Façana al carrer de l'HospitalL'alcalde Josep Maria Porcioles i el ministre Manuel Fraga a la inauguració de la retrospectiva de Miró (1968)
La Capella és una sala d'exposicions situada a l'antic Hospital de la Santa Creu, al carrer de l'Hospital, 56 del Raval de Barcelona. Depèn de l'Institut de Cultura de Barcelona i hi destaca el projecte BCN Producció, iniciat el 2006 i que persegueix la participació dels artistes i professionals del sector, seleccionats per un jurat independent a partir de convocatòries públiques.
Història i descripció
Al primer quart del segle xiii, el canonge de la catedral de Barcelona Joan Colom hi fundà un hospital per a l'acolliment dels pobres malalts, iniciativa que fou recolzada per una butlla d'Honori III (1219).[1] Tanmateix, els seus propòsits no es feren realitat fins a la seva mort el 1229,[2] quan en el seu testament hi destinà uns masos i cases de la seva propietat a l’hospital, nomenant Berenguer de Planes com a marmessor i als seus germans com a usufructuaris.[1] Poc després, el 1236, Berenguer de Planes, el bisbe Berenguer de Palou II, el capítol catedralici, el rei Jaume I i altres ciutadans, van acordar acordar la unió de les rendes d'aquest hospital amb el d'en Guitart (nomenat en honor al seu hipotètic fundador al segle x), situat a prop de la Catedral. Tanmateix, es decidí que els funcionaris de la institució estarien sota el
control del bisbe i el capítol.[3]
Segons un inventari del 1372, comptava amb un total de 31 llits, i, entre altres dependències, destacaven: una senzilla clausura delimitada per tanques de fusta; una capella amb altars sota l'advocació dels sants Jaume i Felip, santa Barbàra i dels sants Simó i Judes; un celler; un segon pati; un rebost; una cuina; un estable; i diverses cambres per al personal i servei de la institució.[3]
El 1401, i gràcies a una butlla del papa Benet XII que ratificava l'acord entre el Consell de Cent de la ciutat, el bisbat i el capítol de la catedral de reunir en una sola institució tots els hospitals de la ciutat, va començar la construcció del conjunt hospitalari de la Santa Creu.[4] Aleshores, l'edifici fou remodelat per a transformar-lo en església de la institució.[3] Aquesta consisteix en una gran nau rectangular coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i llisa, sense cap mena d'arc de reforç. Originalment, però, la coberta devia ser un sostre de fusta a dues aigües, probablement destruït durant un incendi a la primera meitat del segle xiv, quan fou substituït per la citada volta, feta de maçoneria irregular i arrebossat de morter, per la qual fou necessari reforçar els murs interiors per tal de garantir-ne l'estabilitat.[5]
El 1687 s'hi inicià una reforma a càrrec dels mestres de cases Benet Juli i Josep Juli menor, amb l'afegiment d’un absis arrodonit a l'extrem septrional i una nova volta perforada per una llanterna.[6][4] L'octubre del 1728 s'encomanà a l'arquitecte i escultor Pere Costa una façana al carrer de l'Hospital. Costa realitzà un portal barroc amb motllures i coronat per un estrany frontó invertit que la corona, amb una imatge al·legòrica de la Caritat, les quals estaven llestes per ser-hi col·locades el juny del 1730 pel mestre de cases Josep Juli i Vinyals i els seus operaris.[6][4]
El 1921, el conjunt hospitalari va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona,[7] i el 1930 els serveis es van traslladar al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[4] Més endavant, gràcies a diverses actuacions de restauració, es va poder recuperar l'espai i es va destinar a activitats culturals.[4]
El 1968 s'hi va presentar una gran exposició retrospectiva de Joan Miró, i a partir del 1994, s'ha dedicat a presentar les obres dels artistes emergents de la ciutat.[4]
↑«Antic Hospital de la Santa Creu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
