La sèrie va tenir una bona rebuda entre el públic, segons va manifestar Movistar+, i ha constituït la millor estrena d'una sèrie d'aquest canal. l'audiència mitjana del primer episodi en els primers quatre dies d'emissió va superar en un 40% l'anterior rècord, que va ser l'estrena a l'estiu de 2017 de la setena temporada de Game of Thrones.[3]
Producció i rodatge
L'edifici de Telefónica de Sevilla, amb publicitat de La peste, amb motiu de la seva estrena.
La sèrie forma part dels projectes de producció de ficció pròpia de Movistar+, emmarcat dins de l'estratègia d'aquest canal per a oferir continguts diferents i exclusius. Segons el director de producció original del canal, la finalitat és generar produccions pròpies i coproduccions per a estrenar entre vuit i deu sèries anuals.[4]
Els seus creadors han manifestat que el procés de creació de la sèrie ha suposat un viatge en el temps en el qual han hagut de reconstruir una ciutat que ja no existeix, on han cuidat al màxim els detalls per a donar una imatge realista de com era Sevilla, en la qual convivien luxosos palaus amb ravals insalubres. Una ciutat, destaquen els creadors, cosmopolita i universal en la qual per exemple un 10% de la població sevillana era negra.[5]
Un dels elements més atractius de la sèrie ha estat la direcció artística, amb l'objectiu que l'ambientació submergeixi a l'espectador a la ciutat com si caminés per ella, que sigui capaç de fer olor les aromes del mercat i la pudor de les clavegueres; que contempli la pols de les vestidures rases i l'anyil de les piscines on es fabrica.[6]
El pressupost total de la primera temporada va ser de deu milions d'euros a distribuir en sis episodis d'uns 50 minuts aproximadament cadascun.[9] La primera temporada ha comptat amb la participació de més de 400 professionals, 2 000 figurants i gairebé 200 actors.[2] El rodatge es va iniciar el 6 de febrer de 2017 i es va prolongar 18 setmanes, en més 130 localitzacions en les poblacions de Carmona, Garrovillas de Alconétar, Trujillo, Coria del Río i Sevilla, on rodaren a la Sala Capitular de l'Ajuntament, els voltants de la Catedral, la Casa de Pilatos i les Reials Drassanes, transformades en presó per a l'ocasió.[5][8][10]
Segona temporada
EAl setembre de 2017 es va confirmar la segona temporada de la sèrie per a 2019.
El 15 de novembre de 2019 es va estrenar al complet la segona temporada amb el títol "La Peste 2: La mano de la Garduña"[11]
Argument
Primera temporada
Durant 1597, mentre una epidèmia de pesta negra s'estén per la ciutat de Sevilla, se succeeixen diversos assassinats de persones relacionades amb el protestantisme a la ciutat, la qual cosa porta al Inquisidor general a reclamar a Mateo, un antic militar i impressor condemnat per la mateixa Inquisició, perquè realitzi una recerca sobre els crims.[8]
Segona temporada
Cinc anys després de l'última gran epidèmia de pesta, Sevilla ha aconseguit reposar-se. Continua mantenint el monopoli del comerç amb les Índies i la seva prosperitat va en augment. Però també la població que es dispara aconseguint uns màxims històrics. El govern no és capaç d'alimentar als seus habitants ni d'assegurar-los uns serveis assistencials mínims. El descontentament social creix i es cristal·litza en el naixement de la Garduña, el crim organitzat, que ha pres el control de la ciutat.[12]
Mateo rep una carta de Teresa demanant-li ajuda: Valerio està alliberant prostitutes il·legals que treballen sotmeses per a la Garduña i han intentat matar-lo. Baeza, un jove treballador del prostíbul amic de Valerio, accepta, per imposició de la Garduña l'encàrrec d'assassinar-lo.[13] D'altra banda, arriba de Valladolid un nou assistent anomenat Pontecorvo per a governar Sevilla i decidit a acabar amb la corrupció i amb la Garduña.
La segona temporada també consta de sis episodis:[16]
1: El nuevo mundo
2: Escalante
3: Pontecorvo
4: Eugenia
5: Conrado
6: El viejo mundo
Bases històriques
Puerto de Indias, al riu Guadalquivir.Biblia del Oso, Basilea, 1569
Durant els segles xvi i xvii es van produir diverses epidèmies de pesta que van afectar Sevilla, la més important d'elles va tenir lloc l'any 1649 (epidèmia de 1649) en la qual es calcula van morir al voltant de 60 000 persones, el 46% de la població de la ciutat.[17]
Castell de San Jorge. Antiga fortalesa situada en el barri de Triana (Sevilla). Des de 1481 fins a 1785 va ser seu de la inquisició. En el seu interior es trobava la presó en la qual eren tancats i interrogats els detinguts pel Sant Ofici.[19]
Mancebía de Sevilla. Barri històric situat en les proximitats de la Puerta del Arenal en el qual s'exercia de forma generalitzada la prostitució.[20]
Casa de la Contractació d'Índies. Institució creada en 1503 a Sevilla per a fomentar i regular el comerç i la navegació amb els territoris espanyols en Ultramar. Gestionava un monopoli de comerç espanyol amb les Índies, de tal forma que en alguns períodes del segle xvi i XVIII va arribar a rebre procedent d'Amèrica 27.000 quilos de plata i 40.000 quilos d'or a l'any.[21]
Cofradía de los Negros. Va ser fundada cap a 1393 pel cardenal Gonzalo de Mena y Roelas a la capella de l'hospital de los Ángeles, per a acollir als negres. Fins a mitjan segle xix només van admetre germans de raça negra. En el segle XXI continua realitzant estació de penitència a la Catedral de Sevilla en la nit del Dijous Sant.[23]
Monestir de San Isidoro del Campo. Monestir jerònim situat a la localitat de Santiponce, molt pròxim a Sevilla, en el qual es va desenvolupar un focus de protestantisme que va ser descobert per la inquisició. Alguns monjos com Casiodoro de Reina van aconseguir fugir, però altres van ser capturats, reclosos al castell de San Jorge i cremats en diversos actes de fe.[24]
Hospital de las Cinco Llagas de Sevilla, de Sevilla, va ser fundat en 1500. Va constituir el principal hospital de la ciutat fins al segle xx. Actualment és la seu del Parlament d'Andalusia.
Nicolás Monardes (Sevilla, 1508 — ibídem, 1588) va ser un destacat metge i botànic espanyol. Va introduir a Europa nombroses plantes medicinals americanes, les propietats de les quals va investigar i va descriure extensament.[28]
↑ Universidad de Sevilla. La Casa de la Contratación y la navegación entre España y las Indias, 2004. ISBN 8400082060.Libro online
↑La Cárcel Real de Sevilla. Falcón Márquez,Teodoro. Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte, 1996, número=9, ISSN=1130-5762, páginas=157-170.
↑Isidoro Moreno: La antigua hermandad de los negros de Sevilla. Etnicidad, poder y sociedad en 600 años de historia. Universidad de Sevilla, Consejería de Cultura, Junta de Andalucía, 568 p., ISBN 84-472-0362-X, 1997.
