La Premsa a Reus 1813 - 1939

Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX. Aquesta premsa ofereix un ampli ventall de registres ideològics (catalanistes, republicans, conservadors, obreristes…) i temàtics (culturals, de pensament, esportius, socials, professionals, lúdics…) que proven la rica ebullició ideològica i social de la ciutat i de la seva àrea d'influència.[1] Es conserven en total, prop de 235 capçaleres (el còmput és provisional), sobretot a la Biblioteca Central Xavier Amorós i a la Biblioteca del Centre de Lectura. Altres biblioteques, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, la Biblioteca Arús, la Biblioteca Nacional de Madrid, La Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, i l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, entre d'altres, conserven també algunes publicacions reusenques.

Algunes publicacions estan digitalitzades, i es poden consultar a través d'un catàleg especial anomenat «Hemeroteca Històrica Local» que mostra la premsa consultable en línia.[2]

Els inicis de la premsa a Reus

El primer periòdic aparegut a Reus és, com coincideixen tots els autors,[3][4][5][6] el Periódico político y mercantil de la villa de Reus, que va sortir el 1813. L'historiador reusenc Pere Anguera apunta que la història de la premsa és paral·lela a la història de la llibertat. Durant l'antic règim, sota el qual només es permetia, i encara amb restriccions, la publicació de noticiaris intranscendents o repertoris de fets curiosos o educatius, no es va imprimir a Reus cap periòdic. El primer que va sortir ho va fer durant la Guerra del Francès, impulsat pel metge Jaume Ardèvol. El fet important no és que aparegués durant el conflicte bèl·lic, que podria fer suposar que era producte del desgavell, sinó que va sortir sota la llibertat d'expressió que reconeixia la Constitució de 1812. Era un periòdic de clara voluntat liberal, que transmetia molts més conceptes ideològics i doctrinals que no pas informació, no explicava fil per randa els esdeveniments. L'èxit del diari va fer que sortís un periòdic complementari, l'Eco de Reus, també d'ideologia liberal, cosa que fa creure que la ideologia progressista era important. Al mateix temps va sortir El Centinela de la Patria en Reus, que malgrat la referència toponímica, s'imprimia a Tarragona, ja que no va trobar impressors a Reus que el volguessin estampar aquest periòdic ultraconservador i integrista. El retorn a l'absolutisme de Ferran VII el 1814 va acabar amb aquesta premsa. A Reus, fins al Trienni liberal no va aparèixer cap més publicació, amb la Diana Constitucional Política y mercantil de la Villa de Reus, que va aprofitar les llibertats acabades de recuperar per defensar de nou el pensament progressista. El segon retorn a l'absolutisme el 1823 va comportar de nou l'ostracisme periodístic.[7]

Els periòdics de notícies[7]

Els periòdics de notícies tenien tots, a Reus, un contingut ideològic més o menys definit. En aquest apartat ressenyarem els que no depenien directament d'un partit o grup polític. El 1836-1837 va sortir La Joven España, que encara que era una publicació d'ideologia saintsimoniana, portava informació sobre el desenvolupament de la primera carlinada. El 1843 va sortit el Boletín de Notícias, de vida molt curta. El primer periòdic reusenc que va tenir continuïtat i que es presentava com d'informació va ser el Diario de Reus de avisos y notícias, fundat el 1844 per Andreu de Bofarull. El 1845, als nou mesos d'haver sortit, el va suspendre, però el tornà a editar el 1859, i va continuar fins al 1938. Va ser sempre una publicació d'ideologia conservadora, excepte durant la guerra civil, que va ser editat pel Comitè Antifeixista de Reus. El 1854 va sortir El Liberal Reusense: periódico de la tarde, político, mercantil y de avisos, d'ideologia esparterista, i que va finalitzar aquell mateix any. El 1856 El Deseo del Pueblo i també El Imparcial Reusense. El 1868 La Verdad, el Boletín Oficial de la Junta Revolucionaria de Reus, La Redención del Pueblo (1868-1869, 1871- 1874 i 1889-1890) i El Crepúsculo (1868-1869). El 1870 El Reusense. El 1874 El Clamor del Pueblo, suspès i seguit per Las Circunstancias, que va continuar fins al 1936. El 1881 El Fomento Reusense. El 1882 Crónica de Reus, d'ideologia conservadora, que es publicà fins al 1887, i El Reusense: periódico semanal, que només es va publicar aquell any 1882. El 1883 El Imparcial Reusense, que s'acabà aquell mateix any. Del 1883 al 1903 La Correspondencia de Reus: diario defensor de los intereses de Cataluña. De 1886 a 1903 Lo Somatent: diari regionalista, d'ideologia catalanista. El 1893 El Noticiero de Reus. Del 1896 al 1936 el Semanario Católico de Reus, d'ideologia catòlica conservadora. Crónica Reusense, del 1896 al 1900, que es deia continuadora de la Crónica de Reus. Reus: semanario independiente, del 1899 al 1901. Del 1906 al 1936 Foment, d'ideologia republicana d'esquerres. Del 1916 al 1934 El Heraldo de Reus i El Heraldo de Cataluña. Reus, del 1925 al 1928. Ciutat: diari de la tarda, el 1928. Avui: diari d'avisos i notícies el 1935 i 1936.

Els periòdics culturals i les publicacions de les entitats

La preocupació per la cultura, entesa normalment com a literatura i poesia, va ser freqüent durant el segle xix. Persones a títol individual o entitats de tipus ateneístic, que van proliferar a Reus en aquella època, van publicar periòdics amb la finalitat de divulgar i instruir. Un bon exemple d'iniciativa particular és El Cronicón, aparegut el 1847, dirigit i imprès per Pere Sabater, amb pretensions literàries i humorístiques. La "Sociedad de Amigos" havia tret El Pasatiempo el 1840. La societat Centre de Lectura feia sortir, des de la seva fundació el 1859, El Eco del Centro de Lectura i la Revista del Centro de Lectura en períodes diferents, i també publicacions amb altres títols: El Porvenir, Ars, Athenaeum… Els Jardins de l'Euterpe van publicar Álbum de Euterpe, sobre música i literatura el 1862-1864. L'alcalde Gregorio de Mijares va treure a la llum El Entreacto el 1861, sobre crítica teatral. Entitats com el Col·legi de Metges de Reus amb el Boletín del Colegio de Médicos del partido de Reus, o El Veloz Club amb la publicació El Veloz de tema esportiu i literari mostren la diversitat de temes que es tractaven, sense oblidar la Gaceta del Magisterio de Primera Enseñanza (1896-1912) o El Notariado: periódico profesional (1899-1906). La més important va ser sens dubte La Veu del Camp (1885-1888, i 1889-1890), portaveu de l'Associació Catalanista de Reus. Al llarg del segle XX apareixen Germinal: revista d'arts, literatura y ciencies (1905-1906), El Rossinyol: art, literatura, humorisme (1908-1909), el Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Reus, (1915-1917) o Reus Agrícola: publicación decenal de agricultura (1918-1919) per citar uns quants exemples. Pràcticament totes les entitats, associacions i grups professionals reusencs van treure algun tipus de publicació al llarg de la seva existència.[8]

La premsa satírica

La premsa satírica, moltes vegades menystinguda, és un reflex del grau de llibertat en el moment en què es produeix i és també un important altaveu ideològic. La premsa satírica reusenca va aparèixer de la mà de Joaquim Maria Bartrina i Eduard Toda per l'agost de 1868 amb El Sorbete, una revista de to pedant i groller que va fer mal a la societat benpensant. La primera revista en català a la ciutat va ser una altra revista satírica i humorística, Lo Campanar de Reus, d'un humor més aigualit i una crítica apersonal i intemporal que va sortir el 1879. En alguns moments, com ara el 1891, es va arribar a una gran virulència dialèctica entre ideologies oposades, llançant atacs difamatoris contra persones i institucions: va ser la polèmica que es va establir entre La Bomba, La Tos i Lo Moro de Foch. Però la premsa satírica no busca només una vàlvula de sortida del malhumor, la venjança o l'enveja personal, és també una fórmula per a publicar propostes teòriques de perillosa o arriscada formulació. Com a exemple tenim Reus 1973, impulsada per Josep Maria Prous i Vila i Salvador Torrell a començaments de 1923 i que deia que estava publicada cinquanta anys més tard. Aquesta ucronia els permetia la publicació de notícies impossibles però desitjades.[7] Marc Ferran, historiador i estudiós de la premsa satírica reusenca, diu que la producció satírica de Reus s'ha de vincular al dinamisme i a la sensibilització dels reusencs per l'associacionisme polític i cultural i al foment de societats on s'integraven aquests dos elements. I segueix dient: encara que Torrent i Tasis minimitzin la qualitat del seu contingut, el que interessa d'aquest tipus de premsa no és tant la informació que donen sinó com l'exposen. En quin nivell de caricatura i de sàtira es mouen els seus atacs, perquè reflecteixen el grau de crispació en l'àmbit polític i ideològic de la societat del moment.[9]

Les revistes modernistes

El Grup modernista de Reus o Colla de ca l'Aladern era un grup d'escriptors molt joves que durant els anys 1897 i 1898 es van aplegar al voltant de Cosme Vidal (que signava Josep Aladern i d'aquí el nom del grup) a la seva impremta-llibreria "La Regional" al carrer de Jesús de Reus. La majoria d'integrants de la Colla van començar les seves aventures literàries a les revistes que van editar. L'Aladern ja havia tret al carrer a Reus, l'any 1893, dos números de La Gent del Llamp: periòdic setmanal, literari, artístic, científic i musical com a portaveu del jovent del Camp de Tarragona, que començava a proposar criteris modernistes en la línia més radical i emparentada amb l'anarquisme. La revista més important del Grup va ser La Nova Catalunya, que va tenir tres èpoques: una primera a Sitges el 1895, on en van sortir tres números. Una segona a Alcover i a Reus, el 1896 amb deu números, i la tercera, on s'integraren els membres del Grup, el 1898 a Reus, amb nou números i era considerada la "revista de la colla". A l'etapa reusenca incorporà una "h" al títol: La Nova Cathalunya, seguint les propostes ortogràfiques de Miquel Ventura. Aquesta publicació tenia un ample contingut modernista i catalanista. Reus Tranquil, confeccionat a "La Regional" pels membres més joves que s'amagaven sota pseudònims, i on sembla que al davant hi havia Xavier Gambús. Quan aquesta publicació va desaparèixer, Pere Cavallé, fent concessions a l'humorisme, publicà Lo Ventall, amb un èxit inesperat, que va propiciar la sortida, com a continuació, de Lo Lliri. En totes hi col·laboraren els components del Grup. Mig any després, desaparegut Lo Lliri, Pere Cavallé publica una altra revista, La Palma, que va ser la de més llarga vida, de l'agost de 1899 a l'octubre de 1900, amb una capçalera dibuixada per Hortensi Güell, portaveu de la Societat La Palma, on molts membres del grup hi estaven afiliats. Progressivament els integrants del Grup es van anar dispersant, però s'acolliren a les pàgines de la Revista del Centre de Lectura en la seva segona època. Van seguir publicant després a Pàtria Nova: periòdic nacionalista, fundat per Xavier Gambús i que sortí el 1905 i el 1906. Ròmul Salleres va formar part de la redacció de Germinal: revista d'arts, literatura y ciencies, també el 1905 i 1906, on s'incorporaren nous elements modernistes de la ciutat, com Francesc Cubells i Florentí i hi col·laboraven Puig i Ferreter i Plàcid Vidal. Ars: revista del Centro de Lectura recollí també als membres dispersos de la Colla. L'última revista reusenca de l'Aladern, El Rossinyol, volia incorporar i formar nous escriptors. Athenaeum: revista del Centro de Lectura va tenir diversos components del grup com a col·laboradors. El darrer reducte del modernisme reusenc va ser la revista Foc Nou, el 1910 i 1911, que va publicar un número d'homenatge a Antoni Isern. La majoria d'aquestes revistes publicaren fulletons, on sortien per fascicles diverses obres dels modernistes, pròpies o traduccions de la literatura europea contemporània. Tots els components del Grup publicaren també a la premsa reusenca de l'època: Lo Somatent, La Autonomía, publicació on el 1899 la majoria de membres de la colla participaven en una secció "Los viernes de La Autonomía" d'un clar contingut de creació literària i intel·lectual, Reus Literari, L'Escut de Reus, La Trompeta, El Veloz, l'Eco del Centro de Lectura, El Pandemonium, i altres.[10]

La premsa política

Tots els partits polítics amb incidència municipal tenien les seves pròpies publicacions. De vegades actuaven des de l'oposició, i els seus periòdics tenien l'única finalitat de desprestigiar els partits al govern. Les seccions locals dels partits nacionals o estatals, quan eren fortes, publicaven la seva pròpia premsa i també publicitaven la premsa oficial del partit. El Diario de Reus, el més antic i de més durada (1844-1939), durant la major part de la seva existència no va pertànyer a cap partit, però sempre va estar vinculat als sectors conservadors de la ciutat. El 1854 va aparèixer El Liberal reusense, d'ideologia esparterista. El 1856 El Deseo del Pueblo que pertanya al partit Unió Liberal. Els republicans federals van treure La Redención del Pueblo: periódico republicano federal (1868-1890), convertit després en El Clamor del Pueblo (1874) i finalment en Las Circunstancias (1874-1936) i sempre amb ideologia republicana. Lo Somatent (1886- 1903) fundat per Pau Font de Rubinat, de clara tendència catalanista. El Distrito (1888) del Partit Liberal Fusionista, La Autonomía: periódico republicano democrático federal (1890-1901), La Revancha: periódico comunista anárquico (1893) on hi col·laborava Joan Montseny, el Semanario Católico de Reus (1896-1936) portaveu del sector catòlic conservador reusenc, La República: semanario democrático eco de las aspiraciones de la juventud (1903-1931) del Partit Republicà Radical de Lerroux, Pàtria Nova: periòdic nacionalista (1905-1906), Foment: setmanari nacionalista republicá (1906-1936) portaveu del Foment Nacionalista Republicà, La Justícia Social (1909-1916), portaveu dels socialistes reusencs, el carlí El Radical: semanario tradicionalista, Fructidor: portavoz de la clase trabajadora de la provincia y defensor de los explotados del mundo (1919) dirigit pel militant anarcosindicalista Hermós Plaja, Unión Monárquica Nacional: órgano de la entidad del mismo nombre (1920-1921), Acracia (1923). Durant la República es va definir més la premsa: Redención: órgano de los Sindicatos de la Província de Tarragona: portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo. (1931), La Torxa: portantveu dels B.O.C. del Baix Camp (1933 i 1937). Es van arribar a publicar quatre diaris en català de forma simultània, Les Circumstàncies, lligat a Acció Catalana; Foment, d'Esquerra Republicana de Catalunya; Diari de Reus, del satèl·lit català de la CEDA i Avui, de la Lliga Catalanista. Durant la guerra civil, es van publicar Lluita!!: portantveu de la FNEC a la IV Regió (1937) de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Nova República: JIR: portantveu de les Joventuts Republicanes d'Esquerra (1937), Estat Català: Reus (1937), i d'altres.

La derrota republicana de 1939 va portar a la desaparició de tota la premsa no provincial. El feixista Diario Español publicat a Tarragona, va ser l'únic periòdic tolerat. La rica tradició periodística reusenca i la de les ciutats veïnes va desaparèixer. Ni tan sols les iniciatives d'alguns reusencs addictes al règim, com ara l'alcalde franquista Joan Bertran, o de Josep Maria Guix Sugranyes, van aconseguir altra cosa que el permís per a publicar un setmanari, Reus: semanario de la ciudad publicat des del 1952 al 1986.[7]

Portada del catàleg 170 anys de premsa a Reus

Llistat cronològic i localització[11][a]

Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus
Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus
La Joven España
El Cronicon
Diario de Reus 1844
ElEntreacto
AlbumdeEuterpe
Redención del Pueblo
El Sorbete
Las Circunstancias Año I núm
Lo Campanar de Reus
Revista del Centro de Lectura
Lo Somatent
La Pipa
Reus Artistich
ElVeloz
Lo Lliri
El Pandemonium
Republica semanario
Patria Nova1

Bibliografia sobre la premsa reusenca

  • 170 anys de premsa a Reus 1813-1983. Reus: l'Ajuntament; Centre de Lectura, 1983. Catàleg d'exposició.
  • 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992). [Ramon Alberch... et al.] Barcelona: Arxiu Històric, 1995.
  • Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 8429712879
  • Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix camp 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983
  • Anguera, Pere. Històries de Reus. Reus: Centre de Lectura, 2004. ISBN 8487873553
  • Anguera, Pere. L'Ombra de l'estel blanc. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989. ISBN 8478560300
  • Anguera, Pere. “Nacionalisme i qüestió social a la premsa finisecular del Camp de Tarragona”. A: Quaderns d'Història Contemporània, núm. 7 (1875). P. 55-65
  • Anguera, Pere; A. Gavaldà; X. Pujadas, La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República 1931-1936. Tarragona: La Diputació, 1996. ISBN 848861828X
  • Anguera, P.; Rosa Cabré. Ideologia i història dels diaris reusencs en català. Reus: Centre de Lectura, 1979
  • Anguera, P.; A. Arnavat; X. Amorós. Història gràfica del Reus contemporani. Vol. I Reus: l'Ajuntament, 1986. ISBN 8439870027
  • Anguera, P.; J. Mèlich. El socialisme utòpic a Reus. Lectura de la “Joven España”, Reus: Centre de Lectura, 1981.
  • Aragonès Vidal, Salvador. La revolución de septiembre y el “Diario de Reus”. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1969.
  • Banús i Sans, J. “La prensa reusense desde sus inicios” A: Revista del Centro de Lectura. 1963.
  • Bertran i Pijoan, Lluís. Premsa de Catalunya. Barcelona: l'Ajuntament, 1931.
  • Bofarull i de Brocà, Andreu de. Anales historicos de Reus, desde su fundacion hasta nuestros dias. 2a ed. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866.
  • Bonillo, Xavier. “Revista del Centre de Lectura: la cultura dels Ateneus: 1920-1934” A: Plecs d'Història Local, núm. 82 (juliol-agost 1999) Pàgs. 47-49
  • Capdevila, M. D.; Roser Masgrau, “La Justícia Social”: òrgan de la federació catalana del PSOE 1910-1916, Barcelona: Centre d'Estudis d'Història Contemporània, 1979. ISBN 8470800582
  • Costafreda, Mercè. “La Veu del Camp” i l'Associació Catalanista de Reus. Acompanyat dels Índexs de la reedició de “la Veu del Camp”. Jaume Massó Carballido. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1994. ISBN 8460515486
  • La Diana constitucional, política y mercantil de la villa de Reus en el marc del trienni liberal. Introducció de Ramon Arnabat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 8493410853 [Inclou l'edició facsímil de la publicació]
  • Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicana a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992. ISBN 8460418499
  • El Eco de Reus, 1814, i El Centinela de la patria en Reus, 1814; introducció i índexs per Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 849217613X [Inclou l'edició facsímil de la publicació]
  • Ferran, Marc. Humor i sàtira a Reus: la premsa satírica (1868-1936). Reus: Centre de Lectura, 1992. ISBN 8487873049
  • Fort Prats, Jaume. Anales de Reus desde 1860 a nuestros días. Reus: Imp. de Celestino Ferrando, 1924-1932. 9 vols.
  • Gras i Elías, Francesc. El periodismo en Reus, desde 1813 hasta nuestros días (1904), Reus: Centre de Lectura, 1973 (2a edició).
  • Guillamet, Jaume. Els orígens de la premsa a Catalunya: catàleg de periòdics antics (1641-1833). Barcelona: Arxiu Municipal, 2003. ISBN 8476096704
  • Santasusagna, J. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982
  • Sunyer, Magí. Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984. ISBN 8439820151
  • Torrent, Joan; Rafael Tasis. Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966.
  • Tous, J. La formació del catalanisme polític a Reus: “Lo Somatent”. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1987. ISBN 8486387523
  • Vernet i Borràs, Joan. Els debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el sexenni democràtic (1868-1874). Reus: Centre de Lectura, 2018. ISBN 9788494950827
  • La Veu del Camp: periódich de l'Associació Catalanista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1993-1998. 4 vols. [Inclou l'edició facsímil de la publicació]
  • Vidal, Plàcid. L'assaig de la vida. Barcelona: Estel, 1934.
  • Vives Lamarca, Cristina. “Foment: l'òrgan d'expressió dels republicans nacionalistes” A: Plecs d'Història Local, núm. 82 (juliol-agost 1999) Pàgs. 50-52.

Més bibliografia sobre premsa

  • Arco, Luis del. “El periodismo en Tarragona: ensayo histórico-bibliográfico” A: Boletín arqueológico, VIII (1908)
  • Elías de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imp. de Fidel Giró, 1889-1895.
  • Figueres, Josep M. “Les publicacions periòdiques a Catalunya en el moment del Diari Català (1879-1881): cens i estudi estadístic: premsa comarcal” A: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics núm. XVII (2006) p. 111-139
  • Miquel i Vergés, Josep. La premsa catalana del vuit-cents. Barcelona: Barcino, 1937.
  • Torrent, Joan. La Presse catalane depuis 1641 jusqu'a 1937: essai d'index; avec la collaboration de Francesc Carbonell, José Monfort et Rafael Bori journalistes. Barcelona: Agrupació Professional de Periodistes, 1937.

Notes

  1. ↑ S'indica la localització de les obres amb sigles: BC és la Biblioteca de Catalunya, BCL la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, BCXA és la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Algunes biblioteques porten el nom sencer, com ara la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès o la Biblioteca del Parlament de Catalunya, quan en conserven exemplars

Referències

  1. ↑ 170 anys de premsa a Reus 1813-1983. Reus: l'Ajuntament; Centre de Lectura, 1983. Catàleg d'exposició.
  2. ↑ «Biblioteca digital». Hemeroteca històrica local. Ajuntament de Reus. [Consulta: 6 març 2024].
  3. ↑ 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992). [Ramon Alberch... et al.] Barcelona: Arxiu Històric, 1995.
  4. ↑ Banús i Sans, J. “La prensa reusense desde sus inicios” A: Revista del Centro de Lectura. 1963.
  5. ↑ Gras i Elías, Francesc. El periodismo en Reus, desde 1813 hasta nuestros días (1904), Reus: Centre de Lectura, 1973 (2a edició).
  6. ↑ Guillamet, Jaume. Els orígens de la premsa a Catalunya: catàleg de periòdics antics (1641-1833). Barcelona: Arxiu Municipal, 2003. ISBN 8476096704
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Anguera, Pere. Històries de Reus. Reus: Centre de Lectura, 2004, p. 61-63. ISBN 8487873553. 
  8. ↑ Anguera, Pere. Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1999, p. 101-103. ISBN 8492176180. 
  9. ↑ Ferran, Marc. Humor i sàtira a Reus: la premsa satírica (1868-1936). Reus: Centre de Lectura, 1992, p. 23-24. ISBN 8487873049. 
  10. ↑ Sunyer, Magí. Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984, p. 30-32, 70-73 i 149-152. ISBN 8439820151. 
  11. ↑ «Publicacions periòdiques reusenques 1813-1839». Centre de Lectura. [Consulta: 16-VII-2018].
  12. ↑ Gil Novales. Prensa y Revolución: los periódicos españoles durante la guerra de la Independencia. Madrid: CSIC, 2009. Pàg 167, núm. 498.
  13. ↑ Gras i Elies. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuetros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 25-26: "Dirigido por Pedro Gras y Ballvé. El Liceo: órgano de la sociedad del mismo nombre.
  14. ↑ Gras i Elies. El periodismo en Reus... p. 26: Diu. "Redactado por D. Andrés de Bofarull y D. Pedro Gras y Ballvé"
  15. ↑ Palau. Manual del librero Hispano-americano núm. 118507
  16. ↑ La Renaixensa 1879. I, p. 239: "Está próxim a publicarse a Reus un nou setmanari català ab lo títol de La Pau".
  17. ↑ La Renaixensa (any XI, núm. 01, 31-I-1881 p. 39), diu: “S'anuncia ademés lo periódich Lo Bombeig que's publicará a Reus”.
  18. ↑ Gras i Elies. El Periodismo en Reus... p. 37-38: "Telegramas y notícias de la noche. Se publicaba todos los días"
  19. ↑ La publicació reusenca La medicina contemporánea núm. 8, (febrer de 1888) saluda la seva aparició. I diu que la publiquen els alumnes de l'Institut.

Enllaços externs