Situat en la ribera del riu Albaida, la superfície del terme és muntanyosa. En la part meridional s'alça la Serra Grossa, els contraforts de la qual es denominen Serra de la Creu en esta zona i arriben a una altitud de 410 msnm; si bé la part més meridional, denominada la Solana, arriba als 436 msnm. Entre la Solana i el vèrtex geodèsic de les Bateries (437 m), i fent de límit entre els municipis de Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu d'Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de l'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent sovint la labor del límit territorial. Altres accidents destacables són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.
Història
Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a Baldoví de Baldoví, metge, i a son germà Joan el 1268. L'any 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau, i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a eixa família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb el Fenollet). En 1611 va ser repoblada i li va ser atorgada carta pobla per a recuperar-la de les despoblació que patia des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.
Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, juntament amb la garrofera i la vinya.
Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Mare de Déu dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.
Pilota valenciana
El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.
Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, entre altres. Però sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dues llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.
El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.
