Nascut a Tòquio. Inspirat per l'arribada d'Albert Einstein al Japó quan era un nen de deu anys, sempre va aspirar a ser matemàtic per poder entendre la teoria de la relativitat. El 1931 va ingressar a la universitat de Tòquio,[1] en la qual es va graduar el 1936. Després de graduar-se, va estudiar a la universitat de París, en la qual es va doctorar el 1938, sota la direcció d'Élie Cartan.[2] En retornar al Japó, va treballar per l'Institut de Tecnologia de Tòquio fins que es va retirar el 1972,[3] excepte el període 1950-1952 que va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, col·laborant amb Oswald Veblen.[4] A més, va ser professor visitant a universitats d'arreu del món i participant en multitud de congressos.[5]
El seu camp de treball va ser la geometria diferencial,[6] convertint-se en un gran especialista en l'anàlisi de tensors.[7] També va ser un apassionat de la pedagogia de les matemàtiques.[8] Va ser un prolífic escriptor que va publicar uns tres-cents articles científics[9] i vuit llibres i monografies.[10]
Ionescu, Valentin «Sur le tenseur de Kentaro Yano» (en francès). Bulletin mathématique de la Société des Sciences Mathématiques de la République Socialiste de Roumanie, Vol. 29(77), Num. 1, 1985, pàg. 55-60. ISSN: 2537-1479.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Kentaro Yano» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
