Es formà a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (IDHEC) de París i va iniciar-se com a guionista de televisió. El 1966 va estrenar el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 i el 1967 li van censurar Algo amargo en la boca. És un dels directors més exitosos del final del franquisme i la transició. Les seves pel·lícules destaquen pel seu relat de la marginació, la drogodependència i la violència i per un tractament del sexe que sovint va resultar polèmic.[1]
