L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món. Als aplecs també hi participen algunes associacions, entitats o colles, dels països o les regions visitades. A més, s'hi solen fer algunes exposicions i conferències sobre temes rellevants, organitzades per diferents entitats i institucions.[1][2] L'Aplec principalment s'ha localitzat a Europa, però també s'ha fet als Estats Units d'Amèrica.[3][4]
A 2021, amb 33 edicions, l'Aplec s'ha celebrat ja a 32 diferents localitats del mon, des de Timișoara, a Romania, fins a Washington DC, als EUA, passant per Amsterdam, Copenhaguen, Lausana, Lisboa, Manchester, Ostrava i Tallinn, entre molts altres llocs llunyans i propers, a més de tres ciutats dels Països Catalans: Ceret,[1]Perpinyà i l'Alguer.[9]
A les primeres tres edicions, es deia Aplec Internacional de la Sardana, a la quarta, Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, passant a dir-se només Aplec Internacional a partir de la 25a edició, la de Budapest.[1]
Aplec Internacional Adifolk 2012 - Budapest
Els dies 3, 4 i 5 d'agost del 2012 l'Aplec internacional va celebrar el seu 25è aniversari a la ciutat hongaresa de Budapest, on la Colla Sardanista Xàldiga va ballar una sardana aèria a 30 m d'alçada.[10]
Aplec Internacional Adifolk 2019 - Copenhaguen
El 2019, la revista Catalonia Magazine, de l'American Institute for Catalan Studies, va dedicar un número especial a l'Aplec de Copenhaguen.[11]
Aplec Internacional Adifolk 2021 - L'Alguer
L'edició de 2020, ajornada al 2021 degut a la pandèmia de Covid-19, es va celebrar a l'Alguer, i va comptar amb una inesperada projecció internacional per la detenció del 130è MHP de la Generalitat Carles Puigdemont per part de les autoritats policials locals, a petició de les espanyoles. El president d'Adifolk, Ivan Besora, va explicar en la cloenda de l’Aplec que, tot i que van patir per la situació, finalment van poder seguir amb el calendari previst, i valorava aquesta edició com la millor de la història per la implicació de la ciutadania.[12]
A part de la presència del MHP Puigdemont, l'Aplec de l'Alguer del 2021 va tenir la particularitat d'incloure també una quinzena d'entitats sardes i alguereses,[13] entre elles: el Grup Fantafolk (amb Andrea Pisu a les launeddas i Vanni Masala a l'acordió) i la veu de Valeria Carboni; les figures tradicionals dels mamutonis i issohadors (de Mamoiada); grups en indumentària tradicional (gruppi in costume) de Sàsser, Sènnaru, Siligo i Osile; l'Associació Cultural i Folklòrica Ittiri Cannedu (Associazione Culturale e Folklorica Ittiri Cannedu), d'Ittiri; Canto a tenore gruppo Murales di Orgosolo (grup de cantu a tenore d'Orgòsolo); el Gruppo San Nicola di Sassari (grup Sant Nicolau de Sàsser), el Gruppo Su Masu d'Elmas (grup Su Masu, de Su Masu o El Mas); i l'Associació del joc de la morra Roberto Mulas d'Orthullè (Sociu po su jocu de sa mura Roberto Mulas di Orthulle). De l'Alguer, hi havia la Banda Musical Antonio Dalerci, el Cor Matilde Salvador (nombrat en honor a la compositora i pintora valenciana), el Cor Bàratz, la Coral Lo Fontuni, el Cor Polifònic Alguerès o Coro Polifonico Algherese, i “Mans Manetes” de l'Alguer.[2][13]
Alguns dels grups anglesos o britànics que hi van poder participar van ser el St. Lukes Project, els Dorchester Giants, els Sheffield City Giants, els Northwest Gegants, el London Guise i el Slawit Guise.[18]
Entre els grups locals participants, hi havia la Coral Capella Cracoviensis, el Grup folklòric Cracovia Danza, Grup folklòric Krakowiacy, el Grup de Danses Ziemia Myślenicka, Cavall Lajkonik i Drac de Wawel.[19]
A partir d'aquí l'Aplec passa a dir-se, més breument, Aplec Internacional (més l'any i ciutat). Aquest any s'hi va poder veure la sardana aèria de la colla Xàldiga (Barcelona), entre moltes altres actuacions.[10]
Alguns dels grups romanesos que hi van participar van ser les agrupacions musicals Ansamblul Timișul i els Peregrinii, totes dues de Timișoara.[18][20][21] Els grups catalans participants van ser els següents: Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils (Sils, la Selva); la Mulasseta de Montblanc (Montblanc, Conca de Barberà); Nans de l’Esbart Cabirol de Sils (Sils, la Selva); Nans de la Fundació La Roda (Barcelona, Barcelonès); Cobla Jovenívola d’Agramunt (Agramunt, Urgell); Cobla Volta al Món (Barcelona, Barcelonès); Colla de Diables de Mataró (Mataró, Maresme); Basilisc (Mataró, Maresme); Esbart Maragall (Barcelona, Barcelonès); Dansa Barroca de l’Esbart Català de Dansaires (Barcelona, Barcelonès); Falcons de Piera (Piera, Anoia); Falcons de Barcelona (Barcelona, Barcelonès); Gegants de Roses (Roses, Alt Empordà); Gegants de Ribes de Freser (Ribes de Freser, Ripollès); Gegants de Cervera (Cervera, Segarra); Gegants de l’ACGC (Barcelona, Barcelonès); Amics dels Gegants de Montblanc (Montblanc, Conca de Barberà); Havaneres Boira (Lleida, Segrià); Sacaires de Tarragona (Tarragona, Tarragonès); Ministrers del sabre (Mataró, Maresme); Quartet segle xviii (L'Estartit, Baix Empordà); Colla sardanista Xàldiga (Barcelona, Barcelonès); Colla sardanista Sol Ixent (Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell); i Colla sardanista Sa Palomera (Blanes, la Selva), etc.[22]
Revist de Castells: «Els Xiquets de Tarragona hi van bastir com a sostre un 5de7. Dinamarca és plaça castellera ocasional per les colles catalanes, però des de l’any 2013 compten amb la colla castellera local: els Xiquets de Copenhaguen, que l’any 2018 van ser capaços de fer el seu primer castell de 6.»[9] Aquest any, l'aplec compta amb un número especial de la revista Catalonia Magazine, de l'American Institute for Catalan Studies.[11]
2020 -e33
-
-
-
S'havia de fer a l'Alguer però es va posposar degut a la pandèmia del COVID
S'havia de fer el 2020 però es va posposar. En aquesta edició hi van participar uns quaranta grups i més de vuit-cents actuants, i també unes quinze entitats i colles sardes.[13][23] Aquesta edició va gaudir de la visita del MHP Carles Puigdemont.
↑ 11,011,1SPECIAL EDITION: ADIFOLK AND COPENHAGEN(anglès), Catalonia Magazine, American Institute for Catalan Studies. Es poden consultar les primeres 3 pàgines des del lloc web. [Consulta: 28-09-2021].