L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera. El municipi forma una conurbació amb la veïna població de Canals.
Geografia
Situada en la vorera esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sud de la Serra d'Enguera i enfront de la Serra Grossa. L'altura principal és el Penyal de la Frontera (265 msnm). El territori està regat pel riu Els Sants, anomenat així per tindre el seu naixement al costat d'una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senent, els Sants de la Pedra, a la dreta de la carretera d'Enguera. El clima és temperat.
Limita amb Canals, Xàtiva i Montesa. Des de València, es pot accedir a esta localitat per la A-7. Mitjançant l'autovia CV-60 enllaça amb les localitats de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi i Gandia, i amb la A-35 amb Albacete i Madrid. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de Rodalies C-2 de València. (RENFE).
Història
Antiga alqueria islàmica, coneguda com a Torre de l'Alcúdia o Alcudieta. Després de la conquesta per Jaume I, va quedar integrada en el reialenc de Xàtiva i controlada, per tant, pels nous colonitzadors catalans, els quals acompanyaren a Jaume I durant la conquesta. Fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai, que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xàtiva continuava cobrant el terç delme. L'any 1432 la propietat del lloc passà a Eduard Escrivà i a mitjan segle xvii a Ausiàs Crespins, senyor del poble. Finalment passà al domini dels comtes d'Orgaz. El 1835, deixà de pagar prestacions senyorials al comte.
Demografia
D'acord amb el cens de l'INE de 2019, l'Alcúdia de Crespins té una població de 5.157 habitants.
Després de l'expulsió morisca l'Alcúdia va quedar despoblada, i no es va recuperar fins a la segona meitat del segle xviii. L'agricultura de regadiu, tingué un gran desenvolupament ja durant l'edat mitjana, gràcies a l'aprofitament de les aigües del fontanal de Santos. El segle xiv la indústria va fer la seua aparició, i per això compta amb alguna tradició terrissera. Alguns capitalistes de València invertiren en la construcció d'una fàbrica de mosaics en 1860, la indústria es va consolidar en el segle xx, amb fàbriques de paper, tèxtils i materials de construcció. Precissament eixe apogeu industrial va fer que al segle xx la recuperació demogràfica fora important.
Naixement del Riu Els Sants. Situat als afores del poble, suposa un lloc admirable per la seua naturalesa i per trobar-se sobre un jaciment de fòssils del Cretaci.
Festes i celebracions
Celebra les festes patronals el 12 de juny, en honor de Sant Onofre, un dels patrons més populars en l'època medieval al Regne de València. Inclouen la tradicional foguera i l'antiga subhasta de les ofrenes a la porta del temple. Cal destacar també les Festes Majors en honor del Crist del Calvari, que comencen el primer diumenge de setembre i acaben una setmana després.
