PROFILPELAJAR.COM

La fúria de Fantomas
Fantômas se déchaîne
Fitxa
Direcció	André Hunebelle
Protagonistes	Louis de Funès; Jean Marais; Mylène Demongeot; Jacques Dynam; Robert Dalban; Olivier de Funès
Director artístic	Max Douy
Producció	Paul Cadéac, Alain Poiré, André Hunebelle
Guió	Jean Halain; Pierre Foucaud,; adaptació dels personatges de les novel·les de Pierre Souvestre i Marcel Allain
Música	Michel Magne
Dissenyador de so	René-Christian Forget
Fotografia	Raymond Lemoigne
Muntatge	Jean Feyte
Vestuari	Mireille Leydet
Productora	Gaumont; Production Artistique i Cinematographique; Victory Films; Story Films; Da. Ma. Produzione (Itàlia)
Distribuïdor	Gaumont
Dades i xifres
País d'origen	França; Itàlia
Estrena	1965
Durada	94 minuts
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Chinon Nuclear Power Plant (en)
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia policíaca
Lloc de la narració	París
← Fantômas (en) Fantomas contra Scotland Yard →	Sèrie: Fantômas trilogy (en)
	Sèrie: Fantômas trilogy (en)

La fúria de Fantomas (títol original en francès: Fantômas se déchaîne) és una pel·lícula d'aventures franco-italiana d'André Hunebelle estrenada el 1965.

És la segona part de la trilogia d'André Hunebelle consagrada al geni del crim Fantomas, entre Fantômas estrenada el 1964 i Fantômas contra Scotland Yard estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Fantômas segresta el professor Marchand, un famós savi, per apropiar-se de la seva invenció: el raig telepàtic que permet controlar el pensament humà. Aquesta invenció li permetrà dominar el món sencer. Però, pels periodistes, Fantômas és sospitós. En una conferència de premsa, el professor Lefebvre diu que, sense els resultats de les seves pròpies experiències en curs, Fantômas no pot arribar a fabricar la seva arma. És així com per entrampar Fantômas, el periodista Fandor pren el lloc del professor Lefebvre en un congrés científic que té lloc a Roma. Fandor, la seva promesa Hélène, el comissari Juve i els seus subordinats agafen un tren de nit per Itàlia creient que Fantômas caurà a les seves mans. Desgraciadament aquest últim s'ha disfressat igualment de professor Lefebvre i la confusió és total.^[2]

Repartiment

Jean Marais: Fantômas / el periodista Fandor / el professor Lefebvre
Louis de Funès: el comissari Juve
Mylène Demongeot: Hélène Gurn
Jacques Dynam: L'inspector Michel Bertrand
Olivier de Funès: Michel
Albert Dagnant: el professor Marchand
Robert Dalban: el redactor del diari « Le Point du Jour »
Florence Blot: La senyora dels labavos del tren
Christian Tomas: Un inspector
Michel Dupleix: Un inspector
Robert el Béal: el ministre
Piero Tordi: el president de l'assemblea
Jean Michaud: El director de la clinica psyquiatrica
Henri Attal: Un guardaespatlles de Fantômas
Dominique Zardi: Un guardaespatlles de Fantômas
Eric Vasberg: el fals huixier i guardaespatlles de Fantômas
Yvan Chiffre: Un esbirro de Fantômas
Antoine Baud: Un esbirro de Fantômas
André Cagnard: Un esbirro de Fantômas
Henri Violin: doble de "Louis de Funès" (No surt als crèdits)
Gil Delamare: doble de "Jean Marais"
Philippe Castelli: L'inspector
Silvio Laurenzi

Al voltant de la pel·lícula

Abans que el títol Fantômas se déchaîne fos oficial, va està a punt de dir-se La Vengeance de Fantômas o Fantômas revient.
Al principi, Louis de Funès no havia d'interpretar un segon Fantômas. En efecte, durant el rodatge del primer, es va escriure una continuació sense Funès. Tanmateix, entre el rodatge del primer Fantômas i el segon, Louis de Funès es va convertir en una estrella gràcies a tres pel·lícules, Le Gendarme de Saint-Tropez (7 milions d'entrades), Fantômas (4,5 milions d'entrades) i Le corniaud (7 milions d'entrades). André Hunebelle i Jean Halain van decidir doncs escriure un altre guió amb el comissari Juve, àlies Louis de Funès.
Max Douy, creador i decorador de l'extravagant cau del geni del mal, es convertirà més tard en el decorador d'un dels episodis de James Bond: Moonraker el 1979.
Durant el rodatge, en ocasió del seu cinquanta-unè aniversari, De Funès va rebre una panòplia completa d'agent secret.
La primera central nuclear francesa (Chinon A1 en funcionament el 1963 i que produirà electricitat fins al 1973) va servir de decorat a les malifetes de Fantômas. Una part d'aquest indret és ara visitable, ja que aquesta central, anomenada "la Bola" a causa del reactor i dels bescanviadors instal·lats en un edifici esfèric d'acer de 55 metres de diàmetre, acull el museu de l'àtom de Chinon des de 1986. Dins d'aquesta "bola" el professor Marchand treballa mentre Fantômas sorgeix per agafar-lo. Altres plans de la pel·lícula han estat igualment rodats a Chinon, sobretot el pla on el criminal inspecciona un exèrcit de treballadors enfeinats en el seu cau secret.
Les escenes d'erupcions volcàniques del Vesubi, lloc del cau de Fantômas, són extretes de la pel·lícula documental Les Rendez-vous du diable de Haroun Tazieff.
Olivier de Funès, fill de Louis, apareix per primera vegada a la pantalla en aquesta pel·lícula. Treballarà en total sis vegades al costat del seu pare, abans de convertir-se en pilot de carreres.