Kustaa Pihlajamäki

Biografia
Naixement	7 abril 1902 Nurmo (Finlàndia)
Mort	10 febrer 1944 (41 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Causa de mort	peritonitis
Alçada	169 cm
Activitat
Ocupació	lluitador amateur, agent de policia
Esport	lluita amateur
Participà en
1936	Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
1932	Jocs Olímpics d'Estiu de 1932
1928	Lluita als Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 - lluita lliure masculina pes ploma  (medalla d'argent olímpica)
1924	Lluita als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - lluita lliure masculina pes gall  (medalla d'or olímpica)
Família
Parents	Hermanni Pihlajamäki, cosí

Medaller
Representa: Estònia
Lluita lliure
Jocs Olímpics
	París 1924	pes gall
	Amsterdam 1928	pes ploma
	Berlín 1936	pes ploma
Campionat d'Europa
	Budapest 1931	-66 kg.
	Estocolm 1934	-61 kg.
	Brussel·les 1935	-61 kg.
	Múnic 1937	-61 kg.
Lluita grecoromana
Campionat d'Europa
	Estocolm 1930	-61 kg.
	Hèlsinki 1933	-61 kg.
	Roma 1934	-61 kg.
	París 1937	-61 kg.
	Tallinn 1938	-61 kg.
	Oslo 1939	-61 kg.

Kustaa Pihlajamäki (Nurmo, Finlàndia 1902 - Hèlsinki 1944) fou un lluitador finès, guanyador de tres medalles olímpiques.

Va néixer el 7 d'abril de 1902 a la ciutat de Nurmo, població situada a la província de Finlàndia Occidental. Fou germà del també lluitador i medallista olímpic Hermanni Pihlajamäki.^[1] Va morir el 10 de febrer de 1944 a la ciutat de Hèlsinki.

Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova de pes gall en la modalitat de lluita lliure. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de pes ploma. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) arribà a la final de la prova de pes lleuger, si bé no va obtenir medalla. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi) aconseguí guanyar una nova medalla d'or, en aquesta ocasió en la prova de pes ploma, i amb un lapse de 12 anys des del primer or aconseguit, un fet que només ha aconseguit fer Carl Westergren.^[1]

Al llarg de la seva carrera ha guanyat 9 Campionats d'Europa de lluita, sis en la modalitat de lluita grecoromana i dos en lluita lliure. Mai arribà a competir en el Campionat del Món.^[1][2]