Karmele Llano Sánchez (Bilbao, 10 de juliol de 1978) és una activista ambiental, primatòloga i veterinària basca. Es va llicenciar en veterinària l'any 2003 a la Universitat de Lleó, va perfeccionar els seus estudis a la Universitat d'Utrecht (Països Baixos)[1] i va guanyar el doctorat l'any 2011 a la Murdoch University (Austràlia) on va cursar el Masters of Veterinary Science in Conservation Medicine.[2]
Primers anys a Indonèsia
Després de treballar en centres de recuperació d'espècies a Veneçuela i als Països Baixos l'any 2003 va viatjar a Indonèsia per treballar tres mesos com a voluntària en els centres de rescat d'animals salvatges i va acabar quedant-se més de deu anys.[3][4] Llano va començar a treballar a Jakarta, acompanyant a la policia local en batudes orientades a l'alliberament espècies protegides. La veterinària se n'ocupava aleshores de guarir els exemplars ferits[5] i rescatar els orangutans que són venuts al mercat internacional i utilitzats en sessions de zoofilia als prostíbuls[6] o exhibits en combats de boxa als locals de Tailàndia.[4]
Responsabilitats a la IAR
Llano treballa actualment com a directora executiva de la Yayasan IAR Indonèsia (International Animal Rescue),[7] una ONG britànica dedicada a la defensa de la vida salvatge. L'activitat de Llano, centrada en loris, macacos i orangutans, està dividida entre dos centres:[8]Bogor (en funcionament des del 2007) i Ketapang (en funcionament des del 2009).[9] La seva tasca consisteix a coordinar els projectes d'investigació i conservació, els equips mèdics i veterinaris, el treball administratiu i la recerca de subvencions i ajuts.
Des del 17 de gener de 2014 el centre de rescat d'orangutans de Yayasan IAR Indonesia s'ha convertit en el primer lloc asiàtic en obtenir l'acreditació[10] de la Global Federation of Animal Sanctuaries (GFAS),[11] una credencial d'àmbit mundial que certifica i avala el centre com a santuari d'animals salvatges.
Activisme ambiental
Des de l'any 2011, el centre que dirigeix Llano, ha desenvolupat una campanya de sensibilització per protegir els loris lents (Nycticebus) a Indonèsia, lligada a un pla estratègic de conservació que molt lentament va assolint petits èxits. Els loris lents es venen com a mascotes a mercats de tota Indonèsia i la caça il·legal d'aquests animals, amb diferents propòsits, és un fet habitual. La superstició que els loris porten mala sort i que es creuen bona part dels indonesis també és una dificultat a l'hora de conscienciar a la població local dels problemes.[12]
D'altra banda, l'equip de Llano lluita des de fa anys contra el desastre mediambiental provocat per la indústria de la palma, que ha portat a la zona una brutal desforestació. Els boscos són substituïts a gran escala pel conreu de la palma, molt sovint provocant incendis per a guanyar terreny a la selva. Tot plegat dona lloc a seriosos problemes de contaminació com ara: augment dels gasos amb efecte d'hivernacle, pèrdua d'hàbitat dels orangutans i d'altres moltes espècies, descens de la biodiversitat, etc. A més, es generen problemes de violència contra les poblacions indígenes. Tot això per aconseguir l'oli de palma,[13] un producte utilitzat en la producció de biocombustibles i en la fabricació de cosmètics, xocolata, galetes, gelat i desenes dels productes més populars de qualsevol supermercat.
Reconeixements
El treball de Karmele Llano va ser reconegut l'any 2007 amb el Premi Naider Acció i Compromís[14] que atorga Naider, una organització espanyola compromesa amb la construcció d'una societat econòmicament innovadora, socialment justa i ecològicament responsable.[15] Naider va descriure a Llano com una persona d'indubtable valor que encarna les qualitats i la defensa dels principis que són fonamentals per a la visió d'un món sostenible.[16]
Articles
Llano Sànches, K. (2009). Malu-Malu: el mono tímido. Información Veterinaria, (07), 15-18.
Llano Sánchez, K. (2007). Los últimos orangutanes. Información Veterinaria, (11), 22-23. Chicago
Llano Sánchez, K. (2007). Tráfico de especies salvajes. Información Veterinaria, (10), 16-17. Chicago
Llano Sánchez, K. (2007). Animales y Enfermedades Exóticas: ¿Dónde está el Riesgo de Pandemia?. Información Veterinaria, (4), 20-22. Chicago
Mašová, Š., Foitová, I., Sánchez, K. L., Nurcahyo, W., & Gelnar, M. (2015). Light and scanning electron microscopic observations of the nematode (Rictulariidae) parasitizing the Javan slow loris (Nycticebus javanicus) in Indonesia.