Justin Alavaill era el cinquè i més petits dels fills de l'advocat Paul Alavaill i Élisabeth Carrière, originaris de Ceret.[1] Pertanyia a una família republicana, i de jove participà en manifestacions i reunions públiques contra el Segon Imperi francès. Oposat a l'entrada en guerra francoprussiana de 1870, tot i això fou mobilitzat i es va distingir en combat, assolint el grau de sotstinent. Fou fet presoner per l'enemic, però es va evadir i es va refugiar a la Catalunya Nord. Va participar en la Comuna de París (1871) al costat dels "communards", va escapar de la repressió i va tornar com a refugiat a la Catalunya Nord.
Irma Salamo vers 1875.
En 1876 va fundar amb el seu germà Élie AlavaillLe Républicain des Pyrénées-Orientales, diari radical-socialista inspirat per les idees de la Comuna. Perseguits per Mac Mahon després del « Cop del 16 de maig » de 1877, els germans Alavaill ss refugiaren a Barcelona i llur diari deixà d'aparèixer. Ambdós foren arrestats. Mentre que Élie fugia cap a Portugal, Justin, després d'algunes setmanes de detenció, s'exilià a Suïssa. Per no ser declarat insubmís va tornar a França, on torna a ser arrestat i empresonat, i es beneficia de l'amnistia decretada amb motiu de l'Exposició Universal de 1878.
El 1879, va llançar un diari anti-clerical humorístic, La Farandole després de l'arrest va rellançar Le Républicain en 1880. Amb el seu germà Élie, va fer campanya per la creació de canals d'aigua a les valls de tres rius del departament: l'Aglí, el Tec i la Tet.
Justin Alavaill es va casar en 1882 amb Irma Salamo (1856-1899). Émile Brousse va ser un dels testimonis.[2] Van tenir dos infants, Alice (morta en la infantesa) i Augustin.[1]
En 1885 es va instal·lar a París, on va treballar per a diferents publicacions d'esquerres, com le National on esdevindria redactor en cap. Va tornar a Perpinyà el 1889, on va tornar a editar Le Républicain. En 1895 va ser cofundador de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals. Derrotat a diverses eleccions, cap el 1899 es va instal·lar a la Costa Francesa dels Somalis amb el seu fill Augustin i la seva esposa. Aquest darrer va morir el 8 de febrer de 1899. Justin es va unir a una petita colònia de rossellonesos i va prendre la direcció del periòdic local, Djibouti, proprietat d'un dels associats d'Edmond Bartissol.[1] Afectat d'una malaltia greu, va decidir tornar a casa. Va morir a Marsella en el viatge de retorn.
Alavaill, Justin. Impr. P. Rondony. Réservoirs et canaux d'arrosage à construire dans les vallées de l'Agly, de la Tet et du Tech : étude préparatoire, 1883.
Referències
↑ 1,01,11,2Bonet, Gérard. «Alavaill (Justin, Joseph, François)». A: Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414.
Bonet, Gérard. «Alavaill (Justin, Joseph, François)». A: Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414..
.jpg)
