Josep Maria Reniu i Vilamala (Vic, Osona, 1969) és un politòleg català. Va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid (1993). Postgrau en Dret Constitucional i Ciència Política pel Centro de Estudios Constitucionales (1994) i doctor en Ciència Política i de l'Administració per la Universitat de Barcelona (2001). La seva tesi doctoral portà per títol "Las teorías de las coaliciones políticas revisadas: la formación de gobiernos minoritarios en España, 1977-1996" i va ser dirigida per Jordi Matas i Dalmases.[1]
Des del 2007 és professor titular d'universitat de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor visitant a universitats Complutense de Madrid, de Vic, de Mèxic, els Estats Units, l'Argentina i França.
Des de l’any 2010 lidera l’equip de recerca de l’Observatori dels Governs de Coalició (OGC), format per una vintena d’investigadors catalans, espanyols i llatinoamericans, així com des del 2003 forma part de l’Observatori del Vot Electrònic (OVE), amb els quals ha realitzat tasques d’assessoria, anàlisi i observació electoral a nivell nacional i internacional.[2]
Fins al 2023 ha publicat 40 articles acadèmics, 22 llibres i ha col·laborat en una cinquantena de llibres.[3]
Membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), ha estat membre de la Comissió d’Experts per al disseny de les bases de la llei electoral de Catalunya (2007).[4]
El 2016 va ser nomenat director de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.[5]
Referències
