PROFILPELAJAR.COM

Josep Taxés i Mestres
Biografia
Naixement	18 octubre 1890 ; Barcelona
Mort	19 abril 1959 (68 anys)
Activitat
Ocupació	empresari, compositor
Gènere	Sardana

Josep Taxés i Mestres (Barcelona, 18 d'octubre del 1890 – 19 d'abril del 1959) va ser un músic i prolífic compositor sardanista. El seu cognom es pronunciava com si s'hagués escrit Taixés.

Biografia

Va començar a estudiar solfeig amb el mestre Rocamora, fins que el 1908 entrà a l'Schola Orpheonica del Palau de la Virreina i hi estudià piano amb Artur Marcet (més endavant, el 1928, Taxés ensenyà a la institució, i el 1932, en va ser bibliotecari). Amplià la seva formació fent cant amb Alexandre Marraco i harmonia, composició i instrumentació amb Amadeu Cristià i Rotches, Adrià Esquerra, Josep Serra i Josep Font i Sabaté. L'any 1913 debutà en el Teatre Bosque com a tenor; i durant una vintena d'anys actuà en teatres d'arreu de Catalunya i del món.^[1]

Va estar a diverses entitats corals, com l'Orfeó de l'Agrupació Sardanista de Barcelona (1931), l'esbart infantil Gavines (1934) i el Cor de Pescadors de la Barceloneta, la secció sardanista dels Amics de la sagrada Família (1936) i la secció orfeònica del Casal Lleidatà de Barcelona; va ser fundador i mestre dels esbarts de Prats de Lluçanès i del de Girona. Intervingué com a secretari en la fundació el 1937 de l'entitat Autors i Compositors de Catalunya. L'any 1941 ensenyava en l'acadèmia Oliba, de Ripoll.^[1]

Als anys 40, Taxés es va vincular a Santa Eulàlia de Riuprimer, com a fundador i mestre de l'Associació Coral La Flor i de l'esbart de la població; impulsà les caramelles i organitzà festes populars i, del 1942 en endavant, promogué en la vila representacions teatrals: comèdies, drames i sainets. Posà lletra als goigs de Santa Eulàlia de Mèrida ^[2] que era la patrona de Riuprimer. A més de les seves funcions de direcció, Taxés i Mestres també tocava el piano, la flauta i la gralla.^[1]

Com a compositor sardanista afirmà que havia escrit cent noranta sardanes (algunes d'elles coescrites amb Josep Font i Sabaté), però també compongué obres per a orfeó, música sacra per a tres veus, goigs i música per a l'escena. Per al Teatre de la Natura va adaptar peces per a ser tocades per cobla i instrumentà per a aquesta formació una vuitantena de ballets populars catalans.^[1]

Obres

Dolor en la farsa, poema líric per a orquestra i veus solistes, amb lletra d'Enric Lluelles
Festa de joia i cants d'amor (1942), valset per a les caramelles amb lletra de Josep Taxés
Ja jay (1926), revista en setze quadres
Moreneta dels ulls negres (1943), caramelles amb lletra de J.Taxés
Nineta formosa, surt al balcó (1946), vals de caramelles amb lletra de J.Taxés
Nit de caramelles (1947), amb lletra de Mariano Castells
No val a badar (1946), corrandes de caramelles
Per un gall, apropósito relámpago (1928)
La vall dels follets, rondalla en dos actes (1938)

Música per a cobla

(arranjaments de músiques populars)

Bailina Maragata (1957), dansa d'Astorga
Ball de faixes de Sant Martí de Tous
Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires
Ball de les gitanes del Vallès
Ball pla - El Rossinyol (1953), del Pallars
Contrapàs xinxina (1936)
El galop de Pallars
La Morisca (1953), ball de Gerri de la Sal
Muñeira Mariñana (1957), dansa gallega
La Patatuf, dansa de Sant Climent de Llobregat i Viladecans

Sardanes

Aire lliure (1948)
Alícia (1951)
L'Àngel i la Maria
Angelina gentil (1926)
L'aplec de Sant Sebastià (1944), lletra de Joan Font i Farrés
La barretina d'en Simonet (1944), per a veu i piano, lletra de Josep Taxés
Camí de festa (1919), obligada de tible
Cançons de carrer (1934)
Cant de la mare
Carmina (1949), obligada de tenora
Catalunya avant (1922)
Caterineta
Colla Barcelona (1944)
Consol (1945), obligada de tible
Dansa de la mainada (1933), lletra de Josep Taxés
Les dansaires d'Horta (1948)
Dansaires de la Joan Maragall (1950)
Dansaires montserratins (1956)
Del cor de Girona (1926)
En Quel i la Mília (1935)
En Quico i la Mercè (1935)
L'encís de la dansa (1940)
L'encís d'una rosa (1939)
Entre jardins a Montjuïc (1932)
Escumes del Freixanet (1934)
L'esmolet (1953)
Festa de les Santes a Mataró (1924), en col·laboració amb Josep Font, obligada de tenora
La font dels pastors (1935)
La fontana de Gràcia (1957)
Francesca (1948), obligada de tenora
Francina (1942)
Gemma (1951)
El gegant enamorat (1920), obligada de fiscorn
La gentil pageseta (1946), lletra de Josep Taxés, dedicada a la seva germana Maria
Gentil sardanista, lletra de Julià Gual
Girona festiu
Idil·li d'amor (1932), obligada de tenora i tible
Jordi el pastoret (1950), obligada de flabiol
Margaridona (1955), per a piano, lletra de Josep Taxés
Maria bonica (1948)
La Maria de les Fontetes (1948)
Maria dels Àngels (1931)
Maria Dolors (1949)
Mercè (1935)
Nati (1934)
Ninetes de l'Agrupació (1934), per a piano, escrita en col·laboració amb Font i Sabaté
Les ninetes de Malgrat (1924), escrita en col·laboració amb Font i Sabaté
Orenetes jovençanes (1950)
El portal de Golmés (1954)
Records de Palamós (1917). Va ser la primera sardana que compongué, fruit d'una visita a Palamós formant part d'una companyia de sarsuela. Enregistrada per la cobla Montgrins ^[3]
Rosa Gemma (1950)
Rosella (1934)
Sang Nova (1934), obligada de tible
La sardana de l'Empordà, coescrita amb Font i Sabaté
La sardana de les mares
La senyora Conxita (1952)
Sketing
Sota l'olivera (1953)
El Torrent de les Flors (1954)
Vol de gavines (1935), obligada de tible
Revessses: Si compteu em trobareu (1950), Si l'encertes, l'endevines (1944) ^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «José Taxés Mestres». Carnet del sardanista, núm. 121, 1948, pàg. 3-4.
↑ «Partitura dels Goigs de Santa Eulàlia de Riuprimer». [Consulta: 19 desembre 2017].
↑ Sardanes a Palamós 8. Barcelona: PICAP, 2009.
↑ «Llista de sardanes i peces de música per a cobla de Josep Taxés». [Consulta: 19 desembre 2017].