Un grafit,[1] (de l'italià graffiti,[2] sent la paraula singular graffito utilitzada només en el camp de l'arqueologia) és una forma d'art de carrer, sovint art urbà. És un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants, com ara panys de paret, tanques, portes, persianes, monuments, edificis mig enrunats, etc.[3] Els grafits van des de simples paraules escrites fins a pintures murals elaborades i han existit des de temps remots, amb exemples que es remunten a l'antic Egipte, a l'antiga Grècia i a l'Imperi Romà.[4] Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida.[5]
El costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l'escriptura, i n'hi ha nombroses proves, especialment a Pompeia i Herculà, on es van conservar gràcies a la cendra volcànica.[4][2] El grafit en l'art modern és un moviment que va sorgir en la dècada del 1970 a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com a "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant al metro novaiorquès. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc, les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sols s'atacava això, sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida.
El grafit cada vegada va evolucionar més i més, creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit, actualment, abasta des de grans murals de molts colors, que són veritables obres d'art, a pintades en el metro de qualsevol ciutat.
Història
El terme grafiti es referia originalment a les inscripcions, dibuixos de figures i d'altres, que es trobaven a les parets d'antigues sepulcres o ruïnes, com a les catacumbes de Roma o a Pompeia. A finals dels anys seixanta a Filadèlfia, el tager (qui fa el grafit) "Cornbread" comença a escriure la seva firma per tota la ciutat mitjançant pintura en esprai. Certa premsa se'n fa ressò i poc després sorgeixen altres tagers, estenent-se ràpidament aquesta nova moda a la ciutat de Nova York. L'ús de la paraula ha evolucionat fins a incloure qualsevol gràfic aplicat a les superfícies de manera que constitueixi vandalisme.[6]
L'única font coneguda de la llengua safaitica, una antiga forma d'àrab, prové de grafits: inscripcions ratllades a la superfície de roques i cudols al desert predominantment de basalt al sud de Síria, l'est de Jordània i el nord de l'Aràbia Saudita. El Safaitic data del segle I aC al segle iv.[7][8]
Després d'una primera fase de creixement, els anys 1973-75 són considerats l'edat d'or del grafiti, caracteritzada per importar la qualitat d'aquests (en comptes de la quantitat), i aquesta és l'època en què es desenvolupen gran part dels estils d'aquest art visual. Ja en aquesta època es comença a associar aquesta pràctica amb el moviment del hip-hop, en créixer de forma paral·lela en els mateixos barris, i molts cops portada a terme pels mateixos individus que les altres disciplines.[9]
Graffiti contemporani
L'estil contemporani de grafit ha estat fortament influït per la cultura hip hop,[10] i la infinitat d'estils internacionals derivats dels grafits de Metro de Filadèlfia i Nova York, però hi ha moltes altres tradicions de grafits notables al segle xx. Ha hagut pintades durant molt de temps a les parets dels edificis, a les letrines, als vagons de ferrocarril, al metro i als ponts.
L'exemple més antic conegut de pintades modernes són els monikers que es troben en vehicles de tracció escrits per sense sostres i treballadors del ferrocarril des de finals del 1800. Els Bozo Texino monikers van ser documentats pel cineasta Bill Daniel a la pel·lícula del 2005, Who is Bozo Texino?.[11][12]
A la Segona Guerra Mundial, alguns soldats van fer grafits,[13] sent el més famós el de la frase Kilroy was here amb una il·lustració que l'acompanyava, popularitzat a causa del seu ús per part de les tropes nord-americanes fet que, finalment, va fer que es filtrara a la cultura popular nord-americana. Poc després de la mort de Charlie Parker (sobrenomenat "Yardbird" o "Bird"), van començar a aparèixer pintades per Nova York amb les paraules "Bird Lives". Les protestes estudiantils i la vaga general del maig del 1968 van fer que a París es guixaren consignes revolucionàries, anarquistes i situacionistes, com L'ennui est contre-révolutionnaire ("L'avorriment és contrarevolucionari"), expressades en grafits pintats, pòsters i estampats. Aleshores als Estats Units, altres frases polítiques (com ara "Free Huey", en referència al Black PantherHuey Newton) es van fer breument populars com a pintades en zones limitades, per oblidar-les. Un grafiti popular de principis dels anys setanta va ser "Dick Nixon Before He Dicks You", que reflectia l'hostilitat de la cultura juvenil davant aquell president dels EUA.
Grafits a la Segona Guerra Mundial
Soldat fa un grafit de fantasia tropical (1943–1944)
Guixades dels soldats soviètics a les ruïnes del Reichstag de Berlín (1945)
El rock and roll graffiti és un subgènere significatiu. Un famós grafit del segle XX era la inscripció "Clapton is God", en referència al guitarrista Eric Clapton, al metro de Londres. La frase va ser pintada per esprai per un admirador en una paret d'una estació d'Islington al metro, a la tardor de 1967. El grafiti va ser capturat en una fotografia en què un gos orina a la paret.
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.269. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
↑Daniel, Bill. «Who Is Bozo Texino?». Who Is Bozo Texino? The Secret History of Hobo Graffiti, 2005. [Consulta: 23 agost 2018].
↑ «Words From a War». The New York Times, 14-08-1985 [Consulta: 2 gener 2017].
Bibliografia
Arañó, Juan; Mañero, Alberto. Actas Congreso INARS: la investigación en las artes plásticas y visuales (en castellà). Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0862-5.
