Kim Williams (Sydney,1952)[1] és un executiu i compositor australià de mitjans de comunicació. Ha dirigit una àmplia gamma d'organitzacions destacades com Musica Viva Australia, Foxtel, la Australian Film Commission, el Sydney Opera House Trust i News Limited (ara News Corp Australia).
Família i adolescencia
Williams va néixer a Sydney de la mà de Joan i David Williams AM (1925-2009). El seu pare va ser director general de la "Greater Union Organization" i va rebre el premi Raymond Longford de "l'Australian Film Institute". Candice, la seva germana, està casada amb el violoncel·lista Nathan Waks.[2] Va assistir a escoles de "West Ryde" (Marsden High School on Richard Gill era el seu professor de música)[3] i Ermington. Durant la seva joventut va ser campió australià de Lego.[4]
Educació musical i èxits
Va estudiar clarinet i va rebre classes de Donald Westlake al "Sydney Conservatorium of Music". Va guanyar una beca de la Commonwealth a la Universitat de Sydney, escollint estudiar música.[5] També va tenir classes particulars amb Peter Sculthorpe el 1969.[6] Va ser convidat per Donald Peart, professor inaugural de música a la Universitat de Sydney, per ser l'organitzador de concerts de la International Society for Contemporary Music.[1]
Va compondre música des de petit fins als trenta anys[1] i les seves composicions inclouen:
Concert de cambra per a clarinet i petita orquestra (1969)
Sonata II per a clarinet i 2 pianos (1969)
Les tres espelmes per a orquestra petita (1969)
Music for Flautist (1970)
Fun Music I per a orquestra de principiants (1971)
Music of Space (1971), per a clarinet, 2 percussionistes i 6 altaveus
Cançó de Kathy (1972)
World Music (1972)
Retrat per a trio de clarinet i piano (1975; per encàrrec de Musica Viva Australia, estrenat a Canberra el 27 de maig de 1975, interpretat a l'Òpera de Sydney el 8 de setembre per Gabor Reeves, Ladislav Jasek, Nathan Waks i Romola Costantino)
Forever and a Day, per a orquestra de corda de cambra i arpa (1976).[6]
Guerra del Vietnam
Williams va ser objector de consciència durant la guerra del Vietnam, defensant-se davant dels tribunals.[4] La seva imminent presó es va evitar quan el nou govern laborista de Whitlam va abolir el servei nacional a finals de 1972.[6]
Vida laboral
Després de graduar-se, Williams va tenir una sèrie de funcions de direcció en música: a l'òpera; al "Sydney Conservatorium" amb Rex Hobcroft; com a membre de "l'Australia Council Music Board" (1973); i director general de "Music Rostrum Australia", el director artístic del qual era Roger Woodward.[1] Entre 1975 i 1977, va estudiar composició a Itàlia amb Luciano Berio i va ser ajudant de l'exdona de Berio, la soprano nord-americana Cathy Berberian.[5] També va tenir una important participació amb l'Orquestra de Cambra d'Israel.[1] De retorn a Austràlia, es va convertir en gerent general (1977-1984)[6] i posteriorment membre del consell i president (1984-2004) de Musica Viva Austràlia.[1]
Williams era aleshores conseller delegat de "l'Australian Film Commission", dirigia la casa de producció de televisió "Southern Star Group" i es va convertir en un executiu sènior de "l'Australian Broadcasting Corporation" (ABC).[5] El 1988 va ser nomenat president de la "Fundació de Film Finance Corporation Austràlia".[7]
El 1995, poc després del fracàs a l'última hora d'un acord per a l'ABC per proporcionar dos canals de notícies a "Foxtel" de Rupert Murdoch, que Williams havia encapçalat en nom de l'ABC, va deixar l'ABC per acceptar la invitació de Murdoch per dirigir "Fox Studios".[5] El desembre de 2001 es va convertir en cap executiu de "Foxtel".[7] Va romandre fins al 2011 i va ser elogiat per haver revertit les fortunes de "Foxtel" d'un fabricant crònic de pèrdues a una alta rendibilitat.[4] Va participar en la Cimera d'Austràlia 2020, com a membre del grup de treball Cap a una Austràlia Creativa.
Williams va ser president del "Sydney Opera House Trust" des del 2005,[7] per invitació de l'aleshores primer ministre de Nova Gal·les del Sud Bob Carr,[8] fins que va deixar el càrrec el 2013. El 2006 va ser analitzat com a possible successor de Russell Balding, després que Balding dimitís com a director general de l'ABC.[9]
El desembre de 2011, Williams va ser nomenat conseller delegat de "News Limited" (que es va convertir en "News Corp Austràlia" el juliol de 2013). Va renunciar a l'agost de 2013 enmig d'informes que el seu estil de gestió havia alienat a molts membres del personal i executius, inclosos els membres de la família Murdoch.[4] El febrer de 2014 va ser nomenat comissari de la Lliga australiana de futbol (AFL).[10] El mateix any va publicar Rules of Engagement, un relat del seu pas per les principals juntes i organitzacions australianes.[11]
Williams va ser nomenat membre independent de la junta directiva de la ""Copyright Agency Limited" el gener del 2015 i n'és el president des del juny del 2015.[12]
El 2016 Williams va ser nomenat president del Patronat de la Fundació Biblioteca Estatal de Nova Gal·les del Sud.[13]
Personal
Williams s'ha casat dues vegades: del 1983 al 1989 amb Kathy Lette,[2] i des del 1998 amb Catherine Dovey, filla de Gough i Margaret Whitlam (nascuda Dovey), i la millor amiga de Kathy Lette.[14] Ell i Dovey han dotat la beca Williams / Dovey al Centre for Social Impact.[15] El 2011, va establir la beca documental David i Joan Williams en honor dels seus difunts pares.[16][17] El novembre de 2013, va ser convidat pel Garvan Institute of Medical Research per convertir-se en un dels primers australians a seqüenciar el seu genoma personal.[18]
Honors
El 2006 va ser nomenat membre de l'Ordre d'Austràlia (AM), "per al servei a l'administració de les arts mitjançant funcions executives amb diverses organitzacions culturals, l'educació musical i la formulació de polítiques públiques relacionades amb les arts".[19]
El 2009 va rebre un Doctorat Honoris causa de Lletres per la Universitat Macquarie per la seva contribució a la indústria de les arts i l'entreteniment, tant a Austràlia com internacionalment.[7]
El 2010 va ser George Fairfax Fellow en Arts and Entertainment Management de la Universitat de Deakin.[1]
El 2010 va pronunciar la conferència Ken Myer, titulada "Growing up in Arts - a personal australian perspective on cinema, television, music and management".[1]
El 2017 va pronunciar la biografia de Peggy Glanville-Hicks.
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7Ken Myer Lecture Archived 29 novembre 2014 at the Wayback Machine; Consultat 18 agost 2013
↑ 2,02,1A passionate supporter of the film industry", The Sydney Morning Herald, 15 maig 2009; Consultat 18 agost 2013
↑Gill, Richard (2012). Give me excess of it – A Memoir. Pan Macmillan Australia. pp. 154–155. ISBN 9781742613642.
↑ 4,04,14,24,3Tim Elliott, "Making the wrong enemies: How Williams was cut down at News", The Sydney Morning Herald, 10 agost 2013: Consultat 18 agost 2013
↑ 5,05,15,25,3The Power Index: Media Maestros, no. 4 Archived 13 maig 2013 at the Wayback Machine; Consultat 18 agost 2013
↑ 6,06,16,26,3Stephen Pleskun ed., A Chronological History of Australian Composers and Their Compositions, Vol. 2; retrieved 22 agost 2013