Juana Ginzo Gómez

Plantilla:Infotaula personaJuana Ginzo Gómez
Biografia
Naixement21 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de veu, locutora, actriu de doblatge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0320199 Allocine: 248509 Allmovie: p200074 TMDB.org: 585945 Modifica el valor a Wikidata

Juana Ginzo Gómez (Madrid, 21 de juliol de 1922 - Madrid, 27 d'agost de 2021) va ser una actriu i locutora radiofònica espanyola.[1]

Biografia

Després de finalitzar la guerra civil va treballar netejant cases per guanyar-se la vida fins que el 1946, després de presentar-se al concurs de descobriment de nous talents, Tu carrera es la radio, va poder integrar-se en la plantilla d'actors de Radio Madrid (Cadena SER). Els anys següents va arribar a convertir-se en una de les veus més emblemàtiques de la ràdio espanyola. Especialment popular des de 1953 amb Diego Valor i sobretot des de 1959 quan va començar a interpretar el serial radiofònic Ama Rosa, de Guillermo Sautier Casaseca, que va arribar a convertir-se en un autèntic fenomen sociològic i que amb la seva emissió diària paralitzava l'activitat del país, pendent de les peripècies del personatge.

Gràcies al seu èxit radiofònic va poder també intervenir en algunes pel·lícules com a Novio a la vista (1954), de Luis García Berlanga, Los ladrones somos gente honrada (1956) i El tigre de Chamberí (1957) o més recentment, Bearn o La sala de les nines (1983), de Jaime Chávarri, Werther (1986), de Pilar Miró, La estanquera de Vallecas (1987), de Eloy de la Iglesia i Antártida (1995), de Manuel Huerga.

La seva últimes activitats enfront d'un micròfon van ser les seves col·laboració, primer amb Concha García Campoy a Días de radio (1993), d'Antena 3 Radio i més tard, entre 1999 i 2003 al programa Lo que es la vida que presentava Nieves Herrero a Radio Nacional de España.

Premis i reconeixements

Llibres publicats

  • Mis días de radio. (2004)
  • Parejas: el amor y otras libertades. (2002)
  • La pasión de vivir con un montón de años. (2000)

Llegat

La ciutat de Ponferrada li va dedicar un carrer en reconeixement a la seva carrera a les ones, així com a altres artistes radiofònics i altres personalitats, al nou barri de la ciutat, La Rosaleda.[3]

Referències

  1. Hernández, Hortensia. «Juana Ginzo, la voz que a España entretenía». Heroínas. [Consulta: 26 maig 2020].
  2. «Premios Ondas 1957». Arxivat de l'original el 2008-10-07. [Consulta: 26 febrer 2016].
  3. Situación en Google Maps