.[4][9]
El 1980, va ser inclosa a la mostra «GAS: Graffiti Art Success» del centre cultural Fashion Moda, i que després es va exposar al New Museum of Contemporary Art.[10]
El 1983, va tenir el paper principal a la pel·lícula Wild Style, i va participar en el llibre titulat Subway Art de Martha Cooper i Henry Chalfant.[4] Durant aquell temps, va col·laborar amb Jenny Holzer per a una exposició al Fashion Moda.[11] La seva primera exposició individual, «Femmes-Fatales», va ser el 1984, quan tenia 21 anys, al Moore College of Art & Design de Filadèlfia.
Algunes de les seves obres es troben a les col·leccions del Museu Whitney d'Art Americà, del Metropolitan Museum of Art i del Museu de Brooklyn, així com del Museu de Groningen. Lady Pink també visita escoles per a ensenyar al jovent el poder de l'art i sobre com pot servir de mitjà per a l'expressió personal i el compromís amb la comunitat.[12] Cada any fa un projecte mural amb els estudiants de l'Escola d'Arts Frank Sinatra del barri de Queens.[13] El seu mural, Pink (2007), va ser un dels molts murals destruïts de l'edifici 5Pointz de Queens.[14][15]
Referències
- ↑ Maes, Nancy. «LADY PINK WAS HERE» (en anglès americà). Chicago Tribune, 20-09-1993. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Chalfant, Henry. Training days : the subway artists then and now. New York, New York: Thames & Hudson Ltd, 2014. ISBN 9780500239216. OCLC 881214341.
- ↑ «Graffiti Queen Lady Pink Still Reigns Supreme» (en anglès americà). Creators, 28-07-2016. [Consulta: 20 abril 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Nicholas., Ganz. Graffiti women : street art from five continents. Nova York: Abrams, 2006. ISBN 0810957477. OCLC 68624123.
- ↑ «'I Was a Feminist and I Didn't Know It': How Lady Pink Made a Space for Herself in the Boys Club of New York's Graffiti Scene» (en anglès americà). Artnet News, 18-07-2019. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Metz, Cara. «Noteworthy graduates: Lady Pink, graffiti & fine artist». United Federation of Teachers, 19-12-2013. Arxivat de l'original el 20 de juny 2019. [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ Thompson, Margo. American Graffiti (en anglès). Parkstone International, 2009. ISBN 9781844845613.
- ↑ «Lady Pink - Biography». rogallery.com. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Posey, Carl «Married with Style: Lady Pink and Smith Are a Couple in Control, Story by 1971». , 2-1996 [Consulta: 19 juliol 2021]. Arxivat 25 April 2012 a Wayback Machine.
- ↑ Spampinato, Francesco Waxpoetics, 55, 5-2013.
- ↑ Lewisohn, Cedar. Street art: the graffiti revolution. Nova York: Abrams, 2008. ISBN 9780810983205. OCLC 218188132.
- ↑ Park, Michelle «Queens Person Of The Week: Art Students Look To "Lady Pink" For Inspiration» (en anglès). , 2011 [Consulta: 19 juliol 2021]. Arxivat 20 April 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Mu'min, Nijila. «This Is Not a Game: An Interview With Lady Pink» (en anglès americà). Jon Reiss, 31-07-2013. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ «A Stunning Legal Decision Just Upheld a $6.75 Million Victory for the Street Artists Whose Works Were Destroyed at the 5Pointz Graffiti Mecca» (en anglès americà). artnet News, 20-02-2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Brooklyn Museum: Lady Pink». www.brooklynmuseum.org. [Consulta: 21 desembre 2020].
