PROFILPELAJAR.COM

Joseph Bédier
Biografia
Naixement	(fr) Charles Marie Joseph Bédier ; 28 gener 1864 ; 6è districte de París (França)
Mort	29 agost 1938 (74 anys); Le Grand-Serre (França)
President Aliança Francesa
	1934 – 1937 ; ← Raymond Poincaré
Administratiu
	1929 – 1936 ; ← Maurice Croiset – Edmond Faral →
Seient 31 de l'Acadèmia Francesa
	3 juny 1920 – 29 agost 1938 ; ← Edmond Rostand – Jérôme Tharaud →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure ; Liceu Louis-le-Grand
Director de tesi	Gaston Paris
Activitat
Camp de treball	Ciència de la literatura i filologia romànica
Ocupació	catedràtic, filòleg, crític literari, romanista
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1903–1936) ; Universitat de Caen ; Universitat de Friburg ; La Sorbona
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1927–); Acadèmia Francesa (1920–); Hellenic Folklore Society (en) (membre honorari) (1909–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Localització dels arxius	arxius departamentals de La Réunion [ 46J]; Collège de France [ 47 CDF] ;
Família
Fills	Jean Bédier
Pare	Adolphe Bédier
Germans	Édouard Bédier
Premis
	(1927) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica; (1914) Premi Jean Reynaud; (1911) Gran Premi Gobert; (1901) Premi Saintour; (1895) Premi Marcelin Guérin; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Premi d'Or de l'Acadèmia de Polònia; doctor honoris causa per la Universitat de Groningen; Gran Creu de la Legió d'Honor ;

Charles Marie Joseph Bédier (París, 28 de gener de 1864 - Le Grand-Serre, Droma, 29 d'agost de 1938) fou un romanista francès, especialista en critica textual i literatura medieval.

Vida

Bédier va néixer a París, però va passar tota la seva infància i adolescència de l'illa de la Réunion i només va anar a París el 1883 per entrar a l'École normale supérieure, on es formaven els professors de secundària, fins a acabar els estudis amb l'agregació (obtenció d'una plaça de professor). A més, va assistir a les classes de Gaston Paris, que es convertiria en el seu mestre, a l'École pratique des hautes études i al Collège de France. Després de ser professor un temps a la universitat de Friburg (1889-1891), va tornar a França a la Universitat de Caen. El 1893 va obtenir el grau de doctor amb una tesi principal sobre els fabliaux^[a] i va esdevenir professor a l'École normale supérieure el mateix any i el 1903 va ser nomenat catedràtic de llengua i literatura francesa medievals al Collège de France, on succeí Gaston Paris.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, 1914, va posar-se a disposició del govern pels coneixements d'alemany que tenia. Restà treballant pel govern fins a 1920. D'aquesta època són un parell de publicacions no filològiques sobre les atrocitats comeses pels soldats alemanys, fetes a partir de diaris d'aquests mateixos soldats.^[b]^[1]

El 1920 va ser escollit membre de l'Académie Française, com a successor d'Edmond Rostand i va llegir el discurs d'ingrés el 1921. El 1929 fou nomenat administrador del Collège de France, càrrec que va alentir la seva producció científica. El 1936 es jubilà del Collège de France. El 1937 va rebre la Grand-croix de la Légion d'honneur i morí poc després.

Notes

↑ I una secundària sobre Colin Muset
↑ Les Crimes allemands d'après les témoignages allemands, 1915 i Comment l'Allemagne essaie de justifier ses crimes, 1915

Referències

↑ Horne, John, and Alan Kramer. German "Atrocities" and Franco-German Opinion, 1914: The New Evidence of German Soldiers' Diaries. Chicago: The University of Chicago Press, 1994.