La Sagrera

Per a altres significats, vegeu «la Sagrera (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Sagrera
Imatge
Casa Meridiana, al barri de la Sagrera, obra de 1965 de l'arquitecte Oriol Bohigas
Tipusbarri administratiu de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Epònimsagrera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 25′ 21″ N, 2° 11′ 11″ E / 41.4224°N,2.1863°E / 41.4224; 2.1863
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Andreu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població29.908 (2023) Modifica el valor a Wikidata (30.332,66 hab./km²)
Gentilicisagrerenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície98,6 ha Modifica el valor a Wikidata

La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l'est amb el barri de la Verneda i la Pau; inclou al sud el territori de Navas, i a l'oest el del Congrés i els Indians.

El barri de la Sagrera està integrat administrativament al districte IX de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que no va pertànyer mai a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sinó al de Sant Martí de Provençals; la realitat politicoadministrativa i urbanística ha fet, però, que la Sagrera mantingui més relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Martí de Provençals.

Història

Orígens

L'origen d'aquest nom es remunta al segle xi, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L'Abat Oliba, veient la necessitat de protegir els pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais, els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s'utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.

Església de Crist Rei

Les primeres notícies documentades daten del 998 i fan referència a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals.

s.XIX

Aquesta dinàmica de poca població es mantindria. El 1877 trobem encara un nucli format únicament per només unes 48 cases dins el municipi de Sant Martí.

A partir del darrer terç del segle xix, això canvia. L'impacte industrialitzador sacsejà també la Sagrera que s'anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil. A partir d'aquest moment es desenvolupa un profund procés urbanitzador que comporta la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera queda únicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l'aleshores anomenada carretera del Vallès, al nord del vell nucli rural de Sant Martí. Així, avui en dia, el barri de La Sagrera és força lluny de l'església de Sant Martí Vell.[1][2]

També d'aquest període, concretament del 1877, data la creació del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinardó. La connexió entre Barcelona i Horta l'any 1885 mitjançant el tramvia, significà, per extensió, la comunicació de la Sagrera amb Barcelona, una connexió que s'enfortí amb l'electrificació de la línia el 1901.

El 20 d’abril de 1897 el municipi de Sant Martí perd la seva independència després d’haver estat embargat per l’Ajuntament de Barcelona per a ‘cobrar-se despeses de presó’, quedant agregat dins del de Barcelona tot i l’oposició de la població martinenca. La Sagrera passa ara a ser un barri del municipi de Barcelona.[3]

s.XX

Del procés d'industrialització de la zona en destaca la inauguració d'una fàbrica el 1911 de la Hispano Suïssa (reanomenada ENASA el 1946) que arribà a ocupar més de 8 ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Els seus terrenys van ser repartits en tres zones, en una operació urbanística de gran importància pel barri aprovada el 9 de juny de 1970 per part de l'Ajuntament de Barcelona:[4]

  1. 3,5 hectàrees, adjuntes al carrer Gran de la Sagrera, serien zona verda a canvi de 120 milions de pessetes, esdevenint en el que en l'actualitat és el parc de La Pegaso.
  2. 1,5 hectàrees que ENASA regalava com a zona verda però que, com que ja s'havia venut els terrenys a la companyia CEVASA, va acabar sent aquesta última qui els va cedir a canvi d'augmentar l'edificabilitat de la 3a zona. Amb la lluita veïnal, aquests terrenys van acabar destinats a l'escola pública Príncep de Viana (inaugurada el curs 1977-1978, i popularment coneguda com a escola Pegaso).
  3. 3,2 hectàrees destinades a ser zona residencial amb grans edificis de 12 i 14 pisos d'alçada, uns terrenys que va comprar (i edificar) la companyia CEVASA a canvi de 270 milions de pessetes (juntament amb els de la 2a zona, que després cediria).
Domàs de les Festes de la Sagrera, 2020

En aquest procés d'industrialització que dura fins a l'actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle xx a nombrosos blocs d'habitatges que s'alineen a ambdós costats de l'avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la línia del meridià, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distància. Una publicació de 1971 explicava que només una quarta part dels habitants de la Sagrera són nascuts al barri, fruit d’una gran emigració que va arribar als nous blocs.[5]

El mercat vell es trobava instal·lat a la plaça de Masadas, porticada, prop d'on es troba encara avui la parròquia de Crist Rei. En aquesta església fou avortat el 1971 el primer intent de reunió de l'Assemblea de Catalunya.[6] Aquest fet es commemora amb el nom d'una plaça propera que actualment porta el nom de 'plaça de l'Assemblea de Catalunya', i que havia estat un camp de futbol que a finals dels anys 1970 es va reclamar com a espai verd del barri amb diverses actuacions per part del veïnat. La brutícia acumulada li va fer guanyar el sobrenom de 'plaça de les Rates',[7] font d'inspiració d'un dels capgrossos actuals del barri.[8] La plaça rep el seu nom actual el 1982,[9] i serà totalment reurbanitzada l'any 2014.[10]

El 13 de novembre de 1982, coincidint amb les Festes Majors del barri, s'inaugura el Centre Cívic 'la Barraca', situat a carrer Martí Molins. L'edifici de nova construcció, ocupa l'espai de l'antic cinema Imperial i rep el nom de la forma en què se l'anomenava de forma col·loquial al barri. Aquest Centre Cívic va ser un dels quatre primers a ser inaugurats a Barcelona, tots ells durant el 1982, juntament amb el del Guinardó (que va ser el primer), el de Sant Martí, i el de Sant Andreu.[11]

La Sagrera, a la segona meitat del segle XX, comptava també amb un camp de barraques conegut com 'la Perona', que va ser creat el 1947 i va durar fins al 1989 (sent un dels últims camps de barraques de Barcelona) i convertint-se en part del que actualment és el parc de Sant Martí. Aquests terrenys, però, van tenir sempre més lligams geogràfics i socials amb la Verneda que no pas amb la Sagrera.[12]

s.XXI

Actualment, ja s'ha construït una escola bressol, que ha començat el curs aquest setembre i la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet, oberta des del 20 de juny de 2009. El barri de la Sagrera sumarà 30 nous equipaments d'aquí a deu anys, que s'ubicaran en deu grans solars que s'han obtingut a partir de la construcció de la nova gran estació de la Sagrera.

En aquest conjunt d'equipaments s'inclou la Torre del Fang, per sota de la qual s'ha construït el túnel de l'alta velocitat, on hi haurà l'arxiu històric de la Sagrera i una sala polivalent. També s'incorpora a aquesta xarxa d'espais per al barri la Nau Ivanow, que està previst que a l'octubre passi a ser de titularitat pública, i que s'ampliarà per ser un centre cultural de referència al barri i a la ciutat. Al carrer d'Hondures també es construirà un centre esportiu.

En l'àmbit sanitari, el barri sumarà l'Hospital de la Sagrera, i en educació, un centre d'educació infantil i primària i un institut d'educació secundària, entre altres. L'acord preveu el trasllat de la caserna de la Guàrdia Urbana.[13]

Grups més nombrosos de residents
estrangers a la Sagrera[14]
Nacionalitat Població (2023)
 Xina
617
 Perú
565
 Itàlia
498
 Colòmbia
417
 Veneçuela
364
 Hondures
293
 Argentina
160
 República Dominicana
144
 Equador
142
 Rússia
128
 Geòrgia
128

Demografia

A 1 de gener de 2023 el nombre d'habitants d'aquest barri ascendeix a 29.908. El 54,5% de la població és de nacionalitat catalana, el 18,1% de la resta d'Espanya mentre que el 27,4% és de nacionalitat estrangera.[15] El nombre de nacionalitats de la població estrangera és de 104.[14]

Evolució de la població[16]
1970 1981 1986 1991 1996 1998 2000 2002 2004
23.219
31.643
32.419
32.106
30.505
30.209
30.125
30.282
30.960
2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2022
30.955
30.868
28.879
29.110
28.660
28.796
29.205
29.593
29.908
Nota: Fins a l'any 2008, les dades estan per Zones de Recerca Petites (ZRP), que al barri de la Sagrera serien els números: 200, 201, 202 i 203.[17]

La festa major del barri se celebra cada segona quinzena de novembre coincidint amb l'últim diumenge abans de començar l'advent, en motiu de la festivitat de Crist Rei.[18]

La geganta Sagrerina

Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una colla gegantera. Es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Drac i Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presència d'elements de cultura popular al barri.

La Colla Gegantera de la Sagrera neix de la il·lusió d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrere havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara només compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, tot i que en el moment de la inauguració de la geganta el 2003 es preveia que hi hauria un gegant l'any següent (que no va arribar).[19]

L'any 2021, durant el pregó de la Festa Major del barri, Xavier Basiana (qui en el seu dia va col·laborar de forma important en la creació de la geganta Sagrerina) va presentar la segona geganta del barri. En aquesta ocasió es tracta de la Bostikina, en honor a l'antiga fàbrica multinacional Bostik (actualment Nau Bostik, equipament sociocultural) que és l'espai on residirà la geganta (a diferència de la Sagrerina). En el pregó es va destacar que la Bostikina "... serà la nova imatge de la Nau Bostik. Jove, guapa, treballadora, ambiciosa, persistent.".[20][21][22]

Una de les activitats amb més tradició és la Batalla de Confeti que organitza l'Esplai 'la Sagrera', que des de fa molts anys es celebra a la plaça Masadas al centre del barri. L'any 2022 se'n va celebrar la seva 38a edició.[23]

Entitats

Transports

Estació de la Sagrera des del Pont de Bac de Roda

Actualment, el procés de transformació del barri segueix, i té la seva màxima representativitat en la futura estació-intercanviador de la Sagrera, per on està previst que passi el metro, trens de rodalia, regionals i de gran velocitat (com l'AVE o el TGV francès), així com autobusos urbans i de línia, i taxis.

El barri de la Sagrera és un del més ben comunicat gràcies als mitjans de transport subterranis: rodalies R3, R4 i R12, metro L1, metro L5, metro L9 i metro L10.[28] Aquests elements conformen la Sagrera com un dels principals nuclis de transport det Barcelona.

Vegeu també

Referències

  1. Fabre, Jaume; Huertas, Josep María. Tots el barris de Barcelona. 1. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 35-36. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  2. «Carta Arqueològica de Barcelona - Església de Sant Martí Vell/1989». [Consulta: 3 desembre 2023].
  3. Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 54. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  4. Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 132-135. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  5. Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 131. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  6. Pallarès, Joan. «Cinquantè Aniversari de l’intent de constituir l’Assembla de Catalunya a La Sagrera». [Consulta: 25 agost 2021].
  7. Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976 (revisat juliol 1980), p. 138. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  8. «Drac, Diables i Gegants de la Sagrera - Rocabruna i Rata». [Consulta: 22 setembre 2024].
  9. «Cuando el catalanismo tuvo una sola voz» (en castellà), 06-11-2021. [Consulta: 22 setembre 2024].
  10. Ara. «La plaça de l’Assemblea de Catalunya guanya espai públic», 15-09-2014. [Consulta: 22 setembre 2024].
  11. «La metamorfosi que amaguen els 4 primers centres cívics de Barcelona», 19-06-2022. [Consulta: 22 setembre 2024].
  12. Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 136. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  13. dit, Juanjo ha. «Colau construirà una nova comissaria de la Guàrdia Urbana», 17-01-2020. [Consulta: 25 agost 2021].
  14. 14,0 14,1 «[https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Documents_relacionats/pobest/a2023/part1/nt215.htm Perfil de la poblaci� estrangera a Sant Andreu i els seus barris. Gener 2023]». [Consulta: 13 agost 2023].
  15. «Per barri. 2020». [Consulta: 25 agost 2021].
  16. «Web del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 25 agost 2021].
  17. «Divisió territoral de la ciutat». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 25 agost 2021].
  18. «Festa major de la Sagrera | Cultura Popular». [Consulta: 25 agost 2021].
  19. La geganta Sagrerina[Enllaç no actiu] a districtes.info (inclou un vídeo amb la notícia de la inauguració)
  20. Porta, Daniel. «Geganta de la Nau Bostik». [Consulta: 25 febrer 2023].
  21. «La Sagrerina | Pregó Festa Major 2021 a la Nau Bostik». [Consulta: 25 febrer 2023].
  22. Redacció. «La Sagrera dona inici oficialment a la Festa Major amb el pregó». [Consulta: 25 febrer 2023].
  23. Programa de Festa Major de 2022, 11-2022, pàg. 18.
  24. «AEIG Pau Casals». Agrupament Escolta i Guia Pau Casals.
  25. «La Sagrera Alternativa».
  26. «Associació Photoart30». [Consulta: 27 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
  27. «Esplai 'La Sagrera' | L'esplai viu i avança». [Consulta: 22 febrer 2023].
  28. «Metro Barcelona - Estació La Sagrera | Transports Metropolitans de Barcelona». [Consulta: 25 agost 2021].

Enllaços externs

Read other articles:

Fake document circulated by the Daily Mail during the UK general election of 1924 The Zinoviev letter was a fake document published and sensationalised by the British Daily Mail newspaper four days before the 1924 United Kingdom general election, which was held on 29 October. The letter purported to be a directive from Grigory Zinoviev, the head of the Communist International (Comintern) in Moscow, to the Communist Party of Great Britain (CPGB), ordering it to engage in seditious activities. ...

 

artikel ini tidak memiliki pranala ke artikel lain. Tidak ada alasan yang diberikan. Bantu kami untuk mengembangkannya dengan memberikan pranala ke artikel lain secukupnya. (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) RS-27A adalah roket mesin bahan bakar cairan yang dikembangkan oleh Rocketdyne untuk digunakan pada tahap pertama dari kendaraan peluncuran Delta II dan III Delta. Mesin ini memberikan 1,05 meganewton daya dorong membakar RP-1 dan LOX dalam siklus gas-gene...

 

ValenceChamps de Mars dan Kiosque PeynetValence Koordinat: 44°56′00″N 4°53′30″E / 44.9333333333°N 4.89166666667°E / 44.9333333333; 4.89166666667NegaraPrancisArondisemenValencePemerintahan • Wali kota (2008–2014) Alain Maurice • Populasi166.568Kode INSEE/pos26362 / 260002 Population sans doubles comptes: penghitungan tunggal penduduk di komune lain (e.g. mahasiswa dan personil militer). Untuk pengertian lain, lihat Valence. Val...

Об экономическом термине см. Первородный грех (экономика). ХристианствоБиблия Ветхий Завет Новый Завет Евангелие Десять заповедей Нагорная проповедь Апокрифы Бог, Троица Бог Отец Иисус Христос Святой Дух История христианства Апостолы Хронология христианства Ран�...

 

يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (مارس 2016) كأس الأمير 2009معلومات عامةالرياضة كرة القدم البطولة كأس الأمير الفترة 2009 البلد الكويت الموسمالبطل نادي الك...

 

This is a list of Canadian Football League regular season records that are effective as of the end of the 2023 CFL season. Italics indicate an active player. This is a dynamic list and may never be able to satisfy particular standards for completeness. You can help by adding missing items with reliable sources. Games Most Games 408 - Lui Passaglia 394 - Bob Cameron 370 - Damon Allen 340 - Paul McCallum 329 - Anthony Calvillo 321 - Miles Gorrell 304 - Paul Osbaldiston 298 - Danny McManus 293 ...

† Нотарктус Notharctus tenebrosus Научная классификация Домен:ЭукариотыЦарство:ЖивотныеПодцарство:ЭуметазоиБез ранга:Двусторонне-симметричныеБез ранга:ВторичноротыеТип:ХордовыеПодтип:ПозвоночныеИнфратип:ЧелюстноротыеНадкласс:ЧетвероногиеКлада:АмниотыКлада:Синапсиды...

 

The RingFirst look posterSutradaraImtiaz AliProduserGauri KhanImtiaz AliDitulis olehImtiaz AliSkenarioImtiaz AliPemeranShah Rukh KhanAnushka SharmaEvelyn SharmaSayani GuptaChandan Roy SanyalPenata musikLagu:PritamSuara latar:Abhijit VaghaniSinematograferK.U. MohananPenyuntingAarti BajajPerusahaanproduksiRed Chillies EntertainmentWindow Seat FilmsDistributorRed Chillies EntertainmentTanggal rilis 11 Agustus 2017 (2017-08-11) NegaraIndiaBahasaHindi The Ring adalah film India produksi...

 

Algerian football club Football clubASO ChlefFull nameAssociation Sportive Olympique de ChlefNickname(s)ChalfawaFoundedJune 13, 1947; 76 years ago (1947-06-13) (as Association Sportive Orléansvilloise)[1]GroundMohamed Boumezrag StadiumCapacity18,000PresidentMohamed OuahabHead CoachChérif Hadjar[2]LeagueLigue 12022–23Ligue 1, 7th of 16 Home colours Away colours Third colours Current season Association Sportive Olympique de Chlef (Arabic: الجمعية ا�...

この記事は検証可能な参考文献や出典が全く示されていないか、不十分です。出典を追加して記事の信頼性向上にご協力ください。(このテンプレートの使い方)出典検索?: コルク – ニュース · 書籍 · スカラー · CiNii · J-STAGE · NDL · dlib.jp · ジャパンサーチ · TWL(2017年4月) コルクを打ち抜いて作った瓶の栓 コルク(木栓、�...

 

Tali Merah PerkawinanSutradaraTeguh KaryaProduserHendrick GozaliDitulis olehHenky SolaimanPemeranYessy GusmanRachmat HidayatTuti Indra MalaonRima MelatiRocky MonoarfaIrwan SumadiNunu DatauRyan HidayatPenata musikTina SylvanaSinematograferAkinPenyuntingGeorge KamarullahTanggal rilis1981Durasi97 menitNegaraIndonesia Tali Merah Perkawinan adalah film Indonesia yang diproduksi pada tahun 1981 dengan disutradarai oleh Teguh Karya. Sinopsis Ny. Maengkom (Tuti Indra Malaon) meninggal karena ja...

 

American college basketball season 2001–02 Georgia Bulldogs basketballSEC East Division co-championsNCAA tournament, Second roundConferenceSoutheastern ConferenceDivisionEastRankingAPNo. 23Record22–10, 1 win vacated (10–6 SEC)Head coachJim Harrick (3rd season)Home arenaStegeman ColiseumSeasons← 2000–012002–03 → 2001–02 Southeastern Conference men's basketball standings vte Conf Overall Team W   L   PCT W   L   PCT East No. 1...

يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (نوفمبر 2022) دوري المناصير الأردني للمحترفين تفاصيل الموسم 2018–19 البلد  الأردن البطل الفيصلي (اللقب ال34) الصاعدون ا...

 

本條目存在以下問題,請協助改善本條目或在討論頁針對議題發表看法。 此條目需要編修,以確保文法、用詞、语气、格式、標點等使用恰当。 (2013年8月6日)請按照校對指引,幫助编辑這個條目。(幫助、討論) 此條目剧情、虛構用語或人物介紹过长过细,需清理无关故事主轴的细节、用語和角色介紹。 (2020年10月6日)劇情、用語和人物介紹都只是用於了解故事主軸,輔助�...

 

International rugby union competition World Rugby U20 ChampionshipCurrent season or competition: 2024 World Rugby U20 ChampionshipSportRugby unionInaugural season2008Number of teams12Holders France (2023)Most titles New Zealand (6 titles)Websiteworld.rugbyu20Related competitionWorld Rugby U20 Trophy The World Rugby Under 20 Championship (known as the IRB Junior World Championship until 2014) is an international rugby union competition. The event is organised by the sport's governing...

Hill in Karnataka, India 13°14′56″N 75°09′22″E / 13.249°N 75.156°E / 13.249; 75.156 Gangamoola is a hill in the Chikkamagaluru district of the state of Karnataka, India. Also known as Varaha Parvata, it is one of the hills in the Western Ghats range and is known for being the source of three rivers, Tunga, Bhadra and Netravathi.[1] Geography Gangamoola is a part of the Gangamoola-Aroli-Gangrikal range of Western Ghats.[2] Having an altitude ...

 

Town in Idlib, SyriaAtme اطمهTownAtmeCoordinates: 36°18′40″N 36°41′11″E / 36.31111°N 36.68639°E / 36.31111; 36.68639Country SyriaGovernorateIdlibDistrictHaremSubdistrictAl-DanaControl Syrian Salvation GovernmentPopulation (2004 census)[1] • Total2,255Time zoneUTC+2 (EET) • Summer (DST)UTC+3 (EEST) Atme (Arabic: اطمه, romanized: ‘Aṭma, also spelled Atma, Atima, Atmeh) is a town in northern Syria, ad...

 

Cet article est une ébauche concernant l’archéologie et le Gard. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Thermes romains de Gaujac Les thermes de Gaujac vus de nord-est Localisation Pays France Lieu Gaujac Type Thermes romains Coordonnées 44° 04′ 40″ nord, 4° 33′ 34″ est Géolocalisation sur la carte : Gard Thermes romains de GaujacThermes romains de Gauj...

Concept of nonlinear networks This article is about a philosophical term. For its use in botany (i.e. arboraceous), see Woody plant. This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these messages) This article relies largely or entirely on a single source. Relevant discussion may be found on the talk page. Please help improve this article by introducing citations to additional sources.Find sources: Rhizome&#...

 

Questa voce o sezione sull'argomento designer non è ancora formattata secondo gli standard. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Sergio Ruffolo Sergio Ruffolo (Cosenza, 1º gennaio 1916 – Tivoli, 26 dicembre 1989) è stato un designer, pittore e scultore italiano. Nipote del pianista e compositore Alfonso Rendano, fratello del notaio e scrittore Nicola Ruffolo e dell'economista e uomo politico Giorgio Ruffol...